La Comunitat valenciana és un dels territoris en què més s’accentua la bretxa entre la sanitat pública i la privada en la proporció d’intervencions quirúrgiques en el part. Mentre que el centre amb millors dades és un hospital públic de Castelló, que frega la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut del 15% de cesàries, els percentatges més elevats d’aquesta pràctica es concentren en els hospitals privats d’Alacant, que dupliquen la mitjana de la sanitat pública i tripliquen la recomanació de l’OMS.
Malgrat que els centres privats atenen un 23% dels parts, un de cada cinc, més de la meitat de les dones s’han vist sotmeses a una cesària. En els centres públics, aquest percentatge baixa fins al 25%. L’Hospital Universitari de la Plana, a Castelló, és el centre públic amb menys percentatge de cesàries: amb 16.600 parts atesos, només en un 15,7% s’ha fet la cirurgia abdominal. Les xifres en aquest servei sanitari l’han situat com un dels centres de referència per a implementar un projecte de cases de part, una iniciativa autonòmica pilot per a millorar l’experiència de donar a llum amb les dones, prioritzant la participació de les matrones.
En l’altre extrem, el temple de les cesàries està en el grup Vithas d’Alacant, amb dos centres en què més de la meitat de les dones ateses en parts ho fan sotmetent-se a una intervenció quirúrgica. La clínica Vithas del Perpetuo Socorro té una taxa de cesàries del 60,8% respecte del total dels parts, la més alta del país, seguida de l’hospital Medimar, del mateix grup i en la mateixa ciutat, que té una taxa del 57,7% de cesàries. Tots dos centres han atés més de 5.000 naixements en el període analitzat.
En la mateixa província se situen els hospitals públics d’Elda, Torrevella, Elx o el Vinalopó, en què es frega el 22% de les cesàries, malgrat que atenen entre el doble i el triple de parts que en centres privats –entre 12.000 i 15.000, segons el centre–. Els hospitals del grup IMED a Elx i Benidorm, a pocs quilòmetres d’aquests centres públics, tenen taxes de cesàries del 44% i el 46%, malgrat haver atés 2.500 naixements cadascun.
web
CONTENIDO HTML - 9624127 - MAPA C VALENCIANA HOSPITALES CESAREAS PARIR CON BISTURI
A la ciutat de València aquesta bretxa per titularitat torna a mostrar-se nítidament. L’hospital 9 d’Octubre, també propietat de Vithas, és un dels quals que més naixements atén en tota la Comunitat Valenciana: 45.403 parts entre 2010 i 2020. Aquest centre, un dels privats més grans, té una taxa de cesàries del 48%. A tot just sis quilòmetres, en l’altra riba de la ciutat, se situa l’Hospital La Fe, el centre públic de referència en la comunitat autònoma –per personal, tecnologia i grandària– que en una dècada ha atés 52.000 parts, amb una taxa del 27% de cesàries. Aquest diari encara no ha pogut recaptar les opinions del grup Vithas ni de cap treballador. Les fonts consultades indiquen que aquests centres privats no tenen equips d’UCI prenatal, per la qual cosa descarten que les taxes es deguen al fet que es deriven els parts complicats.
L’excepció en la sanitat pública valenciana està a l’Hospital d’Ontinyent, un centre comarcal que a penes ha atés 2.500 parts en el període analitzat, però en què un 40% s’han fet per cesària. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública apunta a aquest diari que treballa per reduir la proporció d’intervencions quirúrgiques i ajustar-se a les recomanacions. Segons Sanitat, hi ha 644 ginecòlegs en el sistema públic i 984 infermers especialistes és ginecobstetrícia.
Les matrones atribueixen aquesta qüestió a factors culturals, lligats a la falta de recursos del sistema sanitari públic. Consideren que a Espanya hi ha una cultura de “medicalització del part” i que moltes dones se senten més còmodes o segures en un centre privat, on sol estar el ginecòleg en qui ja tenen confiança, desplaçant al sistema públic. Les clíniques privades aporten una falsa sensació de seguretat amb el monitoratge elevat, no sempre necessari, apunten des de l’associació Comares. A més, recalquen, la ràtio de matrones està molt per davall dels països europeus, amb dos per cada 10.000 habitants a Espanya, i recorden que els centres privats obtenen un benefici econòmic derivat de l’atenció.
Les matrones agrupades en Comares incideixen en la necessitat de més recursos en atenció primària per a formar, informar i empoderar les dones que vulguen ser mares, augmentar les ràtios de personal i adequar els espais perquè els parts sense complicacions puguen fer-se com vulguen les gestants.