València, 19.00 del dimarts 29 d’octubre. Les carreteres que comuniquen la capital amb els municipis de l’àrea metropolitana a vessar de cotxes plens de persones que tornen a casa de la faena o que s’acosten als diferents centres comercials a fer la compra o gestions. La pluja s’intensifica fins al punt que la circulació es para en un moment donat i l’aigua procedent del desbordat barranc del Poio i de la desembocadura del riu Túria comença a brollar i ocupar la calçada.
Aquesta és la situació que van viure milers de persones que van quedar atrapades en centres comercials com Bonaire, a Aldaia, en polígons com Parc Alfafar, en carreteres que voregen València i el nou llit del Túria, com la V-30, i en accessos principals com la V-31, coneguda com la pista de Silla, que flanqueja els municipis de l’Horta Sud més afectats per la DANA, com Massanassa, Paiporta, Catarroja, Sedaví o Alfafar, en què molts veïns i veïnes van quedar incomunicats.
Davant aquesta situació, toca decidir en pocs minuts quina és la millor opció per a salvar la vida. Patricia i el seu marit, veïns de Sedaví, van quedar atrapats en la V-30 a l’altura de Xirivella (en sentit a Alacant). Ells van optar per eixir del cotxe i buscar un lloc segur: “Vam baixar del cotxe i vam veure que venia un aiguat. Nosaltres estàvem en la calçada més apegada al nou llit, però la part que estava apegada a les zones urbanes va començar a inundar-se i els cotxes, a surar, per la qual cosa la gent saltava la mitjana per a vindre on estàvem nosaltres. Però l’aigua va començar a passar al nostre costat i llavors vam anar fins a un camió, en què el camioner ens va obrir el remolc i vam poder pujar-hi. Érem unes 30 persones, amb xiquets i sis bebés”.
Patricia, visiblement emocionada mentre relata la seua vivència des del complex esportiu de la *Petxina, habilitat per l’Ajuntament de València per a acollir els afectats, explica que no hi havia en aquest moment policia ni bombers, perquè era impossible accedir-hi. No sabien res, els telèfons estaven sense cobertura i no sabien què fer. Per sort, van recuperar el senyal telefònic i, davant les notícies que circulaven, van optar per eixir del camió. Segons explica, van veure que no podien anar en direcció a Xirivella perquè “estava tot negat i l’UME rescatant gent amb l’aigua al coll en els cotxes”, per la qual cosa van optar per anar cap al pont de la Torre per recomanació de l’UME.
“El llit va començar a desbordar-se, motiu pel qual vam anar agarrats dels braços en cadena humana per no caure i agafats a la mitjana, l’aigua ens va arribar al pit. Van ser moments desesperants, perquè se’ns encreuaven branques d’arbres i altres objectes i qualsevol caiguda o relliscada podia ser fatal. Per sort, vam arribar al pont, vam poder pujar-hi. Hi havia una patrulla de Policia que ens va anar portant a tots a la rotonda dels Hams, on ja ens van traslladar a aquest centre de la Petxina; ens han tractat molt bé en tot moment”, assegura.
Patricia esclata a plorar en parlar dels seus fills: “Tinc una filla de 17 anys que es va quedar a casa, però, com que visc a Sedaví, es va quedar sense bateria en el telèfon i no podia carregar-lo, perquè no hi havia llum, em va dir que no havia d’eixir de casa i que estava bé i que, si necessitava alguna cosa, parlaria amb els veïns. Va poder telefonar-me i em va dir que només em demanava que estiguera, bé perquè veia els cotxes surant des de la finestra. Li vaig dir que estava fora de perill en un camió i no he pogut tornar a parlar fins ara amb ella, que ha pogut anar el meu pare a emportar-se-la i m’ha telefonat”.
Vicente Díez, de 76 anys, estava a les 20.00 atrapat en el cotxe en la pista de Silla a l’altura d’Alfafar, en direcció a Alacant: “Pensàvem que hi havia un accident, perquè no avançàvem, però va començar a omplir-se tot d’aigua. Van dir que en la calçada en sentit a València es podia escapar. Jo tenia l’aigua ja per la cintura en el cotxe i quasi no vaig poder obrir la porta, però ho vaig aconseguir. Vaig creuar la mitjana, amb moltes altres persones i va passar un autobús que estava arreplegant gent per a acostar-la a València. Així ens va portar a la rotonda dels Hams, on estava la Policia i ens van portar en un bus de l’EMT a la Petxina. Quan va passar tot, vaig dir a la meua filla que estava a casa, perquè no es preocupara, i ara vindrà per mi”.
A més de veïns i veïnes, la DANA també va atrapar turistes. És el cas de Doroteo i Anita, de 40 i 36 anys, que van viatjar a València des de Mèxic amb els seus fills, que, per sort, es van quedar en l’apartament que havien llogat a Sueca la vesprada de dimarts. Segons conten, “des de les 19.00 fins a les 2.00 de la matinada” van estar atrapats en la V-30 a l’altura de la Torre, moment en què els van rescatar els bombers.
“Vam baixar a València a comprar menjar i ens va sorprendre la tempesta quan tornàvem en un taxi. Vam baixar del taxi i ens vam quedar en una barrera d’obra, fins que van arribar els bombers i, encara que l’aigua ens arribava per la cintura, vam poder baixar i creuar amb l’ajuda dels bombers”, expliquen.
