La Fundación Hemisferio va ser l’instrument principal que va crear la presumpta trama del saqueig dels fons de la cooperació valenciana perquè preteses ONG sense cap experiència obtingueren finançament. Una administrativa de la fundació, Maribel Castillo, ha narrat en el judici els intercanvis de “sobres tancats de diferents grandàries” entre Rafael Blasco, en aquell moment conseller de Solidaritat i Ciutadania del Govern de Francisco Camps, i el seu pretés testaferro, l’empresari Augusto César Tauroni. També ha confirmat que, a pesar que no figurava oficialment en cap càrrec, Tauroni dirigia l’entramat de la Fundación Hemisferio.
Segons ha relatat a preguntes del fiscal Anticorrupció, va transportar “sobres de diferents grandàries” per ordre de Tauroni, la seua dona Alina Indiekina i de Joaquín Blasco, tots ells imputats en la causa, que lliurava a la secretària personal de Rafael Blasco, Mari Ángeles Rincón. “Jo li portava paquets tancats i ella m’entregava paquets tancats”, ha assegurat Castillo, que va aconseguir un acord parcial amb la Fiscalia Anticorrupció que no accepta ni l’acusació popular de la Coordinadora Valenciana d’ONG ni l’Advocacia de la Generalitat.
Els lliuraments, més d’una desena, es feien en “unes escales” de la Conselleria (“era una zona pública de pas”, ha postil·lat l’administrativa de la Fundación Hemisferio) i, a partir de la destitució de Blasco com a conseller i el seu nomenament com a síndic del grup popular en les Corts, en l’antiga Casa dels Caramels, a pocs metres del parlament autonòmic. “Potser hi havia uns mesos que no hi anava” i altres setmanes que entregava uns quants sobres, ha explicat Castillo, que ha detallat que eren “sobres de diferents grandàries, a vegades pesaven com si foren llibres”.
Les acusacions sospiten, abans i després dels polèmics acords entre la Fiscalia i quasi tots els acusats, que els sobres contenien presumptes mossegades de la trama del saqueig dels fons de la cooperació. Maribel Castillo assegura que mai “va preguntar” què contenien els sobres, encara que també reconeix que sabia que “entre Tauroni i Blasco hi havia una relació” d’amistat.
Un dels correus electrònics incorporats en el sumari, enviat el 27 de juliol de 2011 a les 15.41 pel germà d’Augusto César Tauroni a Castillo, indicava que els “paquets” havien de lliurar-se d’acord amb el repartiment següent: “Cinc són per a El Conill i 3.300 per a La Negra”. Tal com ha explicat l’acusada, en el llenguatge peculiar usat per la presumpta trama en les seues comunicacions internes, El Conill era Rafael Blasco i La Negra era Christine Bernadette, presidenta d’Asa d’Àfrica.
La representant de l’Advocacia de la Generalitat, que no comparteix el criteri d’Anticorrupció de pactar amb Castillo, ha recordat que en el registre del domicili d’Augusto César Tauroni va aparéixer un document amb anotacions manuscrites de quantitats, una de les quals –“5.000”– coincideix amb la presumpta quantitat “per a El Conill Conill” que reflecteix el correu electrònic d’Arturo Tauroni. No obstant això, Castillo no ha reconegut la lletra del document manuscrit.
Maribel Castillo, dona de l’empresari imputat en la mateixa causa, Fernando Cañete, ha revelat també que les bases de la convocatòria d’un projecte de cooperació de la Conselleria el 2010 es van redactar després d’una reunió en la Fundación Hemisferio a la qual van assistir Augusto César Tauroni i el funcionari Marc Llinares, que va acompanyar Blasco en diverses conselleries i que durant el judici s’asseu al costat de l’exconseller i de l’empresari. Castillo també ha assegurat que el responsable de l’empresa externa Expande SL que avaluava els projectes, Luis Fernando Castel Aznar, també imputat, va acordar que les propostes de la presumpta trama passaren abans per les seues mans, després de la denegació d’alguns projectes apadrinats per la Fundación Hemisferin en una primera convocatòria.
L’administrativa de la Fundación Hemisferio ha confirmat que unes quantes de les empreses constructores dels imputats van facturar per projectes de cooperació. Va ser el cas, entre altres, d’una mercantil de Tauroni –New Castle Consulting Corporation– amb seu al paradís fiscal de Delaware (Estats Units) i que va facturar per un projecte de sensibilització. Tal com va informar aquest diari, el Departament de Justícia nord-americà manté embargats comptes bancaris de Tauroni , unes quantes societats mercantils de Florida, Delaware i Nova York, i també un luxós iot i dos habitatges de luxe a Miami, usats per la presumpta trama per a acollir uns dos milions d’euros als Estats Units.
Durant la declaració de Maribel Castillo, el fiscal Anticorrupció Jesús Carrasco, ha citat una conversa telefònica intervinguda per la Policia en la qual la dona reconeix que, segons la nova destinació política de Blasco, es tanca el “quiosquet” de la Fundació Hemisferi i se n’obri “un altre” més acord a les noves ocupacions del set vegades exconseller . Castillo, que finalment va ser despatxada, ha indicat que “no hi havia diners per a la Fundación perquè ja no estava Blasco en la Conselleria”. “Es va tancar l’aixeta”, afig.
De la seua banda, la funcionària de la Conselleria María Dolores Escandell, ex-cap de servei de gestió dels programes de cooperació ha contat les pressions que va patir per a “tancar l’expedient” de la construcció de l’hospital d’Haití. “Agafa’t això com una cosa personal”, assegura que li van dir els seus superiors Marc Llinares i Josep María Felip, director general de la Conselleria, que observaven la declaració des del banc dels acusats. El fiscal ha recordat una sèrie de converses intervingudes per la Policia, de to indecorós, en les quals Llinares i Felip insultaven la seua subordinada (“és fava o idiota”; “aquesta tia és una inútil”; “o se centra en l’expedient [de l’hospital d’Haití], o la centrem a hòsties”).
La funcionària ha explicat que “revisava tot allò i no entenia res, per això no volia tancar l’expedient”. Segons diu, es van presentar “despeses que no justificaven les finalitats d’aqueix projecte”. Escandell, principal interlocutora de Maribel Castillo en la Conselleria, ha afirmat que va saber qui era Tauroni per la “campanya publicitària molt potent en la premsa de la Comunitat Valenciana”, segons l’estranya expressió que ha usat repetides vegades el fiscal Carrasco per a referir-se a les investigacions periodístiques que van destapar el cas. La funcionària també ha admés que no va tindre “gens d’interés especial” a esbrinar qui estava darrere de la Fundación Hemisferio. “En cap moment vaig pensar que era per a repartir-se comissions”, conclou Escandell.