La situació administrativa irregular, l’idioma, els biaixos xenòfobs dels arrendadors, la burocratització del sistema, la bretxa digital i, especialment, l’escassetat d’habitatge públic i els preus de mercat elevats converteixen en una odissea accedir a una llar per a una persona migrant.
L’Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana destaca en el seu últim informe que el 86% dels migrants en la Comunitat Valenciana tenen problemes per a accedir a un habitatge digne. El preu, els tràmits administratius i el racisme són les principals barreres que troba la població migrant enquestada, especialment la no europea. Les dificultats augmenten per sexe segons la nacionalitat, que porta associats una sèrie d’estereotips per part dels arrendadors sobre les persones que volen accedir a una llar; més de la meitat dels enquestats en aquest informe ha percebut actituds racistes en els amos.
L’informe destaca els avanços legals, però subratlla que l’impacte material és escàs. “El parc d’habitatge públic valencià és pràcticament inexistent i les dinàmiques de mercat a què està sotmés el parc privat d’habitatge continuen excloent amplíssimes capes de la població”. Segons les dades obtingudes, el preu és la principal dificultat trobada per les persones migrants a l’hora d’accedir a un habitatge digne: més del 20% destinen almenys la meitat del sou a costejar el lloguer i el 33% el percep com el principal problema.
“Partim llavors de la realitat actual en què l’accés a l’habitatge per a la població en general és complicat, en bona part, a causa que l’habitatge és un dret que es regula com un bé de mercat i que, a més, és un mercat no regulat i amb forts interessos per part d’altres mercats, com el financer o el turístic. L’accés a l’habitatge és complex, però els requisits formals deixen fora part de la població migrant”, recalca el text.
L’informe utilitza el terme “burorepressió” (repressió burocràtica) per a referir-se a “processos d’exclusió que afecten les persones migrants en la seua condició d’estrangeres i en la seua relació amb el dret a l’habitatge i altres drets”, com el del treball. Aquest fenomen, unit al “racisme immobiliari” –les traves exclusives per a persones migrants, des d’una negativa verbal motivada per l’origen fins als processos administratius“–, acaben agreujant la situació de vulnerabilitat. Els autors constaten una percepció general que hi ha una recrudescència del racisme immobiliari, ja que, ”a més d’articular-se a través de mecanismes més exigents (avals, nòmines, assegurances), en el discurs de les persones arrendadores i de les immobiliàries hi ha hagut una radicalització, expressant de manera oberta i contundent actituds i comportaments racistes“.
La dificultat de complir els requisits formals de lloguer o d’accés a ajudes econòmiques deriva en molts casos de la impossibilitat d’accedir a la contractació laboral, derivada al seu torn de la necessitat habitual de romandre en situació d’irregularitat durant almenys 3 anys per a aconseguir l’arrelament social.
En els millors casos, apunta l’informe, part les persones que superen els requisits acaben residint en habitatges precaris o amb condicions d’insalubritat o en habitacions de pisos compartits, en què se solen donar situacions d’abusos de poder; en els pitjors, quan no se’ls permet “participar del joc del mercat immobiliari” es veuen abocades a l’ocupació“ o passen a trobar-se en situació de carrer.
La “burorepressió” i els problemes de regulació de l’estatus legal es converteixen en una espiral d’exclusió. La falta de documentació administrativa deriva en l’acceptació de faenes precàries i en l’economia submergida, dificultant l’accés a l’habitatge pel cost econòmic, impedeix el registre en el padró, que al seu torn bloqueja l’accés a altres drets fonamentals. Així doncs, subratlla l’informe, això “determina la mateixa situació d’irregularitat en què estaven de partida, atrapant-los així en una espiral d’exclusió sense eixida possible”.
A més de les repercussions evidents en la situació econòmica de les persones excloses del mercat immobiliari, l’informe adverteix dels riscos per a la salut: les persones enquestades van fer referència principalment a l’estrés, el desbordament emocional i l’ansietat com els principals efectes psicològics negatius provocats per les condicions de l’habitatge.