L’exalcaldessa de València, Rita Barberá, va anunciar en una roda de premsa que declararia voluntàriament davant del jutge que instrueix la peça pel presumpte blanqueig de diners en el PP de la ciutat i que pretén imputar-la a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, però el que ha fet finalment és enviar-li un escrit exculpatori signat per la seua advocada. Emparada per l’escó de senadora, també ha provat d’evitar comparéixer en el judici del cas Nóos, que té lloc a Palma, i que la interrogaren les parts per videoconferència. Però li ha estat denegat.
Així doncs, Barberá, en principi dimarts que ve, i l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, probablement divendres, desfilaran entre els citats per a la fase “valenciana” de declaracions previstes a Mallorca. Ho fan com a testimonis, perquè el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va evitar el 2013 que segueren al banc dels acusats, com volia el jutge que instruïa la causa, José Castro, i com passa amb l’expresident balear Jaume Matas pels mateixos fets.
Llavors el jutge Castro va plantejar que Camps i Barberá havien tingut “una intervenció decisiva i imputable” en els delictes presumptament comesos en adjudicar a Iñaki Urdangarín l’organització de tres esdeveniments els anys 2004, 2005 i 2006, coneguts com a València Summit, i en encarregar-li el disseny d’uns jocs europeus que mai no es van fer, amb un cost de 3,5 milions per a les arques de l’Ajuntament de València i de la Generalitat. El TSJ es va negar a assumir la part valenciana de la causa perquè, encara que va apreciar delicte en la qüestió que es jutja ara mateix, no va considerar que la imputació als dos aforats, tots dos a causa de la condició de diputats autonòmics, resultara “inequívoca i rellevant”.
L’exalcaldessa i l’expresident declararan com a testimonis en un judici en què es van salvar de veure’s involucrats com a acusats, situació en què sí que estan l’exvicealcalde de València, hui enfrontat amb Barberá, Alfonso Grau, i diversos càrrecs intermedis del Consell que presidia Camps. Els exconsellers Gerardo Camps i Esteban González Pons també han estat cridats a explicar com es va produir la maniobra de Nóos i si va ser possible sense cap intervenció “al més alt nivell polític”, com ha reflectit l’instructor del cas. Atesa la seua condició de testimonis, no gaudiran del privilegi de no declarar contra els seus interessos. Tindran l’obligació legal de dir la veritat. Serà molt instructiu veure com l’exerceixen.