Javier Gómez, de 34 anys, va decidir fa sis dedicar-se a l'agricultura de forma professional. Planta verdures i taronges ecològiques a Nules, que ven després en la seua tenda de Vila-real. És un dels pocs joves que han decidit sumar-se a l'envellit sector primari de la província de Castelló, que ja el 2009 tenia a un 40,5% de majors de 65 anys, segons dades de l'INE. A Gómez li agradaria ampliar les seues terres, però s'està trobant amb un obstacle: l'aigua.
I no es tracta aquesta vegada de la seua escassetat, sinó de la seua composició. Totes les finques que podria comprar, explica, tenen la infraestructura de reg per degoteig. Seria un avantatge si el que circulara pels tubs fóra solament aigua. El problema és que també porta abonaments químics en quantitats i composició pensades per a la taronja, que és el producte majoritari en la zona, i inservibles per a un altre tipus de cultius.
La queixa de Gómez és la de molts altres agricultors de la província, segons va denunciar recentment el sindicat agrari Unió de Llauradors. En els últims anys, les Comunitats de Regants han modernitzat gran part dels seus regadius. Han estès el reg per degoteig, del que la Unió està totalment a favor“. Però, a més, a l'aigua se li han incorporat els abonaments adequats per a la taronja.
“Encotillar” l'agricultura ecològica
Així, s'estava hipotecant una futura diversificació de cultius, i impedint la possibilitat que s'estenguen els tarongers “bio”, la reglamentació dels quals impedeix l'ús d'aqueix tipus de fertilitzants. “Ningú va caure en el compte que el reg comunitari encotillaria l'agricultura ecològica”, resumeix Doménech Nàcher, secretari tècnic de l'organització agrària castellonenca Fepac-Asaja.
El fenomen és comú a tota la Comunitat Valenciana, però és especialment important en la província de Castelló a causa de el “monopoli del cítric”, en paraules de José Antonio Rico, president del Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV). Segons les seues dades, les hectàrees dedicades a taronges, mandarines i llimes ecològiques en la província són 74, enfront de les 690 de València i les 975 d'Alacant.
Del 2011 al 2016, aquest tipus de cultiu va augmentar un 369% en la província més meridional de la comunitat. A València va baixar un 6,59%, però, segons Rico, la raó en aquest cas no és la fertirrigació, sinó l'èxit del caqui com a alternativa a la taronja. A Castelló, les taronges ecològiques van augmentar un 4,2%. Però ací no hi ha un cultiu alternatiu que explique aquest lent creixement. Al contrari, “s'està produint un abandó de terres sense més, no hi ha un recanvi”, expliquen des de la Unió de Llauradors.
En aquest procés, “la fertirrigació comunitària està sent un fre al que podria ser una eixida per a aquest mercat”, afirmen, en referència als cítrics ecològics. Del 2005 al 2015, aquest cultiu es va multiplicar per cinc a la Comunitat Valenciana, segons dades de la Conselleria d'Agricultura. La raó d'aquest creixement pot ser el preu de venda que aconsegueixen, que sol ser entre un 40% i un 100% més elevat que els convencionals.
Més enllà de la taronja
Aquesta elevada rendibilitat, sumada a la ruïna dels últims lustres en la citricultura convencional, ha portat molts agricultors de la província de Castelló a interessar-se pel cultiu ecològic. Així ho constata Nácher, que afegeix que també han notat un interès en augment per l'horticultura. El problema és que, a causa de la fertirrigació, “han de cercar un sistema de reg ad hoc, la qual cosa complica summament l'activitat”.
Ho corrobora Constantí Ortells, que a més de ser agricultor afectat, és responsable d'agricultura ecològica en Unió: “En la comarca de la Plana estan quasi tots els sòls amb fertirrigació. Hi ha gent interessada a fer citricultura ecològica, i també que intenta magranes o alvocats, però no es pot”.
Friccions entre PSOE i Compromís
La pilota ara està en la teulada de les comunitats de regants. El grup parlamentari de Compromís en les Corts Valencianes ha redactat una proposició no de llei sobre aquest tema. Proposen, entre altres solucions, que s'establisquen uns torns de reg amb aigua amb fertilitzant i sense. I insten al Consell al fet que òbriga una negociació amb les comunitats de regants. El document s'aprovarà, previsiblement, l'11 d'abril en la comissió d'Agricultura dels Corts.
Cristina Rodríguez, diputada de Compromís i responsable de la petició, no amaga que el tema ha causat algunes friccions entre els dos socis de govern de la Generalitat Valenciana: “No hi ha el mateix criteri. En aquesta qüestió, Compromís ho té claríssim, que cal garantir les necessitats dels diferents cultius i sistemes productius. I no obstant això el PSOE, que ha tingut ja un parell d'anys per a canviar l'ordre i que incloga aquesta mesura, no ho ha fet”.
Les subvencions, condicionades a la compatibilitat
L'ordre de la qual parla la diputada és la que regula les subvencions per a modernitzar el reg. L'última va eixir el passat mes de febrer, sense referència a la compatibilitat de cultius. Des de la Conselleria d'Agricultura expliquen a eldiario.es que el pròxim any aquest criteri sí que s'inclourà en totes les ajudes per al desenvolupament de regadiu: “S'haurà de justificar i garantir la compatibilitat de l'aplicació de la fertirrigació col·lectiva amb la pràctica de l'agricultura ecològica”.
Les comunitats de regants estan, per la seua banda, vivint el seu propi debat sobre aquest tema. Des de Fecoreva, la federació d'aquestes organitzacions a la Comunitat Valenciana, expliquen que “davant les pressions que s'estan rebent, es definirà una postura oficial però encara no hi ha res”. Mentre, algunes de les comunitats afectades assenyalen que pot existir el problema que en els tubs queden restes de fertilitzants. Això podria fer que els agricultors ecològics no obtingueren la certificació del CAECV, que prohibeix els fertilitzants artificials.
Dubtes sobre la certificació
Des de la Comunitat de Regants de Vila-real expliquen que estan “oberts a la possibilitat de regar solament amb aigua”. Seria possible sempre que “el percentatge de sol·licituds de reg ecològic siga poc”. Això sí, adverteixen: “no tenim xarxes separades”. Així que un dels problemes pot ser “que l'organisme de certificació d'ecològic ho aprove”.
Fonts de l'òrgan equivalent de la Vall d’Uixó insisteixen en aquest punt. Si es comparteixen els tubs, “sempre quedarà alguna resta” de fertilitzants en l'aigua destinada a les taronges ecològiques. A més, caldria estudiar quant de temps necessita cada instal·lació per a quedar neta d'abonaments químics. “L'alternativa seria crear una xarxa paral·lela, però el cost per a aqueixes poques finques seria inviable”, conclouen.
Contrast entre dos models
De moment, conclouen aqueixes mateixes fonts, l'opció imperant és la de l'abonat comunitari, perquè “és més barat i còmode per a tots. Normalment els agricultors són gent gran, que té altres oficis, i no pot anar a fertilitzar”. Una forma de treballar que alça suspicàcies entre els joves que es dediquen a l'ofici.
“Hi ha una falta de professionalització. I el que estan fent és asfixiar al sector en comptes de donar-li oxigen”, es lamenta Javier Gómez. En paraules de la diputada de Compromís Cristina Rodríguez: “La fertirrigació està molt bé per a persones majors, que estan sostenint el sector. Però si volem que entre gent jove, cal donar-los facilitats”.