César A. N. va acceptar dilluns una pena de sis mesos de presó, el pagament d’una multa i 6.000 euros de responsabilitat civil pels delictes d’odi i assetjament. “No me’n queda cap altra”, va dir davant el tribunal de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València. La magistrada que presidia el tribunal el va instar a llevar-se la boina que portava al cap una vegada que l’acusat estava assegut en el banc dels acusats. L’home té antecedents penals cancel·lats per un delicte de violència de gènere. Des de fa quasi una dècada s’ha dedicat a assetjar amb comptes anònims de Twitter (actualment X) la fiscal que el va acusar i que va aconseguir una sentència condemnatòria, ja executada i complida. Encara que el seu objectiu principal va ser Susana Gisbert, una altra fiscal especialitzada en violència de gènere, a qui va arribar a assetjar en actes públics.
El compte que va crear en la xarxa social, amb una foto manipulada de Gisbert, tenia el “propòsit exclusiu d’insultar, menysprear i vexar” la representant del ministeri públic “pel sol fet de declarar-se feminista i dedicar les seues publicacions a reivindicar els drets de les dones i la lluita contra la violència de gènere”, segons indica l’escrit d’acusació.
César A. N. “emetia constantment missatges ofensius” contra Susana Gisbert i “contra les víctimes de violència de gènere”. A més, la va seguir en actes i conferències públics amb l’objectiu de “pertorbar la vida de la fiscal”, afig el ministeri públic. En un dels actes, celebrat en l’Ajuntament del Puig, va haver d’intervindre la Policia Local per a desallotjar l’assetjador.
El condemnat també es va convertir en un habitual de l’entrada de la Ciutat de la Justícia de València, on tractava “d’aparéixer en totes les retransmissions en directe” dels mitjans de comunicació amb un cartell amb la llegenda “Estop feminazis”, lema per excel·lència de la galàxia misògina en la xarxa. L’home es vanava de rebentar actes a què assistia la fiscal en la seua condició d’escriptora.
La seua actitud va causar un “greu desassossec” en la representant del ministeri públic, que va haver de canviar les seues rutines i “adoptar mesures de vigilància cada vegada que assistia a un acte públic, tant en la seua faceta de fiscal com d’escriptora”.
L’home es va inventar en el seu compte de la xarxa social una falsa “xarxa de funcionaris corruptes” que, pretesament, depenia d’una “organització criminal dins d’altes esferes de l’Estat” que es dedicaria a “fomentar i ocultar” denúncies falses de violència de gènere. “El meu cas n’és una prova”, afirmava en els missatges reproduïts en l’escrit del ministeri públic.
De l’altra fiscal que el va acusar, va dir que havia suplantat el seu número de mòbil per a inventar-se un delicte d’amenaces contra la seua exdona. Incloent-hi el seu nom complet, va afirmar que era una “corrupta feminazi”. “Ara vaig amb tot per vosaltres, fiscals feminazis”, va escriure en el seu compte de Twitter.
La defensa de César A. N. va arribar a un pacte de conformitat amb la Fiscalia, que sol·licitava inicialment una pena de quatre anys i mig de presó per delictes d’odi, assetjament, amenaces i calúmnies i injúries amb publicitat dirigides a funcionaris públics.
Finalment, l’acusat va acceptar una pena, pels delictes d’odi i d’assetjament, de sis mesos de presó i la prohibició d’aproximar-se a menys de 300 metres del lloc de treball, el domicili i els llocs especialment freqüentats per les fiscals, a més de la prohibició de comunicar-se amb elles durant un període de tres anys. La suspensió de la pena va quedar condicionada al fet que no cometa delictes durant un període de dos anys.
Justícia contra l’“assetjament i l’odi”
La fiscal Susana Gisbert, després de la breu vista, va afirmar que es tracta d’una “conformitat satisfactòria”. “No buscava”, va afegir, “cap mena de venjança, buscava la justícia” contra l’“assetjament i l’odi per ser una dona que lluita contra la violència de gènere”. “Crec que en aquest cas el meu error va ser no denunciar des del principi i, sens dubte, no tornaré a fer-ho”, va concloure Gisbert.
Per part seua, el fiscal Héctor Melero, que va exercir l’acusació pública, va explicar després de la celebració de la vista que “cada persona pot tindre l’opinió que tinga sobre certes matèries”, encara que “no es pot humiliar i menysprear i, menys, per raons com la violència masclista”.
A l’entrada de la Ciutat de la Justícia de València, després de les declaracions davant els mitjans de comunicació, un individu que acompanyava el condemnat va gravar amb el telèfon mòbil el representant del ministeri públic i va tractar de preguntar-li si era amic de Susana Gisbert. Quan el fiscal li va preguntar de quin diari o quina televisió era, l’home va dir que era d’un “mitjà independent” i va ensenyar una samarreta d’una pretesa associació a manera d’acreditació. “Disculpe, però estava donant declaracions als mitjans de comunicació i vosté no és un mitjà de comunicació, no li contestaré”, li va etzibar Héctor Melero.
Per a rematar l’escena, César A. N. S’hi va acostar per a tractar d’encaixar la mà al representant del ministeri públic. “Bé, senyor fiscal: soc César i no tinc res en contra de vosté”, li va dir. Melero ni es va immutar.