25 partits sense jugar a futbol. Aquesta és la sanció exemplar que s’ha aplicat a un xiquet de 10 anys, integrant de l’aleví C de l’equip valencià de futbol 8 de l’Atlètic Vallbonense per haver “agredit l’àrbitre, que va necessitar assistència mèdica” en el partit disputat el 8 de desembre de l’any passat que va enfrontar el seu equip amb el Ciutat de València E en el campionat del grup 4 de València de la categoria. Els fets van tindre lloc en els vestuaris una vegada acabat el partit i el col·legiat també era menor, a penes uns quants anys més gran que el jugador en qüestió.
Al jugador se li ha aplicat l’article 110 (agressió contra àrbitres, delegats d’equip i camp, delegats federatius, directius o autoritats esportives) en l’apartat 1 (el que agredira l’àrbitre principal, els assistents, el quart àrbitre...), subapartat b: “Privació de llicència, inhabilitació o suspensió per un temps de set a dotze mesos o de vint-i-cinc a quaranta-huit partits, si l’ofés requerira assistència sanitària”, del Codi disciplinari de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana.
Des de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana reconeixen que es tracta d’una sanció històrica, “sense precedents” en aquestes categories, encara que puntualitzen que s’ha aplicat al xiquet el rang menor de la forqueta prevista pel codi disciplinari. Així, recorden que hi ha hagut alguna sanció a jugadors de futbol base per agressió a un àrbitre, “encara que s’ha tractat d’espentes i sempre dins del camp. En aquest cas es dona l’agreujant que els fets van tindre lloc en el vestuari de l’àrbitre i que hi havia dins un adult que va provar d’amagar el número del jugador per a evitar que fora identificat”.
Des de l’entorn del jugador consideren que la sanció és excessiva, ja que es tracta d’un xiquet –no podrà tornar a jugar fins a ben entrada la pròxima temporada–, i entenen que l’agressió no va ser tan greu i que va haver-hi espentes entre els dos després d’un partit que havia resultat molt bast i amb decisions disciplinàries, a parer seu, controvertides per part del col·legiat. “L’àrbitre va presentar una denúncia i un comunicat de lesions, en què assegurava que va patir una contusió mandibular, perquè el càstig fora encara més gran”, asseguren i lamenten que el comité de competició haja donat per “provades” les incidències recollides en l’acta sense que s’haja tingut en compte les al·legacions presentades ni la carta redactada pel jugador en què demana disculpes: “No era conscient de la repercussió dels seus actes”.
Altres sancions exemplars
En els últims anys, s’han produït altres càstigs exemplars a Espanya per agressió, encara que no en categories tant de base. Per exemple, el març de l’any passat el Comité de Competició i Disciplina Esportiva de la Federació Interinsular de Futbol de Las Palmas va sancionar amb dos anys un xiquet de categoria infantil (de 12 o 13 anys i ja en futbol 11) per haver pegat una cabotada a un contrari.
També la temporada passada (setembre del 2018) i també a les Canàries, un juvenil va ser sancionat amb tres anys i mig sense jugar per haver agredit un àrbitre que prèviament l’havia expulsat (li va pegar una punyada a la boca).
Quant al futbol professional, el càstig recent més greu a un jugador de la Lliga va ser la temporada passada per al davanter de l’Atlètic de Madrid Diego Costa, a qui ‘van caure’ huit partits per haver insultat i agarrat l’àrbitre “amb violència lleu”. Amb anterioritat, el defensa del Reial Madrid Pepe va ser suspés durant deu trobades l’any 2009 per haver xafat un rival, en aquest cas el defensa del Getafe Casquero.
Per a trobar un càstig semblant al d’aquest xiquet en el futbol de Primera Divisió cal remuntar-se a l’any 1990, en què el jugador búlgar del Futbol Club Barcelona Hristo Stòitxkov va ser sancionat amb sis mesos sense jugar després d’haver xafat l’àrbitre Urízar Azpitarte durant un partit de la Supercopa d’Espanya, sanció que se li va reduir a dos mesos i dos partits en apel·lació.