David Sánchez, de 51 anys, casat i amb un fill de 8 anys, viu amb la seua família a la Torre, pedania de València de les més afectades: “A les 19.30 vaig parlar amb ells i els vaig dir que no podia arribar-hi, que no isqueren de casa. Tot el que arribava del barranc de Paiporta i de Picanya va entrar a la Torre. Vivim en una casa en planta baixa, va entrar l’aigua fins a quatre metres d’altura, fins a les escales del primer pis. Els vaig dir que pujaren a casa del meu cunyat, que està en el pis de dalt, i s’hi van quedar. Jo he estat sense dormir tota la nit a casa de ma mare al barri de Campanar de València i a primera hora he vingut al centre de la Petxina, on estan els afectats per veure si podia donar una mà. He parlat amb la meua família per videotelefonada i estan tots bé, però ha sigut angoixant”.
Alguns afectats encara no han pogut narrar el que els ha passat en primera persona i es comuniquen de manera intermitent amb els seus familiars. Pablo conta que ha anat parlant amb els seus pares, veïns d’Aldaia, durant la nit i el matí de dimarts a dimecres. Segons indica, a les 20.20 el barranc anava sec i, al cap de mitja hora, ja portava un bon cabal i a les 20.45, en tot just vint-i-cinc minuts, es va desbordar. L’Ajuntament va remetre un comunicat en què avisava les famílies que mogueren els seus vehicles del pàrquing “per precaució” i avisava de talls de carrers “davant l’augment del cabal del barranc”. Son pare i altres veïns van eixir a moure el cotxe quan les vies es van convertir en un riu. “L’home del cotxe de darrere va haver d’eixir per la finestreta. Mon pare i ell van haver de quedar-se en un pati, al costat del pàrquing, i després pujar al segon pis. Ha passat la nit en el sofà d’un veí”. Tots dos es mostren molt preocupats pels veïns a qui no van veure eixir del pàrquing: “Es va omplir rapidíssim”.
Els vídeos difosos per usuaris en xarxes socials i per les mateixes institucions donen compte de com de ràpid que es va produir el desastre. Quan va saltar l’alarma, a les 20, molts municipis estaven negats. La passarel·la per a vianants de Paiporta, que creuava el barranc del Poio (o barranc de Xiva), ja havia col·lapsat. Segons conta Óscar, veí de la localitat de l’Horta Sud, la comarca més afectada pel desbordament del barranc, el caos va començar prop de les 19. “La Policia ens va avisar que el barranc s’havia desbordat. En qüestió de minuts, l’aigua va passar dels turmells a la cintura”. Quan va sonar l’alarma en els telèfons, ja estava el carrer empantanat.
Maria Ángeles i José, veïns de Catarroja, també van veure inundar-se el veïnat en qüestió de minuts. Catarroja és el següent municipi pel qual discorre el barranc del Poio, que baixava carregat de fang i branques, i separa aquesta localitat de Massanassa. L’Horta Sud es caracteritza per la proximitat dels pobles, pràcticament apegats els uns als altres, cosa que eleva el nombre de municipis afectats pel mateix fenomen. A les 19.30 van començar a veure eixir l’aigua del barranc i com discorria per l’avinguda de la Rambleta, anomenada així per ser el desguàs del riu abans de condicionar el barranc. Vint minuts més tard, la Rambleta estava negada, malgrat que no havia caigut una gota en el municipi. “No hi va haver temps de res, ni de traure els cotxes. Tots estaven muntats els uns damunt dels altres”. Mitja hora després, se’n va anar la llum, l’aigua i la cobertura mòbil, que a l’hora del tancament d’aquesta edició continua sense haver tornat. “Totes les plantes baixes estan inundades”, expliquen. Cap a les dues de la matinada es van produir alguns robatoris en la zona, especialment en els supermercats, amb les portes totalment destrossades. La Guàrdia Civil no va aparéixer fins a les 9 del matí, indiquen. Al matí, el panorama a Catarroja era desolador. “Els carrers plens de fang, mobles, portes embossades, animals morts...”, conten els seus fills. Com ells, alguns veïns han ajudat a netejar el fang que bloquejava l’accés a algunes portes. “Els veïns cridaven des de dins demanant ajuda”, explica Borja, el seu fill major, que ha passat el matí al seu poble col·laborant.
A altres, l’alerta els va enxampar quan ja havien superat els obstacles. Mari i un grup d’amics anaven a l’aeroport de Manises a agafar un vol quan els va enxampar la tempesta. “Vam eixir de l’Alcúdia i llavors feia sol. Arribant a Algemesí, va començar a formar-se la tempesta, ja de colp, no hi havia temps a fer marxa enrere. Era un caos. Quan es va formar el tornado –per la zona de Carlet, a tot just 7 quilòmetres– vam començar a veure camions tombats, cotxes damunt d’uns altres... No sé com vam poder arribar”, conta aquesta veïna. Al final, el seu grup va aconseguir acabar el trajecte a l’aeroport: “La terminal estava abarrotada. Nosaltres vam dormir en la furgoneta. Un taxista ens ha donat la notícia que podríem acostar-nos a València, però no a casa”, explica. Ella i els seus companys han aconseguit arribar a València i s’allotgen en un hotel mentrestant. “És una imatge desoladora”, narra.
Els veïns dels municipis afectats lamenten la falta d’informació per part de les autoritats. Dimecres, molts estan sense llum ni subministraments, han perdut multitud de pertinences i estan preocupats per com suportar les conseqüències del temporal. Coincideixen a assenyalar: “Ha sigut una imprudència”.