Els espais de propietat municipal cedits per a l’explotació al Consorci València 2007, entitat impulsada per l’Administració central, autonòmica i local per a executar les infraestructures necessàries per a la celebració de l’America’s Cup i gestionar la Marina després d’aquest esdeveniment, tornaran a ser tutelats per l’Ajuntament de València, però amb limitacions sota advertiment de la seua recuperació per part del Port de València.
L’equip de Govern municipal del PP i de Vox que dirigeix l’alcaldessa, María José Catalá, va donar compte divendres passat 5 de juliol de l’extinció del conveni firmat per a regular aquesta cessió, per haver finalitzat el termini d’aquesta acció que afectava béns com el Magatzem número 2, l’edifici Veles e Vents o les cinc bases dels equips participants en la 32 Copa Amèrica.
A més de revertir aquesta cessió gratuïta, la Junta de Govern va aprovar recuperar la possessió i l’ús d’aquests espais i del que s’ha construït damunt, tant els existents en el moment de la cessió com els executats amb posterioritat; i va acordar que l’Ajuntament subrogarà els contractes signats pel Consorci València 2007 amb diferents empreses de serveis i assumirà les autoritzacions atorgades pel consorci per a la realització d’esdeveniments en els béns esmentats. No obstant això, no se subrogarà a la desena de treballadors del Consorci, que, si no hi ha canvis, seran acomiadats una vegada es liquide l’ens.
Concretament, aquest acord de govern afecta el Magatzem número 2, situat en la dàrsena interior del port, els terrenys desafectats de la Zona de Servei del Port de València, l’edifici Veles e Vents, l’aparcament contigu a aquest edifici i les edificacions existents sobre aquest, la Casa de la Copa, els edificis de bases d’equips participants en la Copa Amèrica 2007 construïts en el moll de la Duana i el del Grau, i l’edifici anomenat Caseta de la Guàrdia Civil.
No obstant això, l’Ajuntament no podrà decidir lliurement a què dedica aquests espais i immobles. L’Autoritat Portuària de València (APV), com ja va fer amb l’anterior executiu municipal d’esquerres liderat per Joan Ribó, ha presentat al·legacions a l’expedient pel qual s’acorda la cessió gratuïta d’aquests espais a l’Ajuntament en què recorda que aquests elements no poden destinar-se a finalitats lucratives, sinó que han de ser d’utilitat pública.
En concret, en el seu document d’al·legacions, a què ha tingut accés elDiario.es, l’APV adverteix que, segons el criteri de l’Advocacia de l’Estat “no entra en el concepte d’utilitat pública o interés social destinar els béns a usos de naturalesa privada, ja que això és incompatible amb l’ús obert i comú d’aquests béns per la ciutadania, finalitat per a la qual es van cedir els béns gratuïtament”.
Per aquest motiu, considera que, “si s’estima que els béns cedits a l’Ajuntament no poden destinar-se a la finalitat per a la qusl es van cedir, o si es manté l’ús actual, pel que fa als que són objecte d’explotació, resoldria de la cessió gratuïta en els béns afectes, amb la reversió consegüent a l’APV”.
La ciutat perd així autonomia per a planificar el que considere en uns espais que són de facto propietat seua. Com va informar aquest diari, després d’acordar amb l’APV la privatització d’un 47% de la Marina (235.000 metres quadrats de superfície), en concret els amarraments i la Marina sud, tot el que decidisca per a la resta de l’enclavament haurà de tindre el vistiplau de l’APV.
Sens dubte es tracta d’un pas arrere respecte de la gestió unitària i pública que hi havia fins ara del 100% de la Marina de la mà del Consorci la presidència del qual ha detingut l’alcalde o l’alcaldessa de la ciutat. A més, suposa un retrocés important respecte del que va aconseguir l’anterior alcaldessa del PP durant 24 anys, Rita Barberá, també gràcies a un treball previ iniciat en l’època del socialista Ricard Pérez Casado, que va començar les negociacions per a tornar a la ciutat allò que li corresponia respecte de l’ús de la dàrsena històrica.
Lluny d’adoptar una postura reivindicativa com a alcaldessa i desoint els seus propis servicis jurídics, que contradeien l’informe de l’advocat de l’estat de l’APV, Catalá va claudicar i va renunciar a exigir autonomia per a decidir sobre el futur de tota la Marina de València, com un espai més de la ciutat que és, cosa que la seua antecessora Rita Barberá sempre va reivindicar, el mateix que Joan Ribó, que va advertir a l’APV de recursos judicials si finalment optava per recuperar els terrenys desafectats, precisament basant-se en els informes del secretari municipal que Catalá obvia.