La Sindicatura de Greuges obri una queixa d’ofici a l’Ajuntament de València per denegar el padró a persones vulnerables

“Arran de les queixes presentades des d’associacions de caràcter social o persones individuals, aquesta institució ha intervingut en relació amb l’alta en el padró municipal d’habitants dels que, residint de manera efectiva en el municipi de València, estan afectats per situacions especials d’allotjament (residència en infrahabitatges o absència total de sostre, entre altres)”.

La queixa d’ofici oberta per la Sindicatura es pronuncia en aquests termes pel que fa a la denúncia feta el mes de juliol passat per Compromís segons la qual l’Ajuntament de València governat pel PP i per Vox no estaria empadronant les persones vulnerables, malgrat tindre l’obligació legal de fer-ho. En concret, segons va assegurar la regidora valencianista, Lucía Beamud, els dies 3 i 10 juliol es van denegar un total de 110 peticions especials de padró de persones vulnerables.

Sobre aquest tema, el defensor del poble valencià considera aquesta qüestió de preocupació especial, perquè constar en aquest registre “afecta de manera particularment intensa a qui es troba en situació de risc d’exclusió o de vulnerabilitat especial, perquè és necessària per a l’accés a serveis bàsics com, per exemple, sanitat, educació, habitatge públic, dependència, inserció o formació laboral”.

Afig el síndic Ángel Luna que aquesta qüestió ja s’ha tractat en altres queixes i que, a conseqüència d’aquestes, “l’Ajuntament de València es va comprometre a donar solució a aquests casos de manera proactiva, aplicant la normativa vigent en la matèria, els criteris de la Resolució del 17 de febrer de 2020, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal (Butlletí Oficial de l’Estat del 02/05/2020) i del Protocol municipal en matèria d’empadronaments especials, aprovat per l’Ajuntament el 21/10/2022, textos decididament favorables a l’alta en el padró en aquelles situacions, inclosa l’aplicació del silenci administratiu positiu. És a dir, donar d’alta les persones afectades si, esgotats tres mesos des de la sol·licitud d’alta, no s’ha donat resposta expressa”.

Per tant, afig Lluna en el seu escrit, “és un moment adequat per a valorar l’estat actual d’aquesta qüestió”, motiu pel qual inicia una “actuació d’ofici” per la qual requereixen a l’Ajuntament de València informació sobre “l’estat actual d’aplicació del protocol municipal en matèria d’empadronaments especials, aprovat per l’Ajuntament el 21/10/2022; el criteri municipal respecte de les persones que resideixen de manera efectiva en el municipi, però en situació especial d’allotjament (assentaments, sense habitatge o sense títol, o semblants); si se’ls dona d’alta en el padró d’habitants i, en cas que no fora així, quins són els motius que justifiquen la negativa”.

A més, pregunta si “s’ha negat l’alta en el padró d’habitants a diverses persones” segons va denunciar Beamud; si “s’aplica en l’actualitat el règim del silenci positiu en cas que, transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud d’alta, no hi haja hagut resolució municipal; en quins casos exigeix l’Ajuntament a les persones en la situació descrita abans l’empadronament per a l’accés a tràmits i serveis municipals; i quina és la posició actual del Consell Local d’Immigració i Interculturalitat pel que fa a les qüestions anteriors”.

Per a la regidora de Compromís, Lucía Beamud, “la queixa oberta d’ofici pel síndic evidencia que possiblement estem davant del Govern més cruel i inhumà que ha tingut aquesta ciutat; és absolutament alarmant com l’alcaldessa María José Catalá i el seu Govern tracten d’ocultar i denegar drets a les persones més vulnerables i necessitades de la capital valenciana”.

Segons Beamud, “la denegació dels empadronaments especials és molt preocupant, perquè, en fer-ho, neguen el dret a aquestes persones a accedir a serveis bàsics en igualtat de condicions que la resta de la població com, per exemple, sanitat, educació, habitatge públic, dependència, inserció o formació laboral” i ha advertit: “A tot això cal afegir la vinculació que han fet regidors de Catalá de la pobresa amb la delinqüència, la instal·lació d’estanys en el riu Túria per a expulsar les persones sense sostre sense donar cap solució residencial, la denegació del repartiment d’aliments en l’antic llit del riu o el tancament de recursos ja existents que donaven refugi a famílies que havien sigut desnonades de les seues cases”.