Com més temps passa, més es complica la gestió de la Marina de València quan falten tan sols tres mesos perquè finalitze la concessió extraordinària d’un any que va atorgar l’Autoritat Portuària de València (APV) perquè es creara un nou ens gestor capaç de gestionar tot l’espai de manera unitària. Sens dubte, una de les primeres creïlles calentes a resoldre per la nova presidenta de l’organisme portuari, Mar Chao, però també per l’alcaldessa, María José Catalá.
L’organisme que s’encarregava del funcionament, el Consorci València 2007, integrat pel Govern (40%), la Generalitat (40%) i l’Ajuntament (20%), continua embolicat en un embull jurídic des que la representació de l’executiu central decidira abandonar-lo després d’assumir l’Estat els 380 milions d’euros de deute que pesaven sobre l’ens.
L’eixida d’un dels socis del Consorci va obligar a iniciar un procés de liquidació que finalment va quedar paralitzat fins que s’arribara un acord definitiu per a la creació d’un nou ens gestor amb l’objectiu de mantindre la gestió unitària de tot el recinte. Per aquest motiu, l’APV va prorrogar durant un any (fins al 31 de desembre de 2023) la cessió de la gestió dels seus terrenys en favor del Consorci.
Nou mesos després, no s’ha fet cap pas per a avançar en la creació del nou organisme, tot i que la concessió atorgada per l’APV en principi no es pot prorrogar, per la qual cosa, llevat que en aquests tres mesos es traga a concurs la gestió, cosa poc probable, o es cree aquest nou ens, tot el funcionament de la part de la Marina que depén del Port, des de les concessions dels diferents negocis fins al manteniment, haurien de tornar a dependre de la mateixa APV, sense estructura per a atendre aquest volum de tramitacions, com ja va reconéixer l’expresident del Port, Aurelio Martínez.
El procés electoral del mes de maig passat, amb canvi de color polític en l’Ajuntament i en la Generalitat, unit al canvi de presidència al capdavant del de l’APV, on Mar Chao acaba de substituir Joan Calabuig, tampoc ha ajudat a agilitzar una solució que es preveu complicada i no executable a curt termini. De fet, els gestors de la Marina per part de l’Ajuntament continuen sent els que va nomenar en el seu moment l’exalcalde de Compromís, Joan Ribó.
A tot això s’uneix la interinitat del Govern central, una figura clau en la presa de decisions de l’APV, organisme dependent de Ports de l’Estat. La falta d’un executiu formalment constituït a Madrid alenteix més qualsevol solució definitiva.
Mentrestant, el Consorci manté un deute de 24,7 milions d’euros amb l’APV en concepte de taxes d’ocupació i impostos que han sigut recorregudes en els jutjats per l’ens, per considerar que no és possible el cobrament de les taxes esmentades per una qüestió d’interés general, pel fet de ser sòl urbà a efectes pràctics. Una qüestió que també estarà damunt la taula, com les infraestructures valorades en 127 milions d’euros construïdes sobre sòl de titularitat estatal. Es tracta principalment dels amarraments, els pantalans i la zona de concerts de la Marina Sud o els passejos habilitats entre les bases i la làmina d’aigua, un patrimoni que l’APV, dependent de Ports de l’Estat –i, per tant, del Govern– preveu reclamar en el procés de liquidació, ara paralitzat.