Vida o Port. Una crítica a l’ampliació nord del Port de València. La periodista Raquel Andrés (Alacant, 1988) signa sota aquest títol el llibre que acaba de llançar sobre el polèmic projecte. Andrés és periodista i ha treballat durant nou anys com a corresponsal de La Vanguardia a València, a més de participar en altres mitjans (com ara Via Empresa, La Veu del País Valencià o RAC1). Actualment col·labora en Hordago-El Salto i també porta la comunicació de diferents projectes a València (d’Entrepobles i de Natural[ment], de Fent Estudi).
El llibre analitza tot el que envolta l’ampliació, des dels pros i els contres econòmics i ambientals fins a la falta de transparència de l’Autoritat Portuària de València (APV), malgrat ser part de l’Administració pública.
Vida o Port és el títol del seu llibre. Tan rellevant és el que es dirimeix amb aquesta infraestructura?
El títol plasma la dicotomia entre triar “vida”, respirar un aire més net, que el veïnat de València tinga menys soroll i estiga en una ciutat més amable, protegir la biodiversitat i entorns naturals únics com a l’Albufera i la Devesa del Saler o defensar la democràcia, que la ciutadania puga decidir sobre què passa en el seu territori. Per contra, “Port”, el port de València, i especialment la seua ampliació nord i la ZAL signifiquen tot el contrari: un aire més brut, més soroll, greus impactes mediambientals i de falta de governança, amb un model de gestió opac i d’esquena a la ciutadania.
Com s’estructura la temàtica del llibre?
Comencem fent un recorregut històric del port de València, explicant-ne breument l’origen, i centrant-nos en les seues recents i principals ampliacions: l’ampliació sud i la ZAL. Després expliquem què és l’actual ampliació nord, què hi ha fet i què queda per fer; la seua situació jurídica; els posicionaments dels partits polítics; el seu impacte econòmic (positiu i negatiu); impactes mediambientals; com afecta la salut de les persones; i acabem parlant de l’opacitat de l’Autoritat Portuària de València, malgrat ser una institució pública.
Què destacaria com a elements més importants o nous que pot trobar el lector?
Al marge d’algun detall concret que pot no haver eixit abans en la premsa, crec que el més nou, per dir alguna cosa, seria el fet de recopilar tota la informació en un únic espai perquè el lector puga tindre una visió global de què suposaria dur a terme l’ampliació nord del port de València. Normalment tot allò relacionat amb el port apareix de manera inconnexa en els mitjans, i en funció de cadascun, amb un enfocament o un altre: hui et conten quants llocs de treball generarà; un any després et donen una altra xifra; d’altra banda, et diuen com afectarà l’Albufera; mentrestant, en un altre lloc lliges que és un port sostenible… és fàcil fer-se un embolic. Un llibre és un espai més apropiat per a la reflexió serena.
És molt cridaner que l’alcalde o l’alcaldessa de la ciutat en què se situa el port tinga tan poc de pes en el consell d’administració. Hi ha un problema de governança en el Port?
Jo crec que sí. No és normal que en el Port només puga decidir una persona elegida democràticament per les veïnes i veïns de València, que és l’alcaldessa, María José Catalá. És una infraestructura que ocupa, físicament, una extensió similar a tot el centre històric de València, però les decisions es prenen pràcticament de manera unilateral a Madrid. D’altra banda, els empresaris tenen quatre representants en l’actual consell d’administració, és a dir, quatre vegades més poder que l’Ajuntament.
Malgrat ser part de l’Administració, les autoritats portuàries es caracteritzen per la seua opacitat. En quina mesura passa això en l’APV amb aquest projecte i a què creu que es deu?
Parlem d’opacitat de l’APV amb certs representants polítics i amb la ciutadania, perquè mai ha tingut una relació transparent amb les persones directament afectades (això ho hem vist amb el veïnat de Natzaret i amb la ZAL) ni amb els que han sol·licitat informació, com denuncia la Comissió Ciutat-Port. També d’opacitat amb els mitjans de comunicació. En elDiario.es ja sabeu com de complicat que és, a vegades, obtindre certa informació de l’APV. Amb l’Ajuntament de València de Joan Ribó, per exemple, va haver-hi un intent d’acostament que no va prosperar: van crear el comité assessor Port-Ciutat, que només es va reunir 8 vegades en 6 anys (entre el 2018 i el 2021), fins que l’APV va deixar de convocar-lo. A què crec que es deu? Al fet que no han obert ni volen obrir un debat seriós, transparent i democràtic sobre les seues actuacions ni sobre l’ampliació nord. A l’APV no li interessa, perquè eixiria perdent. Experts de diferents àmbits apunten que l’obra és innecessària, molt costosa i poc convenient pels seus impactes sobre la salut, el medi ambient i fins i tot l’economia.
Amb el projecte en un moment àlgid de debat polític i social sobra l’ampliació, creu que el Consell de Ministres s’atrevirà a aprovar-lo?
Just aquesta setmana Pilar Bernabé, la delegada del Govern, ha dit que “d’ací a poc” l’ampliació passarà pel Consell de Ministres per a l’aprovació. Si es fa, crec que aprovarien un projecte amb dubtes jurídics seriosos, perquè està en els tribunals. I podríem tindre, en un futur, una nova ZAL. No sé si s’atreviran a aprovar-ho, però supose que Sumar alguna cosa haurà de dir i decidir. I si decideixen saltar-se tots els principis de prudència, haurien d’assumir responsabilitats polítiques i fins i tot jurídiques.
