La portada de mañana
Acceder
Sánchez rearma la mayoría de Gobierno el día que Feijóo pide una moción de censura
Miguel esprinta para reabrir su inmobiliaria en Catarroja, Nacho cierra su panadería
Opinión - Cada día un Vietnam. Por Esther Palomera

La sanitat valenciana diagnostica prop de 10.000 nous casos l’any d’anorèxia i bulímia

“Cal ser respectuosos amb l’aspecte dels fills i reforçar les seues qualitats personals per damunt de les físiques, facilitar la seua expressió emocional i dur a terme una alimentació normal, sense dietes excessives, per a prevenir riscos amb vista a possibles trastorns de conducta alimentària”.

Aquests són només alguns dels punts que el doctor Luis Rojo, catedràtic de psiquiatria i expert en trastorns de conducta alimentària, aconsella als pares de fills en edat adolescent, ja que són els que tenen més risc de patir alguna patologia d’aquest tipus.

I és que, segons les dades aportades per la Conselleria de Sanitat, durant l’any passat es van diagnosticar 9.200 nous casos d’anorèxia (falta de gana) i 402 més de bulímia (induir-se vòmits després de menjar).

Les xifres s’han mantingut estables en els últims anys amb lleugers alts i baixos. Així, per exemple, en el cas de l’anorèxia, el 2012 van ser 8.231 les persones a qui es va diagnosticar aquesta patologia, el 2013 en van ser 9.829 casos, 10.351 el 2014 i 9.811 el 2015.

Quant a la bulímia, el 2015 es van registrar 439 casos nous, pels 578 del 2014, els 559 del 2013 i els 451 del 2012.

A més, segons les mateixes fonts, els centres d’atenció primària van atendre l’any passat 33.372 consultes relacionades amb ambdues patologies i es van registrar 147 hospitalitzacions.

Sobre els perfils dels pacients, en el cas de l’anorèxia, el 65% de les atencions es van prestar a dones, un percentatge que s’eleva al 90% en el cas de la bulímia.

Sobre això, el doctor Rojo ha comentat que la prevalença d’aquests trastorns es manté estable i que “les xifres no són alarmants”.

En aquest sentit, ha explicat que “la població és cada vegada més conscient del problema, abans l’afectat tendia més a amagar-se i n’hi havia més desconeixement, ara hi ha un reconeixement social més ampli i els pares saben que pot haver-hi alguna cosa quan veuen que els seus fills perden més pes del que pot ser normal”.

Pel que fa als perfils, ha assegurat que “no hi ha hagut grans canvis”, encara que sí que han detectat últimament “pacients molt joves, fins i tot de 12 anys”.

En tot cas, Rojo ha afirmat que la gent ha de saber que “això és una cosa que es cura”. De fet, “entre un 80% i 85% dels pacients accepten el tractament sense problemes, i la resta, no és que no es curen, sinó que els costa una mica més”.