Qui és qui en els col·lectius cívics que han aconseguit la victòria del valencià en la consulta de Mazón sobre la llengua

Fa poc més d’una setmana, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, donava a conéixer els resultats de la consulta de la llengua base a les famílies valencianes. Al voltant de 340.000 de les més de 570.000 famílies que estaven convocades a aquest referèndum van votar per una opció o l’altra i, encara que per un marge estret de poc més d’un punt, el valencià es va imposar en les preferències de mares i pares (50,53 davant de 49,47%). Des que es va anunciar aquesta mesura, emparada en l’anomenada llei de ‘llibertat’ educativa impulsada pel Partit Popular amb el suport de Vox, nombrosos han sigut els col·lectius que s’han mobilitzat per a mostrar el seu desacord i reclamar-ne la retirada; la majori part, membres de la Plataforma per l’Ensenyament Públic. Però, quines són les entitats que s’han manifestat en contra de la consulta impulsada pel Consell de Carlos Mazón.

Les famílies

Fampa València. Fundada el 1977, la federació d’AMPA de València defensa “l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià” a la província i té més de 600 associacions de mares i pares federades. Entre els seus objectius, la defensa d’una escola pública “plural, democràtica, multicultural, participativa, integradora i laica”; la promoció d’activitats de formació i informació de mares i pares en matèria educativa; representar els interessos de les AMPA i potenciar la llengua i la cultura valenciana.

Famílies pel valencià. “Som famílies que volem que els nostres fills i filles estudien en valencià a l’escola pública”. Així es descriuen des d’aquest col·lectiu que exigeix a l’Administració “que garantisca aquest dret, en perill amb la normativa actual”. Tal com relaten, davant l’aprovació recent de la llei de ‘llibertat’ educativa per part del PP i Vox, “moltes famílies veiem amb preocupació la situació en què aquesta llei deixa la nostra llengua”. Va recórrer contra la iniciativa impulsada per José Antonio Rovira.

Fampa Alacant-Enric Valor. La Federació Provincial d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes Enric Valor d’Alacant naix el 2001 com a “associació independent i compromesa amb l’escola pública”. Actualment, està integrada per associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de tota la província d’Alacant: “Som, per tant, un col·lectiu que comparteix la preocupació per una escola pública, digna i de qualitat i la defensem davant les administracions”.

Fampa Castelló Penyagolosa. És la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de la província de Castelló, formada el 23 de novembre de 1977. Es descriuen com una entitat “social, no confessional, progressista i independent, integrada actualment per 253 associacions de Pares i Mares d’Alumnes (AMPA) de la província de Castelló”. Consideren que la consulta sobre la llengua base “representa un retrocés significatiu per a l’aprenentatge del valencià i per al model d’ensenyament plurilingüe que tant ha costat consolidar”.

Col·lectiu de famílies de Russafa. Un grup de mares i pares d’aquest barri de la ciutat de València que també s’ha unit a les mobilitzacions contra la controvertida consulta impulsada per Rovira. Van presentar un recurs contra aquesta mesura davant el TSJCV juntament amb Famílies pel Valencià i Acció Cultural.

Docents

Stepv. El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià és una organització de professors amb més de tres dècades d’antiguitat –“som una organització sindical jove, però amb una experiència àmplia”– que reuneix moviments docents que comparteixen “una forta vocació unitària, pluralista, participativa i democràtica”. Van denunciar pressions als equips directius dels centres on es va fer campanya en favor del valencià.

UGT-PV. La Federació *els Serveis Públics d’UGT del País Valencià (UGT Serveis Públics PV) és una organització sindical autònoma integrada en la Confederació de la Unió General de Treballadors. El seu àmbit d’acció sindical són les administracions públiques, sanitat, educació i les empreses gestores de serveis públics de la Comunitat Valenciana. És una de les entitats que ha interposat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) contra la mesura impulsada pel conseller José Antonio Rovira. També van alertar de les pressions de la Conselleria als equips directius de col·legis i instituts que es van posicionar en favor del valencià.

CCOO-PV. La Federació d’Educació del sindicat CCOO PV forma part de la Plataforma per l’Ensenyament Públic i ha sigut part activa de les mobilitzacions en contra de la consulta i de la llei de ‘llibertat’ educativa del PP. També va presentar un recurs contenciós davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana demanant la suspensió cautelar de la consulta. Van acusar la Conselleria de pressionar les direccions dels centres que van dur a terme actuacions en favor del valencià.

CGT PV. La Confederació General del Treball és una associació de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: “De classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària”. Es defineixen com “una organització de persones que tracten de canviar una societat que no els agrada per desigual, injusta, autoritària i, la major part de les vegades, irracional”.

Associació de Directors de Primària. Col·lectiu integrat per professionals de l’educació que exerceixen o han exercit càrrecs de direcció en l’educació pública valenciana que busca fomentar el treball dels equips directius, contribuir a la formació, el perfeccionament i l’actualització pedagògica dels directors o analitzar els problemes de l’educació pública, entre altres qüestions.

Associació de Directors de Secundària. Col·lectiu que integra els equips directius dels centres valencians de Secundària. Contraris a la consulta i a la llei de ‘llibertat’ educativa, han manifestat reiteradament, com en el cas dels representants de les direccions de Primària, que la Conselleria d’Educació va transmetre una informació “parcial i esbiaixada” sobre les conseqüències d’una mesura que consideraven “innecessària”.

Moviments de Renovació Pedagògica. Són grups de docents (principalment mestres d’Educació Infantil, però també professors de Secundària i universitaris) que tenen com a objectiu la formació i l’autoformació dels docents per a millorar les pràctiques a l’aula i a l’escola, intercanviant coneixements i experiències.