Quins arguments creu que pesen més a l’hora de posicionar-se, els econòmics o els ambientals?
Per a mi, tots són importants i estan lligats entre si. Protegir les platges del sud, la Devesa i l’Albufera és imprescindible pel que suposa des del punt de vista del medi ambient i de la biodiversitat, però també del paisatge, cal reivindicar la bellesa del paisatge que ens envolta, i de les activitats econòmiques que es desenvolupen en aquests espais, que van des del turisme fins al cultiu de l’arròs. De totes maneres, quan parlem d’economia, sembla que és sempre a favor del port. Però això no és clar: els sindicats adverteixen que la terminal de contenidors d’MSC podria destruir fins a un terç de la faena dels estibadors. També cal parlar del concepte d’inversió i cost: per què contractar professors o fer un hospital sempre és un cost i ficar 900 milions d’euros en una terminal de contenidors per a una multinacional com MSC és una inversió? Jo ho veig més aviat a l’inrevés. Cal parlar del cost d’oportunitat de tots aquests milions d’euros públics que acaben en aquestes macroinfraestructures, de tot el que deixem de fer sense.
MSC ha eixit públicament a fer pressió perquè s’aprove, cosa que fins ara no havia passat. A què creu que respon?
Bé, el 2019 sí que van dir que si hi havia retards en l’ampliació es replantejarien aquesta “inversió” de mil milions. Cosa que Aurelio Martínez, l’anterior president de l’APV, va utilitzar per a fer pressió i evitar la nova declaració d’impacte ambiental (DIA). Ara continuen amb la mateixa història per accelerar la seua aprovació en el Consell de Ministres: perquè no s’encarisca més el projecte i perquè retardar-lo en el temps el farà cada vegada menys viable, ja que les normatives seran menys favorables a aquesta mena de macroinfraestructures. Al final, MSC fa negoci tant del trànsit de mercaderies com de la mateixa construcció de la terminal.
Pel que haja pogut investigar, realment crearà tants llocs de treball com es diu?
En tots els macroprojectes es diuen xifres molt engrossides sobre generació d’ocupacions que es van unflant amb el temps i que no se sap molt bé d’on ixen. Els sindicats, en canvi, adverteixen que l’automatització de la terminal podria contagiar-se a la resta i suposar la destrucció d’un terç de las faena de l’estiba. Diuen que la terminal d’MSC necessitarà unes 6,5 persones per grua, on hui en treballen 30. A més, el trànsit d’MSC se n’anirà de la terminal pública, i deixarà un buit que segurament ningú suplirà, cosa que pot suposar acomiadaments. Els sindicats, que serien els primers a donar suport a una obra així per la seua generació d’ocupació, tampoc ho veuen clar.
Per les entrevistes que ha fet per al seu llibre, és exagerat pensar que l’ampliació pot posar en risc l’Albufera?
Gens, és clar que la posa en risc. L’informe de l’any passat de la Direcció General de Costes ja deia que l’ampliació era una “amenaça clara”. La comissió científica de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera també veu que l’ampliació del port és la principal causa dels problemes d’erosió de la restinga de l’Albufera. Hi ha una qüestió evident: de Tarragona al cap de la Nau la circulació litoral és de nord a sud, de manera que tot espigó o dic que es pose en perpendicular és un obstacle que fa que els sediments s’acumulen al nord i es vagen perdent al sud. En el pitjor escenari, l’Albufera podria acabar salinitzant-se, amb l’efecte que tindria això sobre la seua biodiversitat i sobre activitats econòmiques tan importants com el cultiu de l’arròs.
Com va passar amb el Saler o el jardí de Túria, una vegada més són els col·lectius socials els que més resistència hi oposen. Per què tan poc de suport de les forces polítiques majoritàries que pretesament han de vetlar per l’interés general?
Això m’agradaria saber-ho també a mi! Supose que pel joc de pressions a què es veuen sotmesos i al qual sovint acaben cedint. No té sentit que l’actual ampliació nord, que té molt poc de veure amb la que va superar la DIA del 2007 (i amb mesures correctores que no s’han aplicat), no passe una altra DIA. En tots aquests anys, la normativa ha canviat, i també la conscienciació ciutadana i fins i tot el que sabem i ja patim del canvi climàtic. Encara que l’ampliació del port va moltíssim més enllà del canvi climàtic. Així que no entenc que uns representants polítics no vetlen perquè l’ampliació complisca la legislació vigent i s’hi sotmeta. Si acaba havent de passar per una nova DIA, efectivament serà gràcies a la ciutadania, en aquest cas, gràcies a l’oposició al carrer i en els tribunals de la Comissió Ciutat-Port. Igual que la ZAL mai s’ha posat en marxa gràcies al paper de les veïnes de La Unificadora de la Punta.
Serà l’ampliació la nova ZAL o el nou Castor?
Pel que hem parlat, podria ser, sí. I crec que, amb aquests precedents, hauria de prevaldre el principi de precaució i esperar que s’aclarisquen els dubtes jurídics. Si no, insistisc que els que prenguen decisions afronten personalment totes les conseqüències de la seua irresponsabilitat. La ciutadania no tenim per què pagar per això.