Racisme pandèmic: migrants i refugiats, els més assenyalats per la propagació del virus

Els immigrants i refugiats a Espanya han sigut els més assenyalats en mitjans de comunicació i xarxes socials com a pretesos responsables de la propagació de la COVID-19 i, al mateix temps, han sigut els més desprotegits a conseqüència de la “discriminació” que pateixen en determinats llocs de treball associats al sector agrícola o de la neteja i les atencions, segons conclou un estudi de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). La investigació, duta a terme per l’activista Adrián Vives en el marc de l’observatori Sense Tòpics, ha analitzat el discurs “d’odi” en els mitjans de comunicació i les xarxes socials durant la pandèmia del coronavirus que ha marcat aquest 2020. 

L’informe de CEAR conclou que la “falta d’un procés de regularització” ha provocat que moltes persones migrants han vist perillar la renovació els seus permisos de residència i han caigut en una situació irregular administrativa “sobrevinguda”. “Determinats mitjans de comunicació”, abunda l’ONG, fabriquen boles o notícies falsejades i “manipulen o tergiversen la informació de manera intencionada” per assenyalar els immigrants “com a causants de problemes socials”, i així provoquen un augment del racisme i la xenofòbia “per a benefici seu”.   

CEAR ha detectat que, a l’inici de la pandèmia mundial, la població d’origen asiàtic va ser “responsabilitzada en el discurs mediàtic i polític” d’haver propagat la COVID-19. “Aquesta criminalització ha impactat fortament en les comunitats xineses que resideixen a Espanya, i ha passat en diverses ocasions del discurs d’odi a agressions verbals i físiques”, indica l’informe, que també analitza el discurs cap a les persones que van arribar al territori espanyol durant els primers mesos de la pandèmia, “discriminades segons es considerara que arribaven com a turistes o com a migrants a l’hora d’enfrontar-se als protocols sanitaris”. Les mesures, recorda l’informe, eren més restrictives quan s’aplicaven a migrants i refugiats.

A més, les “empreses agrícoles” i les diferents administracions públiques “han tractat d’evadir la seua responsabilitat respecte de les condicions tan lamentables” de treball de les persones immigrants. CEAR considera que durant la pandèmia s’ha produït una “criminalització de la solidaritat” per part de partits i mitjans de comunicació de “dreta i extrema dreta”, en paral·lel a la producció i la difusió de desinformació.     

L’informe llança una sèrie de propostes per als mitjans de comunicació: humanitzar les xifres, donar veu a les persones migrants i treballar amb fonts més enllà de les oficials, apostar per la convivència i la cohesió social i evitar la difusió d’estereotips “basats en generalitzacions i associacions encasellades”.