Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La Fiscalía pide 3 años y 9 meses de cárcel para la pareja de Ayuso por fraude fiscal
El catedrático señalado de la UB publicó como suyo un artículo de una investigadora
OPINIÓN | 'La inmigración como excusa para el odio', por María Álvarez

El resultat de la fallida consulta lingüística de Mazón sembra el caos en l’educació pública valenciana

El conseller d?Educació, José Antonio Rovira, durant una reunió amb el president Carlos Mazón en una imatge d'arxiu.

Miguel Giménez

València —

1

Els resultats de la consulta a les famílies sobre la llengua base dels alumnes valencians d’Infantil, Primària i Secundària, que pretén ser una esmena a la totalitat a l’organització educativa de l’època del Botànic, generen encara més incertesa amb vista al pròxim curs. El referèndum, en què ha guanyat l’opció del valencià per un marge estret de poc més de l’u per cent (50,53 davant el 49,47%), ha tingut una participació del 58% de les mares i pares d’alumnes, cosa que per al titular d’Educació, José Antonio Rovira, suposa un “gran èxit”. No obstant això, n’hi ha un 42% que no han participat (al voltant de 240.000 famílies les preferències de les quals no estan representades).

Quant al desenllaç de l’enquesta –estaven convocades les mares i pares de més de 570.000 alumes–, el titular d’Educació explicava que “ací no guanya ningú”, al mateix temps que celebrava que s’haja advocat per un sistema “equilibrat i de convivència” de les dues llengües oficials. I presumia que “pràcticament el cent per cent” de les famílies podran matricular els seus fills en la llengua triada. Això sí, sempre que vagen a classe a un centre amb dues unitats o més: “Parlem d’un percentatge al voltant del 98 o el 99%, igual que passa en els processos d’admissió en l’elecció de centre”. I en la resta dels casos, la conselleria farà “ajustos fins” i “un esforç” per a intentar que totes les preferències siguen ateses. Els responsables de la conselleria contraposen aquest model amb el del Botànic, en què asseguren que “aproximadament el cinquanta per cent dels alumnes no estudiaven en la llengua base de preferència dels seus pares i mares”.

Uns quants dels missatges llançats pel conseller en els últims dies s’han centrat a criticar durament l’anterior model implementat en el seu moment pel PSPV i Compromís, i ha volgut contrastar la “llibertat educativa” que propugna el PP amb la “imposició” del model que ha qualificat de “català” d’immersió lingüística del Botànic. “Nosaltres no fem una altra cosa que complir el nostre programa electoral, amb què ens vam presentar a les eleccions passades”, ha argumentat en reiterades ocasions el titular d’Educació.

No obstant això, hi ha lletra menuda. Per exemple, en els centres en què només hi ha una línia (una classe per curs), que són al voltant de dos-cents en tot el territori valencià, serà molt complicat poder atendre les demandes de les famílies. Excepte en díhuit casos, en què el cent per cent dels consultats ha optat per la mateixa opció (siga castellà o valencià), en la resta dels centres serà complicat que s’habiliten dues unitats en un centre en què només n’hi havia una per a poder atendre les dues preferències. Això suposaria la contractació de més personal docent, to-t i que a la Generalitat li ha costat aplicar la resolució del Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) que l’obligava a complir l’acord de plantilles, que implica la incorporació de més d’un miler de nous mestres i professors ja per a aquest curs.

També cal tindre en compte la situació de les prop de 240.000 famílies que no han participat en la consulta i que, per tant, desconeixen en quina llengua base estudiaran els seus fills a partir del pròxim curs. Tal com ha reconegut en roda de premsa el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, dijous mateix, aquests alumnes seran situats pels centres en funció del repartiment dels estudiants les famílies dels quals han votat per a completar les ràtios marcades per llei. És a dir, completaran les aules en què hi haja hagut menys demanda en la consulta. Així doncs, en les zones castellanoparlants, els que no han votat és més probable que els seus fills estudien en una classe de valencià, per a completar l’alumnat; i viceversa, en una zona valencianoparlant amb menys alumnes que s’hagen decantat pel castellà, els estudiants els pares o les mares dels quals no hagen pres part en la consulta tenen més opcions d’acabar estudiant en aquesta llengua.

Cada llengua s’imposa en els territoris on és més utilitzada

Atenent els resultats de l’enquesta, cada llengua s’ha imposat clarament en el seu territori de domini lingüístic. A la província d’Alacant, on el castellà és majoritari, s’ha imposat clarament al Baix Segura (95,25%), l’Alt Vinalopó (83,17%) o l’Alacantí (75,61%), mentre que en comarques valencianoparlants, com el Comtat, el percentatge de les famílies que han optat pel valencià és del 87,63%. A Castelló s’ha imposat clarament el valencià tret de dues comarques, l’Alt Palància i l’Alt Millars. I a la província de València veiem que hi ha comarques amb una aposta clara pel valencià, com la Ribera Baixa (85,81%), la Safor (79,37%) o la Costera (77,10%) en contraposició amb la Vall de Cofrents-Aiora (87,20% pel castellà) o la Plana d’Utiel-Requena (92,96%). Quant a les capitals, a València i Alacant ha guanyat el castellà, 63,86% i 83,07% –“curiosament, on més centres concertats hi ha”, ha destacat Rovira–, i a Castelló el 61,90% han votat pel valencià.

Forta contestació social

Des que Rovira va plantejar la consulta, la mesura ha trobat gran contestació social per part dels partits de l’oposició (el PSPV i, sobretot, Compromís), sindicats (l’Stepv, UGT-PV o CCOO-PV) i entitats cíviques, com la Plataforma per l’Ensenyament Públic, la confederació d’Ampa Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, Famílies pel Valencià, Acció Cultural. Per al conseller d’Educació, tots aquests col·lectius entren dins un mateix paraigua, el de l’esquerra, i les seues queixes no són pedagògiques, sinó polítiques. Algunes d’aquestes han presentat diferents recursos davant el TSJCV sol·licitant la suspensió de la consulta sobre la base de qüestions com que s’emmarca en una llei, l’anomenada de ‘llibertat’ educativa, que està recorreguda davant el Tribunal Constitucional. Fins i tot es van arribar a sol·licitar mesures cautelars i cautelaríssimes que han sigut desestimades per l’alt tribunal valencià pel fet de no considerar la urgència, ja que l’aplicació dels resultats del referèndum no es farà fins al pròxim curs.

Malgrat la satisfacció pels resultats de la consulta, que creuen que suposen una garrotada per a la Generalitat, i més concretament per a la Conselleria d’Educació, en la seua intenció d’“arraconar” el valencià, aquests col·lectius critiquen una mesura “sense gens de rigor pedagògic” que creuen que provocarà incertesa, crispació i enfrontaments entre les famílies tot i que, afirmen, no hi havia un problema real. El referèndum ha sigut titlat de “ridícul” o “circ sense garanties” des de Compromís, mentre que la Plataforma per l’Ensenyament Públic creu que les polítiques del PP provoquen “uns efectes irreparables en la formació de l’alumnat, en la convivència lingüística, en el procés de normalització i en la protecció i la promoció de la llengua pròpia, el valencià”. A més, insisteixen a destacar que la dada de participació ha sigut baixa per a un procés que ha estat obert durant huit dies, entre el 25 de febrer i el 4 de març.

Etiquetas
He visto un error
stats