Finalment el PP de Xàtiva ha dit que no a nomenar Raimon fill predilecte de la ciutat. Malgrat el vot inicial favorable a aquest reconeixement institucional del cantautor xativí, el PP se suma al rebuig de Ciutadans de distingir Raimon argumentant com a motiu la falta de suport ciutadà, l’“escassa transparència” en el procés i també en la despesa que entenen que comporta. Aquest nou rebuig se suma a la llarga llista de negatives del PP a reconéixer el treball de Raimon en la seua pròpia ciutat, que li ha fet el buit durant els anys de govern d’Alfonso Rus.
La portaveu ‘popular’, María José Pla, ha acusat el regidor de Cultura, Jordi Estellés (PSPV), d’haver utilitzat políticament l’homenatge, de fer “jocs de paraules i estratègies polítiques” i, en conclusió, d’organitzar “un despropòsit”.
L’alcalde Roger Cerdà ha contestat a Pla que “jo em vaig creure allò que votaven a favor de l’homenatge sense complexos i ara resulta que, de complexos, els tenen tots”.
Però també des de Ciutadans hi ha hagut crítiques al reconeixement i s’han abstingut en la votació. Juan Giner ha arribat a dir que “Raimon és un artista que ha fet tota la seua carrera lluny de la nostra terra i és allà on ha deixat tot el seu llegat. Molta gent considera que hi ha coses més importants i només 13 associacions de 200 s’han adherit a l’expedient. Estem a favor del reconeixement, però no de les formes”.
D’aquesta manera, la distinció a Raimon ha tirat endavant gràcies als tres partits de l’equip de govern (PSPV, EU i Compromís). El regidor de Cultura pensa que la societat està per damunt de les objeccions de Ciutadans i del PP. Per a Estellés, els populars “han perdut l’oportunitat de posar-se de la banda de la cultura. Raimon té prestigi i reconeixement nacional i internacional. Només faltava el de la seua ciutat, Xàtiva”.
Miquel Lorente (EU) ha expressat el seu malestar pel que fa a l’actitud de Ciutadans, els quals ha acusat de cultivar l’enfrontament identitari. D’altra banda, Joanjo Garcia Terol (Compromís) ha retret als grups de l’oposició que “és lamentable que es faça política amb l’homenatge a Raimon. Potser, si Raimon se n’haguera anat a Madrid en compte de fer-ho a Barcelona, vostés no tindrien cap problema”.
Reconeixements
L’alcalde Roger Cerdà ha destacat tots els homenatges que s’han fet a la figura de Raimon i ha destacat que la seua ciutat, fins ara, ha estat l’única que no li ha reconegut la seua obra. Així, cal destacar l’últim homenatge, l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, rebuda per Raimon el 9 d’octubre passat.
Però, a més, cal recordar que, entre altres homenatges, Raimon ha obtingut reconeixements institucionals i artístics, com ara el Premi Nacional de Música (1993); la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (1995); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya; el premi Ondas (1997); el Premi d’Honor de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música (2007); la Medalla de la Universitat de València (2009); el de Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant (2011); la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2012); el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2014); i la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Madrid (2014).