La taxa de risc d’exclusió social –AROPE, pel nom en anglés– va descendir el 2019 més d’un 10% en la Comunitat Valenciana. La baixada, que va ser de 5 punts en 5 anys, va començar a apreciar-se el 2015 i es va acusar en l’exercici previ a la pandèmia, en què va baixar el triple que en el conjunt de l’Estat.
L’indicador és un dels que utilitza la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives del Govern valencià per als seus plans d’inclusió social, la manera d’organitzar les prestacions socials bàsiques que han hagut d’incrementar-se durant la pandèmia. Dijous passat, durant les mocions parlamentàries en les Corts Valencianes, la vicepresidenta i consellera Mónica Oltra va fer un balanç de les prestacions i els seus efectes durant els sis anys de govern del Pacte del Botànic. El 2020 es van finançar projectes d’entitats privades i tercer sector amb un import de 3 milions d’euros per a recursos de serveis socials d’iniciativa social dirigits a persones en situació de vulnerabilitat o d’exclusió derivats de la pandèmia; una partida que augmenta el 2021 a mig milió d’euros per a la mateixa finalitat.
La consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives destacava la posada en marxa de la renda valenciana d’inclusió, un dels seus principals projectes legislatius, que ha triplicat les prestacions socials. L’RVI és una evolució de l’anomenada renda de garantia ciutadana que van posar en marxa diversos governs autonòmics en la crisi econòmica i inclou itineraris d’inserció sociolaboral, complements per habitatge i pobresa energètica i uns certs complements vinculats als plans d’integració. La renda, que per al 2021 té un pressupost de 225 milions d’euros, multiplica per nou les prestacions de l’últim Govern del PP, que va autoritzar 29 milions d’euros. En els quatre mesos de l’any en vigor, s’han executat més de 70 milions d’euros.
El 2015 hi havia 23.645 beneficiaris de la renda, que havien de renovar els procediments cada sis mesos, xifra que s’ha triplicat enguany. A l’abril, segons les dades de la conselleria, hi ha 71.000 persones beneficiàries de la renda valenciana d’inclusió –31.000 titulars i 39.000 beneficiaris–. Des de la posada en marxa de l’ingrés mínim vital, una renda de la qual la prestació autonòmica és subsidiària, s’han modificat 7.360 expedients per complementar les ajudes estatals amb les autonòmiques.
Una família de quatre membres rep 864 euros al mes de base; 1.080 si s’afigen complement d’habitatge, drets energètics o quota hipotecaria. El 82% dels titulars perceben una mitjana de 641 euros, corresponents al que es coneix com a renda d’inserció social, que porta amb si els itineraris de serveis socials, una mesura que el Govern central va indicar que volia començar a implementar el març passat.
En l’últim any l’executiu autonòmic ha sumat uns quants complements a la renda, tant per incloure-hi les víctimes d’explotació sexual com per compensar la vulnerabilitat extrema durant la pandèmia. Per a persones víctimes d’explotació sexual o tracta amb un itinerari d’inclusió social s’ha incrementant en 320 euros l’import de renda de garantia d’inclusió social, mentre que per a casos de “vulnerabilitat especial” s’ha habilitat la possibilitat de sol·licitud anticipada. Aquesta fórmula implica autoritzar la prestació quan “hi ha una dada objectiva” que indique que es compliran, encara que en el moment de la petició no es complisquen tots els requisits per a ser titular de la renda.