Des d’agost del 2023, el verd i el negre tinyen parets de la ciutat de València. Més de mig miler d’ombres destaquen en els carrerons més estrets del barri antic i també als carrers més contemporanis i bulliciosos de la ciutat.
És un grafit, representat a través d’una silueta amb forma de fantasma, que crida l’atenció de milers de vianants i usuaris en les xarxes que s’atreveixen a indagar-ne l’origen i el significat.
Què simbolitza l’ombra?
Segons fonts del moviment social, la idea va sorgir l’estiu passat de la mà d’un/a artista amb una àmplia experiència en l’art urbà i que es va centrar a buscar inspiració i en “la necessitat incansable” de participar d’una manera eficaç en la societat.
“Representa el conjunt de la ciutadania. El logotip s’ha fet amb la intenció d’atraure, i alhora, ser comprensible per tot el món, incloent-hi les petites infàncies”, expliquen des de ‘La Sombra’.
Amb això, el “simbolisme cromàtic” és clau per a atorgar-li una interpretació precisa i que personifica cada ésser humà que l’observa: el verd dels ulls “s’associa al verí” que mostra “la toxicitat” d’uns ulls infectats que no actuen davant les desigualtats que es produeixen en la societat moderna.
Seguint en aquesta línia, la part negra intenta emfatitzar el costat fosc que tots els individus posseeixen, és a dir, “l’ombra de cada persona” quan es veu reflectida en els diferents immobles. Cal destacar que l’absència de la boca i les mans representen la impossibilitat d’“actuar davant del que s’observa”.
Tal com destaquen des del projecte, la pintada de l’ombra es fa a una alçària quasi fregant el terra, com passa en la realitat i, a més, permet que els xiquets i xiquetes puguen jugar-hi.
Propòsit de la iniciativa
La finalitat és generar una cosa innovadora i que estiga present entre la quotidianitat de la gent, però especialment persegueix un objectiu principal: l’obtenció de fons benèfica i altruista per a destinar-los a l’àrea de la salut mental.
Així és com ho manifesten a aquest mitjà, i afigen que també tenen la intenció de “tornar alguna cosa a la societat després d’‘embrutar’ els carrers, perquè no tothom accepta o entén l’art urbà”.
“S’ha pensat en la salut mental per l’auge de les xifres al llarg dels anys i, especialment perquè sempre s’ha tractat com un tema tabú que evidencia la necessitat de treballar sobre això. Les desigualtats, les xarxes socials o el consum exacerbat són alguns dels motius que desencadenen un benestar inestable”, destaquen.
Execució de les donacions
Els guanys d’aquesta iniciativa procedeixen de donacions altruistes de persones que decideixen fer-los costat.
“N’hi ha que donen diners a la causa i reben marxandatge per a difondre’l per tots els carrers possibles”, expliquen.
En el seu compte d’Instagram, i com han pogut traslladar-nos, anuncien la venda de gorres amb el disseny de la silueta, pintades a mà i finançades per ells mateixos. L’anonimat és clau en el significat del projecte, per això, els lliuraments de les comandes les fa un representant, i no un membre de manera directa.
“Pròximament disposarem de més articles per a vendre, com ara samarretes. Estem en procés d’elaborar-les”, manifesten.
A més, les recaptacions actuals es destinaran a pagar els docents que impartiran un taller d’artteràpia per a l’alumnat de la Unitat Educativa Terapèutica (UET) de València, recurs públic i multidisciplinari dirigit a l’alumnat amb trastorns psíquics greus i, en principi, matriculats en centres educatius públics situats en un radi de 30 quilòmetres aproximadament de la UET/HDIA, tal com es recull en el Decret 95/2023, del 29 de juny, del Consell, pel qual es regulen les unitats educatives terapèutiques / hospitals de dia infantil i adolescent en el sistema educatiu valencià.
“Durant maig i juny, qui forme part d’aquesta Unitat cursarà una assignatura impartida per professors del Màster en Artteràpia de la Universitat Politècnica de València (UPV)”, subratllen, i afigen que possiblement es replantegen constituir una associació amb la finalitat de ser transparents amb les dades administratives.
Segons fonts de la Unitat, afirmen que tenen constància d’aquestes donacions: “Vam acollir la proposta des d’un primer moment, perquè activitats relacionades amb les arts són efectives per als adolescents que atenem”.
A Espanya, no hi ha l’obligació legal de formar una empresa o una associació a l’hora de rebre donacions de manera habitual, però hi ha diverses normatives que regulen aquest procediment, com la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació; la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge; i la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.
La col·laboració ciutadana, clau en la seua difusió
L’anonimat és una part intrínseca del significat de la silueta. “Darrere de l’ombra hi ha un nombre indeterminat d’artistes de gènere indefinit. No importen les persones que estiguen darrere ni tampoc centrar-nos a personalitzar l’ombra, això seria perdre’n la noció com a concepte, restant-li protagonisme i misteri”, aclareixen.
Així mateix, destaquen que reben multitud de missatges de suport i agraïment per la tasca que duen a terme: “És increïble l’acceptació social que va tenint el projecte. També hi ha qui no està d’acord, pel fet de tractar-se d’una iniciativa social representada a través de l’art urbà. De totes maneres, s’atén especialment els que es posen en comunicació directa amb La Sombra per a traslladar una queixa o descontentament. L’últim que es pretén és entrar en conflicte amb alguna persona, establiment o institució”.
Per a descobrir en quines zones de la ciutat es troba aquest disseny, la ciutadania ha creat un mapa col·laboratiu en què qualsevol pot afegir un punt amb les coordenades exactes d’on es troba: la part universitària (Blasco Ibáñez), el Carme o Benimaclet són les zones en què abunden més els marcadors.
L’art urbà com a símbol d’incidència social
La Sombra es representa especialment mitjançant l’art urbà, atés que els carrers són l’espai amb més possibilitats de “generar més impacte i ser més susceptible a l’hora de formar part de la gent”.
No obstant això, una altra de les seues intencions és que transcendisca a l’àmbit digital en format transmèdia: “Seria un autèntic moviment social i s’aconseguiria una cosa revolucionària. Però potser això ja és divagar massa. No ens oblidem que parlem únicament d’una ombra inerta, amb ulls per a veure, però sense capacitat de passar a l’acció”.
Afigen que l’art urbà permet exercir la denúncia social sempre que se sustente basant-se en un “missatge sòlid i clar”, però amb aquesta iniciativa, asseguren que hi ha una intenció, i no sols un lema.
“Com que és tan cridanera, es genera una dissonància cognitiva i la necessitat d’entendre i saber més sobre el concepte”, manifesten, i afirmen que hi ha persones curioses i interessades que investiguen la procedència d’aquest grafit: “Solen buscar o preguntar en fòrums, botigues, etc. A les nostres xarxes han arribat moltes persones que celebraven haver trobat el perfil oficial. L’ésser humà té una necessitat inherent de trobar el significat de les coses”.