El retard de França en el Corredor Mediterrani obliga Europa a buscar solucions provisionals per evitar que Espanya quede aïllada

“En efecte, el retard en la construcció de la línia d’alta velocitat entre Montpeller i Perpinyà continua sent un problema. He observat fa poc una certa acceleració en les fases preparatòries de les consultes que condueixen a la construcció del projecte. Estic convençuda que la construcció de la línia entre Montpeller i Besiers començarà abans del 2030 i la de Perpinyà-Besiers, poc després”.

La coordinadora de la Comissió Europea per al Corredor Mediterrani, Iveta Radicova, ha respost així a una sèrie de preguntes formulades per l’eurodiputada socialista Inmaculada Rodríguez-Piñero sobre les gestions fetes davant el Govern francés per a accelerar la finalització del Corredor Mediterrani en terres franceses i evitar que Espanya o Itàlia es convertisquen en illes ferroviàries.

Radicova afig en la seua resposta que, per millorar la interoperabilitat del tram transfronterer, forma part del grup de treball entre França i Espanya dedicat a la millora de les operacions ferroviàries procedents de la península ibèrica cap a França.

“Aquesta última està molt implicada en la rehabilitació de la línia convencional que hi ha de Perpinyà a Montpeller amb la finalitat de duplicar-ne la capacitat i poder acceptar així el creixent trànsit ferroviari de mercaderies procedent d’importants nuclis industrials en el tram entre València i Barcelona. Aquesta és una solució temporal, estic totalment d’acord que cal fer més esforços per a completar la línia d’alta velocitat que falta a la banda francesa al més prompte possible”.

Quant a la connexió del Corredor amb els ports, Radicova informa que “la Comissió Europea sempre para atenció a aquesta prioritat, especialment important en el Corredor Mediterrani, que compta amb 12 ports marítims altament competitius”.

En el cas d’Espanya, “els fons europeus CEF han cofinançat fins ara 115 projectes amb una aportació total pròxima a 1.000 milions d’euros”. 29 projectes es localitzen exclusivament en ports marítims, entre els quals hi ha projectes destinats a millorar la connectivitat de les zones portuàries amb l’interior: “Aquestes accions inclouen, per exemple, l’accés ferroviari sud al port de Barcelona; connectivitat de la terminal intermodal de Tarragona; i connectivitat ferroviària en el port de Sagunt, Cartagena, València i Castelló”.

Per a l’eurodiputada del PSPV-PSOE Rodríguez-Piñero “les respostes de la coordinadora de la Comissió Europea per al Corredor Mediterrani, Iveta Radicova, tenen un gran valor per als interessos econòmics de la Comunitat Valenciana, perquè evidencien l’esforç inversor del Govern d’Espanya i de la Unió Europea en aquesta infraestructura”.

En concret, ha afegit, “Espanya invertirà el 2021 gràcies als pressupostos i al pla de recuperació 1.944 milions d’euros en les obres del Corredor i la UE ha cofinançat fins hui 115 projectes amb una aportació pròxima a 1.000 milions d’euros”.

L’eurodiputada socialista ha afirmat: “El coll de botella que es genera a França ens preocupa en gran manera, perquè podríem estar el 2030 al cent per cent de capacitat a Espanya i trobar-nos que la nostra eixida de productes es veja estrangulada entre Perpinyà i Besiers”.

Per això, ha argumentat, “és tan important que la coordinadora del Corredor a escala europea siga conscient del problema i es coordine amb França per agilitar les obres. França haurà de fer més esforços i la UE ajudar-la”.

“Una altra de les situacions que ens preocupa és la connexió del Corredor amb els nodes urbans, en el nostre cas l’estratègic túnel passant de la ciutat de València. La UE ha de redactar un pla específic per a secundar que els corredors transeuropeus s’unisquen a les zones urbanes. Ho hem aconseguit amb els ports, ara cal agilitar la integració de les ciutats”, ha manifestat.