La postura del Consell, a través de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, va ser molt clara: “retirar”. Aqueixa va ser la recomanació que els grups parlamentaris dels socialistes i de Compromís en les Corts Valencianes van ignorar en promoure l'esmena a la Llei de Ports valenciana que permet prorrogar sense concurs fins a 50 anys les concessions als clubs nàutics dels ports esportius valencians.
Aqueixa modificació legal, que eximeix els clubs nàutics d'acudir a un concurs públic per a renovar la seua concessió, és d'encaix “inviable” en la normativa europea, segons l'opinió expressada llavors pel Govern valencià, que es va basar per a això en informes de l'Advocacia de la Generalitat. L'esmena va ser impulsada, malgrat tot, pel PSPV-PSOE i Compromís en el debat de la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i d'Organització de la Generalitat de 2019, coneguda com a Llei d'Acompanyament dels Pressupostos, que es va debatre al desembre de 2018 i en la qual van trobar el suport del PP i de Ciutadans, grup aquest últim amb el qual es va negociar un text transaccional. Només Podem es va oposar llavors a la iniciativa.
“Hi havia un retard en la convocatòria de concessions”, assenyala el portaveu parlamentari de Compromís, Fran Ferri, per a justificar el suport a la polèmica esmena. Clubs nàutics amb les concessions caducades haurien sol·licitat a través de la direcció general d'Esports l'adopció d'aqueixa mesura, segons el síndic de la coalició valencianista.
“Podíem ajudar-los, i ho vam fer”, explica el portaveu socialista, Manolo Mata, que indica que els ajuntaments consultats estaven satisfets amb el funcionament dels seus ports esportius. Mata afegeix que si se celebrara concurs obert propiciaria que grans empreses pogueren fer-se amb la gestió dels ports esportius, un argument coincident amb el qual ha esgrimit reiteradament el lobby del sector, l'Associació de Clubs Nàutics de la Comunitat Valenciana.
No obstant això, precisament per a evitar aqueixa possibilitat, s'havia pactat amb la Generalitat Valenciana en 2015 i incorporat a la Llei de Ports valenciana una disposició que obligava a convocar concurs públic però restringit a entitats sense ànim de lucre. El problema va ser que la conselleria no va arribar a convocar cap d'aqueixos concursos pels problemes de personal que afligeixen l'Administració autonòmica i els clubs es van impacientar.
La pressió del lobby nàutic amb l'argument que una dotzena de ports funcionen amb les concessions caducades, va servir perquè l'esquerra retrocedira en el Parlament valencià respecte d'aquell primer pacte de 2015 i, de la mà del PSPV-PSOE i de Compromís, va aconseguir que es tornara a la seua reivindicació inicial d'aconseguir renovacions automàtiques de fins a 50 anys, condicionades únicament a un percentatge d'inversió. S'hi va oposar la llavors Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori (ara les competències estan en la nova Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat).
“La conselleria va fer bé en defensar el que és legal”, indica Mata sobre l'oposició del departament que dirigia la també socialista María José Salvador, “perquè les directrius europees obliguen a la concurrència competitiva”. No és la primera vegada que les Corts Valencianes intenten estirar els límits de la normativa, al·lega el síndic del PSPV-PSOE per a justificar la discrepància entre el Govern autonòmic i els grups parlamentaris dels partits que l'integraven.
El Govern del Pacte del Botànic pretenia democratitzar l'ús dels ports esportius, eliminar els privilegis en el gaudi privat d'instal·lacions públiques i suprimir “les barreres físiques i psicològiques existents entre els ciutadans i els ports”.