Els pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2024, els primers elaborats pel PP i Vox, augmenten en termes globals, però redueixen substancialment les inversions i el sector públic empresarial. En la seua època en l’oposició, la dreta i la ultradreta van carregar sistemàticament contra la creació d’agències i organismes, que van titlar de paradetes durant el debat parlamentari, i que ara comencen a fer minvar.
L’ordre de redacció dels pressupostos ja exigia a cada departament una revisió completa de la despesa per a prioritzar, una qüestió que va reiterar la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, en la presentació dels comptes. La titular d’Hisenda va remarcar que enguany no desapareixeria cap organisme, si bé la tisorada es fa notar: més de 300 milions d’euros de retallada, un 7,7% en total.
La retallada més severa l’experimenten els serveis públics d’ocupació, que es canalitzen a través del Labora. L’organisme, dependent de la conselleria de José Antonio Rovira, perd un 20% del pressupost, més de 100 milions d’euros, i queda amb 446,1 milions d’euros per a l’any vinent. Es tracta de l’organisme que gestiona les polítiques actives d’ocupació, una de les prioritats, segons va indicar el Consell, que també cessa en les ajudes a la setmana laboral de 4 dies.
Un altre dels més afectats és l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), que perdrà un 30% del pressupost, i passarà de 236 milions l’any en vigor a 167,2 milions pressupostats per al 2024. Són 70 milions d’euros menys per a l’organisme que, entre altres qüestions, gestiona les línies de suport a l’estalvi energètic i energies renovables, a més de les polítiques de modernització de les empreses. L’Agència Valenciana de la Innovació, el responsable de la qual, Andrés García Reche, va registrar la seua renúncia el juliol passat, perd quasi un 10% de pressupost, i passa de 75 a 63 milions d’euros.
També es veuen afectades empreses com Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que passa de tindre 315 milions a 282,4; la Societat Valenciana de Gestió Integral de les Emergències, que perd 13 milions d’euros i es queda amb 57,4 milions; l’Institut Valencià de Finances –el banc públic–, que passa de 96 milions a 83 i l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, que perd 14 milions d’euros i es queda amb 76,5 milions. La Ciutat de les Arts i les Ciències perd tres milions d’euros i l’aeroport de Castelló, sis més.
Com passa amb les inversions, l’executiu manté els projectes prioritaris, també els vinculats amb finançament europeu. El cas de més pujada és Espais Econòmics Empresarials, l’empresa que construeix els terrenys de Parc Sagunt, on se situarà la gigafactoria de bateries de PowerCo. Aquesta entitat passa de 13 milions d’euros pressupostats el 2023 a 148 milions, encara que una part d’aquests fons corresponen al Govern central.
També augmenta la seua partida l’empresa pública de les ITV, que va començar a funcionar en el segon trimestre d’enguany. La societat augmenta en 15 milions d’euros fins a 80 milions per al 2024, el primer any complet d’activitat de la mercantil pública.
Retallades en organismes culturals
El sector cultural també veurà retallades. Si bé s’incrementa en un milió la partida per al Museu de Belles Arts i al mig milió les ajudes al foment del llibre, una bateria d’organismes tindran la seua dotació més ajustada, amb gairebé un 10% de retallada. L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) rebrà 14,7 milions d’euros davant dels 16 del pressupost en vigor; el Consorci de Museus, que gestiona el Centre del Carme, perd un milió d’euros i es queda en 6,8; l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) perd 700.000 euros i es queda en 3,7 milions i l’Institut Valencià de Cultura (IVC), del qual depén la Filmoteca, perd 4,5 milions d’euros, i es queda amb 53,4 milions per a aquest exercici. El Consell Valencià de Cultura va demanar fa poc que s’incrementaren les ajudes perquè l’IVC injectara el sector audiovisual. A més, el patronat del Misteri d’Elx perd 10.0
00 euros.