La Sala Segona del Tribunal Suprem ha condemnat a 4 anys i 6 mesos de presó per delictes d’intrusisme i estafa dos homes que, sense la titulació requerida per a exercir com a metges, van enganyar una vintena de pacients en un centre a Vinaròs (Castelló), on es presentaven com a metges, examinaven els malalts, diagnosticaven malalties de tota mena i prescrivien tractaments diversos, fins i tot en algun cas tractaments amb cèl·lules mare, trasplantaments i cirurgies. Un d’ells tenia un títol privat de teràpies naturals, i el segon tenia títols estrangers relacionats amb ciències de la salut, però mancaven de titulació per a exercir la medicina a Espanya.
A més, el Suprem destaca que el que van fer amb els pacients eren actes propis de la professió de metge, que excedien de qualsevol àmbit que puga atorgar-se a qualsevol especificitat de la denominada ‘medicina alternativa’.
El Suprem augmenta les seues condemnes, en relació amb les imposades per l’Audiència de Castelló al maig del 2018, des de 3 anys a 4 anys i mig de presó, pel que fa a l’acusat Frederic Gisbert, i des dels 2 anys i 9 mesos a 4 anys i mig, a José Manuel López Pérez, pel fet d’estimar l’agreujant en el delicte d’estafa d’haver recaigut l’engany en un bé de primera necessitat com és la salut.
També eleva la condemna pel mateix motiu a María Josefa Álvarez Aragó, muller del primer i que feia funcions de recepcionista en el centre, i que com a còmplice d’intrusisme i estafa és condemnada a 2 anys i 1 mes de presó.
La sala ha estimat el recurs de la Fiscalia i parcialment el de l’acusació particular en nom de cinc dels perjudicats, ja que ha acollit la concurrència de l’agreujant d’afectar els fets un bé de primera necessitat. De la seua banda, desestima íntegrament els recursos dels tres acusats.
137.000 euros en indemnitzacions
El Suprem reconeix indemnitzacions per un total de 137.000 euros per a 22 perjudicats, dels quals 110.000 (5.000 per cadascun dels afectats) corresponen a mal moral, i la resta a diners satisfets pels tractaments, que en la majoria dels casos van ser absolutament ineficaços. Hauran d’abonar les quantitats solidàriament Frederic Gisbert i la seua dona, propietaris del local on es va muntar la clínica, i en nou dels casos haurà de pagar també de manera solidària el tercer acusat.
L’alt tribunal valida la incorporació a la causa i l’admissió com a prova del DVD que conté una còpia del programa de televisió “Diario de” de Telecinco referit a les activitats de la clínica esmentada, que un dels acusats afirmava que va suposar una vulneració dels drets a la intimitat i a la seua pròpia imatge, perquè es tractava d’un reportatge fet amb càmera oculta.
El Suprem recorda que la jurisprudència tant seua com del Tribunal Constitucional no indica que, sempre i en tot cas, un reportatge amb càmera oculta siga il·lícit, i en aquest cas entén que no ho és, perquè l’Audiència de Castelló va ponderar els principis de proporcionalitat, necessitat i racionalitat sobre aquest tema, per la qual cosa va ser encertat “no excloure el DVD resultant de l’enregistrament amb càmera oculta per part de periodistes que van voler comprovar el que pacients d’una altra localitat narraven de diagnòstics i tractaments dispensats per aquests inculpats; per tant, de matèria d’interés públic quan es projectava sobre la salut; i això sense que mitjançara pressió, connivència, adreçament ni consell d’organismes públics d’investigació, en què els gravats es van mostrar amb naturalitat com si es tractara de qualsevol pacient”.