Un dels majors misteris en la història de les epidèmies és si la sífilis va ser introduïda a Europa després del primer viatge de Colón a les Amèriques. Ara, un estudi ha confirmat la presència d’una de les malalties treponematòsiques, anomenada bejel (malaltia similar a la sífilis), a Sud-amèrica almenys 1000 anys abans de l’arribada Colón. La seua existència suggereix que la família bacteriana causant d’aquestes malalties ja s’havia dispersat abans de les expedicions europees dels segles XV i XVI.
En aquest estudi internacional, en el qual participen investigadors de la Universitat de València i de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), de la Conselleria de Sanitat, i publicat en la revista ‘Nature’, s’ha identificat el genoma més antic conegut de Treponema pallidum, bacteri causant de les treponematosis, en restes humanes prehistòriques del Brasil. Aquest treball, liderat des de Suïssa per la Universitat de Basilea, la Universitat de Zurich i l’escola politècnica ETH Zurich, contribueix a esclarir l’origen d’aquest grup de malalties.
Les treponematosis són malalties infeccioses causades pel bacteri T. pallidum. Mentre que les formes endèmiques com el pian i el bejel tendeixen a limitar-se a països en desenvolupament, la sífilis persisteix com una infecció global. Aquestes infeccions han ressorgit en els últims anys i presenten majoritàriament una resistència a l’azitromicina, que s’usa com a tractament alternatiu a la penicil·lina amb la consegüent repercussió per a la salut pública.
Els quatre genomes bacterians obtinguts i analitzats per a aquest estudi es van recuperar de restes humanes d’aproximadament 2.000 anys d’antiguitat, trobats en un pujol funerari de la regió de Santa Catalina, al Brasil.
L’arqueogenètica
Fins ara, la identificació de les espècies bacterianes que van causar infeccions i epidèmies greus en el passat provenia principalment d’evidències en mostres de material ossi. En l’actualitat, gràcies als recents avanços en els mètodes d’estudi de l’ADN antic, com l’utilitzat en aquest estudi, ha sigut possible no sols reconstruir genomes antics, sinó identificar la subespècie concreta que causa la infecció. Aquests descobriments sorprenents, com la identificació d’un agent prehistòric de bejel en un entorn costaner d’Amèrica, destaquen el potencial de l’ADN antic més enllà de les inferències basades en genomes de patògens moderns o interpretacions purament arqueològiques.
Descobriments com el que planteja aquesta investigació demostren el potencial de l’estudi de l'ADN antic per a avançar en el coneixement sobre patògens moderns. Tant és així que, analitzant un dels agents infecciosos trobats al Brasil s’ha descobert que presenta una semblança tan estreta als ceps moderns de bejel (T. pallidum endemicum) que sembla que aquesta subespècie ha romàs quasi inalterada fins a l’actualitat.
Genomes antics que parlen del present
“Encara que no podem precisar el moment exacte d’aquests successos, les nostres anàlisis ajuden a esclarir com degué ser l’evolució de dites patògenes, ja que els bacteris són capaços de transferir-se gens de les unes a les altres (transferència horitzontal de gens o recombinació) i això afecta a la seua estructura. Així, aquest fet ens permet entendre el contacte que han tingut diferents subespècies del mateix bacteri treponèmiques i ens ajuda a comprendre el seu camí evolutiu”, explica Marta Pla Díaz, una de les primeres autores de l’estudi i estudiant de doctorat en la Fundació Fisabio i la Universitat de València, i ara postdoctoral en la Universitat de Basilea.
En la seua tesi doctoral a València, Marta Pla va desenvolupar mètodes per a analitzar processos evolutius com ara la selecció i la recombinació i la transferència horitzontal de gens en genomes bacterians antics i moderns, la qual cosa ha facilitat l’estudi de dades complexes com els inclosos en aquest estudi.
“La inclusió de genomes antics en les anàlisis és essencial per a entendre quins factors i processos evolutius van actuar en el passat i, en el cas de T. pallidum, com, quan, i –tant de bo– on, van conduir a l’aparició d’un nou patogen causant d'una pandèmia tan greu com la de sífilis en els últims cinc segles”, explica el professor de la Universitat de València Fernando González Candelas, que a més és director de la tesi de Marta Pla.
A mesura que avancen les investigacions i es milloren les estimacions, l'objectiu de descobrir els orígens de la sífilis està un pas més a prop. “L’origen de la sífilis és encara desconegut, però almenys ara no tenim dubtes que les infeccions per bacteris treponemes no eren alienes als habitants d’Amèrica que van viure i van morir segles abans que arribaren a aquest continent els primers exploradors europeus”, afig González Candelas, també signant de l’article.