La crisi del coronavirus ha demostrat que la deslocalització industrial dels anys 90 del segle passat i la primera dècada de l’actual va ser un error. Quan Espanya s’ha enfrontat a una pandèmia mundial, una guerra, diuen alguns, la selva en què s’ha convertit el mercat dels productes sanitaris ha deixat indefenses totes les administracions que no han pogut ni protegir els seus metges i infermers. Preus desorbitats, enganys en les compres, material de baixa qualitat i un panorama que no té un horitzó temporal clar han llançat el Govern d’Espanya i autonomies com la valenciana a buscar l’autoproveïment. I no escatimaran en capital.
Una de les economies autòctones que més avançades van a aconseguir aquest autoproveïment de material sensible com és el sanitari és la valenciana. Per a fer-ho s’ha necessitat el suport dels instituts tecnològics i de l’Ivace de la Conselleria d’Economia per a homologar aquests productes, segons explica el conseller d’Economia, Rafa Climent. Sense aquesta homologació, el material fabricat per la indústria tèxtil pàtria no deixaria de ser una tela més servible per a calmar a la població que per a protegir el personal d’alt risc.
De moment, aquestes empreses valencianes han aconseguit llicència prèvia de funcionament emesa per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per a fer màscares, però ja treballen perquè l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace) puga ajudar a homologar les teles per a la fabricació de bates per a personal sanitari, revela Climent. En dos mesos aquesta indústria es compromet a poder confeccionar sis milions de màscares i podria elaborar bates perquè els sanitaris pogueren treballar amb la màxima protecció.
Des de dilluns, les cinc empreses valencianes que estan integrades en aquest projecte són Marie Claire, Cotoblau, Funcotex, Rapife i Euromoda la producció del qual, de moment, va encarada a les peticions fetes per la Generalitat, però, una vegada posada en marxa la maquinària, no descarten que puguen accedir a compres d’altres autonomies o del mateix Govern d’Espanya. La crisi sanitària pot ser que es mitigue a l’estiu, però podria tornar amb força a la tardor.
“Hem vist amb tota cruesa com ha quedat en evidència la nostra deslocalització productiva. Haurem de fer una reflexió perquè no ens torne a passar i començar a pensar que hem de produir el que necessitem. Sort que no vam matar l’agricultura”, argumenta a eldiario.es el conseller d’Economia.
Els proveïdors de les cinc empreses valencianes són, al seu torn, també empreses valencianes, d’Ontinyent i Cocentaina, del clúster tèxtil que encara sobreviu a la Comunitat Valenciana.
L’altra prova de foc a què s’enfronta la indústria valenciana serà fabricar respiradors mèdics per a hospitals. En aquests moments hi ha nombroses universitats espanyoles, empreses tecnològiques i instituts públics desenvolupant processos que puguen ser homologats pel Ministeri de Sanitat. Han aparegut molts prototips per part de tota mena de companyies, com el que funciona amb el motor d’un eixugaparabrisa, però, com que es tracta d’un aparell que pot salvar la vida d’una persona o complicar-li-la, en cas de fallar, les administracions van amb peus de plom a l’hora de fer encàrrecs.
De fet, el Ministeri de Sanitat ha agafat les regnes d’aquest procés i ha llevat l’alternativa a les autonomies que impulsaven projectes. Sota aqueix estudi i supervisió està l’aposta d’empreses valencianes que s’hi han oferit, Telmen i Power Electronics.
Telmen és una de les dues empreses espanyoles que tenien homologació per a fabricar respiradors mèdics abans que esclatara la crisi. Té la tecnologia i les especificacions. Però la seua capacitat industrial no dona per a assortir el mercat espanyol, que cada dia necessitarà més equips de respiració assistida. Més encara amb el gran nombre de malalts de Covid-19 que omplin les UCI i que es continuaran incrementant en les pròximes setmanes.
Fonts de Power Electronics es mostren molt prudents davant la possibilitat de rebre l’encàrrec del Govern, es va arribar a parlar de fabricar 4.000 aparells en la seua planta de Llíria. “Hem estudiat tots els models i volem desenvolupar els respiradors per a les UCI”, expliquen des de l’empresa. De moment, apunten, no volen donar més informació, perquè cal tancar molts detalls i ha d’haver-hi una autorització i una homologació per part de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris.
Tota la indústria tèxtil i tecnològica valenciana i espanyola està posant la seua matèria grisa per a capgirar una situació de deslocalització que ja durava 30 anys. Mentre s’avança a marxes forçades, les administracions encara continuen comprant avions de material a la Xina.