Save the Children ha elaborat una enquesta entre les famílies valencianes que atén coincidint amb el primer aniversari de la pandèmia de la COVID-19. L’ONG pretén monitorar la situació de la infància vulnerable al territori valencià, un dels col·lectius que pateixen més les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia.
Abans de la pandèmia, a la Comunitat Valenciana més de 270.000 xiquets i xiquetes estaven en risc de pobresa o d’exclusió social, cosa que suposava el 32,5% del total de menors valencians. Al cap d’un any enfrontant el coronavirus, la situació no ha fet més que empitjorar.
Així doncs, el 70% de les famílies enquestades reconeixen que tenen dificultats per a fer front a les despeses dels subministraments bàsics d’electricitat, aigua i calefacció, mentre que el 63% han encarat amb dificultat el pagament de la hipoteca o del lloguer. A més, en el 21% de les famílies valencianes que atén Save the Children un adult o més ha perdut la faena de manera permanent (un 16% de manera temporal).
Des de juny del 2020, Save the Children ha detectat, en el marc dels seus programes d’atenció a la infància vulnerable, 21 casos possibles de violència en el nucli familiar: en un 95% dels casos va ser un adult cap a un menor.
Quasi la meitat de les criatures de famílies vulnerables a penes ixen al carrer o a l’aire lliure, segons l’enquesta de l’ONG. “La pandèmia”, recorda l’informe, “també ha fet créixer els riscos de salut relacionats amb l’augment de l’obesitat infantil, atesa la disminució de l’activitat física, més sedentarisme, els canvis en els hàbits d’alimentació o, fins i tot, més exposició a pantalles i, per tant, a la publicitat d’aliments i begudes no saludables”.
En matèria de salut mental, el 51% dels xiquets atesos per l’ONG han patit canvis negatius en el seu estat emocional a conseqüència de la pandèmia, generalment nerviosisme, ansietat i por. “La desigualtat socioeconòmica es manifesta en més probabilitats de patir patologies cròniques de llarga evolució com ara al·lèrgies, asma, trastorns de conducta o trastorns mentals, la incidència dels quals és relativament superior en els xiquets i xiquetes en situació de pobresa”, afig l’informe.
En matèria educativa, un 32% dels xiquets estan desmotivats o tenen menys ganes d’anar a escola. D’altra banda, un 19% dels xiquets de les famílies enquestades reben suport extraescolar per reforçar l’aprenentatge en el curs actual. Mentrestant, un 44% no reben cap suport, malgrat que els pares ho consideren oportú.
Save the Children adverteix que la dieta d’aquests xiquets i xiquetes és, sovint, dependent de les ajudes que reben per part de l’organització, així com d’altres entitats. Els menjadors escolars són esmentats per les famílies com un recurs important per a garantir que els seus fills i filles accedisquen a porcions setmanals adequades de carn, peix o equivalents.
Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana, assenyala que “abans de la pandèmia els avanços en matèria legislativa i pressupostària per a lluitar contra la pobresa i ajudar els col·lectius més empobrits ja es començaven a notar en les dades oficials”. No obstant això, afig Hernández, “tenim por que la situació puga anar a pitjor si no es prenen les mesures adequades”.
L’ONG incideix en la necessitat d’aprofitar els fons Next Generation EU “per a impulsar polítiques específiques que tinguen un impacte positiu en la vida de la infància més vulnerable” i demana a l’executiu valencià que amplie la cobertura de la renda valenciana d’inclusió, que arriba a 55.000 persones, i augmente els recursos disponibles.
“És fonamental que el Consell continue impulsant polítiques públiques que posen el focus en la infància més vulnerable, sobretot la més afectada per les conseqüències de la pandèmia, i elimine qualsevol barrera que puga impedir l’accés a aquests serveis públics a aquestes famílies. Si no es continua actuant amb contundència, els xiquets i les xiquetes que viuen hui en situació de pobresa seran adults pobres”, adverteix Hernández.