Adide. L’Associació d’Inspectores i Inspectors del País Valencià, inclosa en Adide Federació, es defineix com una organització “plural i independent” que aposta per una inspecció educativa “fortament professionalitzada, compromesa amb les demandes d’una societat que cada vegada més exigeix una educació de qualitat”. Tal com apunten, han de garantir el dret a l’educació, assegurar el concepte de servei públic de l’educació, convertir-se en un agent de canvi i millora del sistema educatiu i aconseguir un sistema més eficaç de l’Administració.

Estudiants

Faavem. La Federació Valenciana d’Estudiants és una organització d’estudiants fundada el 1987 amb el nom de Federació d’Associacions d’Alumnes d’Ensenyament Mitjà fruit de les reivindicacions estudiantils del curs 1986-1987 arran de l’aprovació de Decret d’associacions d’alumnat de la Generalitat Valenciana que té entre els seus objectius la millora del sistema educatiu.

FEPV. El Front d’Estudiants del País Valencià és una confederació d’organitzacions estudiantils que va nàixer arran de les retallades en educació impulsades el curs 2011-12 pels governs del PP –el ministre d’Educació era José Ignacio Wert i la consellera del ram era l’actual alcaldessa de València, María José Catalá–. Entre els seus principis, la defensa de la cultura, la llengua i els costums del País Valencià, cosa que implica l’exigència que es fomente l’ús del valencià “de manera prioritària” en l’educació valenciana.

BEA. El Bloc d’Estudiants Agermanats és una organització estudiantil valencianista d’esquerres fundada el 1984 a la Universitat de València, encara que no tenen dependència estructural “de cap altra organització (partit polític, sindicat, ONG...)”. Entre els seus principis, l’assoliment d’una universitat “més pública, democràtica i participativa, valenciana, feminista, inclusiva i sostenible”. El seu objectiu fonamental és la defensa dels drets dels estudiants i la millora de les seues condicions.

Campus Jove. Associació d’estudiants universitaris amb més de dues dècades d’existència, el seu treball se centra en la lluita en favor dels drets dels estudiants i la defensa d’una educació pública, valenciana i de qualitat des d’una perspectiva de progrés: “Volem una universitat solidària i multicultural, en què la mobilitat acadèmica siga una opció interessant per a les eixides professionals de les i els estudiants”.

Sindicat d’Estudiants. Associació estudiantil que agrupa alumnes de Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Universitat en l’educació pública. Es defineix com una organització revolucionària, marxista, antifeixista, antidretana, obrera, internacionalista i anticapitalista i les seues reivindicacions estan centrades en la millora de la qualitat de l’ensenyament públic, l’eliminació de l’ensenyament privat i concertat, la defensa del laïcisme de tot l’ensenyament, el reconeixement del dret de vaga dels estudiants d’ensenyaments mitjans i la supressió de les proves d’accés a la universitat.

FEU. El Front Estudiantil Unificat lluita per una educació “popular, científica, social, feminista, inclusiva i participativa”. Una educació “que no és possible construir a base de la simple gestió de les institucions, a pesar que no per això renunciem a defensar els nostres drets en aquestes”.

FdE. El Front d’Estudiants és un “sindicat de base i democràtic” que sorgeix el 2015 organitzat en universitats i instituts que lluita per una “educació pública, de qualitat, gratuïta i al servei del poble treballador”.

Acontracorrent. Estudiants en Moviment País Valencià és un sindicat estudiantil que defensa una educació pública que garantisca l’accés de tota la societat, que fomente el pensament crític i la consciència social, a més d’unes estructures “més democràtiques, igualitàries i participatives”.

Entitats cíviques

Escola Valenciana. La Federació d’Associacions per la Llengua (FEV) és una entitat cívica formada per 29 entitats comarcals valencianes el principal objectiu de les quals és la normalització lingüística en tots els àmbits d’ús de la llengua, amb una incidència especial en el sistema educatiu valencià. Va començar la seua activitat en el camp educatiu a mitjan anys huitanta del segle passat i que es van federar amb el nom d’Escola Valenciana el 1990 per a potenciar la creació d’un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular.

Acció Cultural del País Valencià. ACPV és una entitat cívica fundada el 1971 per Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Andreu Alfaro, Eliseu Climent i Joan Francesc Mira, entre altres. Va ser legalitzada el 1978, ja en democràcia. El seu objectiu és la promoció de la llengua i la cultura dels valencians, “així com de la consciència civil que se’n deriva”, a través de la promoció i l’organització de diferents iniciatives, activitats i campanyes per a la promoció de la llengua, la cultura i els valors de progrés. Va ser un dels col·lectius que va recórrer contra la consulta davant el TSJ valencià juntament amb Famílies pel València i Famílies de Russafa.

València Laica. Agrupada sota el paraigua d’Europa Laica, va ser constituïda el 2012 per mig centenar de persones. Aquesta plataforma laïcista pretén lluitar per la “total separació de l’Estat de les confessions religioses” i la defensa del laïcisme a la província de València. Entre els seus objectius està eliminar l’assignatura de Religió del sistema educatiu.

Cave-cova. La Confederació d’Associacions de Veïns de la Comunitat Valenciana té com a principal objectiu el foment i l’estructuració de l’associacionisme veïnal amb la posada en marxa d’activitats que servisquen per a prendre consciència dels problemes dels ciutadans en diferents àmbits locals i comarcals i així “poder participar juntament amb l’Administració en el debat i les vies de solució d’aquests”.