A poc més d’un mes per a les eleccions autonòmiques, en què aparentment hi ha un pacte de no-agressió entre socis de govern, el departament de Presidència de la Generalitat Valenciana que dirigeix Ximo Puig tomba un dels projectes estrela de Compromís: el decret que hauria de regular l’anonimat en les denúncies de males pràctiques en l’Administració Pública.
La Conselleria de Transparència, que dirigeix Manuel Alcaraz, de Compromís, va elaborar el desembre passat el decret que dona forma a la Llei d’inspecció general de serveis i del sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, aprovada al novembre del 2018. Com marca la normativa autonòmica, la Sotssecretaria de Transparència, responsable de desplegar el text legal, el va enviar a la resta de les conselleries perquè feren les al·legacions.
Només tres departaments, a càrrec del PSPV-PSOE, van fer al·legacions al text elaborat per la conselleria de Manuel Alcaraz: Sanitat, Hisenda i Presidència. Aquest últim departament va ser el més sever en les seues consideracions, tant que va plantejar paralitzar el decret i reflexionar sobre el contingut. Presidència exposa en les seues al·legacions una sèrie de consideracions sobre els termes del decret, que no considera ben definits o diferenciats.
No obstant això, el quid de la qüestió és l’anonimat en les denúncies. Un aspecte que, segons Presidència, “no té cap reconeixement en aquesta llei”, ni en cap altra. “L’admissió de denúncies i alertes anònimes no està prevista ni té fonament en cap llei”, insisteix el departament en les al·legacions, per tal com considera que no és necessari aquest procediment per a garantir la confidencialitat –com passa en altres aspectes administratius– i “estimula la presentació de denúncies sense fonament i impedeix l’aplicació del règim de protecció en casos en què puga ser necessari”. Presidència inclou en aquest apartat les conclusions del grup de treball de protecció de dades del 2006, que considera que l’anonimat no és la millor opció, perquè dificulta la investigació –no es poden fer preguntes al denunciant– i dificulta la protecció de la persona que denuncia.
Per contra, el departament socialista planteja fer extensiva la confidencialitat a totes les denúncies, no restringir-les als casos que afecten drets fonamentals, “per a evitar lesions injustificades, actuals o futures, a qualsevol persona, estiga identificada o no com a possible afectada en el moment de rebre la comunicació”. Sobre aquest aspecte, demana que el decret preveja les mesures concretes per a fer efectives les garanties legals.
Les al·legacions sobre les denúncies anònimes han cogut en el departament de Transparència, que considera que el dictamen del grup de protecció de dades ha sigut superat pel dret europeu i defensa que l’alerta anònima es configura en molts casos com a “única via per a conéixer irregularitats”. I afig: “És imprescindible protegir els drets de les persones que prenen aquesta iniciativa i es posen al servei de l’interés general”. Així mateix, considera que, en el cas de denunciants anònims, “els mitjans tecnològics que cal fer-hi servir han de garantir que la confidencialitat es porte a l’extrem de garantir l’anonimat del qual han fet ús. Això s’aconsegueix amb l’ús d’eines informàtiques que no permeten rastrejar l’origen de les comunicacions que ja existeixen i són utilitzades per organismes amb competències en la prevenció d’irregularitats” com l’Agència Valenciana Antifrau, cita l’organisme.
El departament de Puig ha presentat més de 20 al·legacions al text de Transparència i en planteja la paralització per a sotmetre’l a una “revisió en profunditat” per a “garantir que encaixe adequadament en el conjunt de l’ordenament jurídic”. Amb el decret paralitzat, la llei de Manuel Alcaraz es veu molt disminuïda, ja que no pot desplegar-se més que en un parell de títols ja aprovats.