Els casos de violència masclista en la llar augmenten cada any, i amb açò el nombre de menors víctimes -el passat any la xifra va ascendir fins a vuit víctimes mortals-. Així, és necessari ampliar el focus d'atenció en els fills de les dones maltractades, tal com arreplega l'informe 'Violència de gènere i menors', elaborat per Violeta Pardo, professora del Màster d'Intervenció Interindisciplinar en Violència de Gènere de la Universitat Internacional de València (VIU).
En l'estudi s'exposa la necessitat de convertir la protecció del menor en un dels objectius prioritaris de la societat actual, que segons Pardo no ha d'oblidar que la violència contra la dona “sol comportar algun tipus de conducta negativa cap als menors, convertint-los a ells en víctimes col·laterals”.
Les dades
L'ONG 'Save the children' apunta que una de cada cinc xiquetes que té una ordre de protecció o mesures cautelars per violència masclista a Espanya és valenciana. La Comunitat Valenciana i Andalusia són les comunitats amb un major nombre de víctimes menors de 18 anys (al voltant del 20%), dada molt preocupant si es compara amb altres regions, com el País Basc (2%).
Segons dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en 2015, dues de les cinc menors víctimes mortals de violència de gènere residien a la Comunitat Valenciana. 2017 ha sigut l'any amb major nombre de menors assassinats per violència masclista exercida contra les seues mares (8 en total). L'última de les vuit víctimes residia a la Comunitat Valenciana, concretament a Alzira. Maia va ser degollada al novembre del passat any pel seu pare. Milhail D. va matar a la seua filla de sol dos anys en conèixer que la seua dona havia decidit denunciar-ho i tractar d'eixir de la situació que patia durant anys.
Perfil dels menors víctimes de violència masclista
Els menors que han patit violència familiar o han sigut testimonis de violència masclista han desenvolupat, de manera general, tal com explica l'experta de la VIU, “una sèrie d'actituds que defineixen la seua personalitat”. Entre les actituds més comunes es troba “un perfil conciliador, propens a assumir cert lideratge i a ser resilients davant la vida”. Pardo advoca per potenciar aquestes actituds per a “apoderar-los i no permetre que caiguen en i camí fàcil del factor d'imitació, abús de drogues i alcohol o renyines i baralles”.