Un testimoni del cas Azud va reconéixer que un quadre del PSPV-PSOE li va donar indicacions per a facturar faenes audiovisuals de la campanya de les eleccions municipals del 2007 a una empresa constructora que feia la funció de firma pantalla. L’home, soci i administrador en aquella època de l’empresa Metrofilms, va declarar davant la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que la firma es va encarregar del “seguiment audiovisual diari” de l’activitat electoral de la candidata socialista Carmen Alborch, a més de la realització d’un vídeo musical.
Quan va anar a presentar la factura a la seu del PSPV, llavors situada al carrer de la Blanqueria de València, el gerent de la formació li va dir que havia de canviar tant el client com el concepte. “Se li va indicar”, segons diu la seua declaració davant la Guàrdia Civil del 19 d’octubre passat, que la factura havia d’anar dirigida a la mercantil Gigante Edificaciones y Obras en compte del PSOE“. En el concepte de la factura ”havia de canviar l’al·lusió“ a les faenes de la campanya electoral ”per serveis audiovisuals per a l’elaboració d’un vídeo industrial“, afig.
La constructora, segons sospiten els investigadors, va servir com a pantalla per a emmascarar pretesos fons de l’empresari Jaime Febrer. Tant Febrer com Francisco Antonio Gigante Madrigal, el propietari de la constructora, figuren com investigats en la causa.
L’empresari audiovisual va matisar que “no li va semblar estrany” perquè no sabia “la vinculació que podia haver-hi” entre l’empresa pantalla i la formació política. “El que volia era cobrar les faenes per complir les seues obligacions econòmiques amb els seus proveïdors”, va explicar el testimoni, que va identificar el gerent del PSPV llavors, Francisco Martínez, com la persona que li va donar les indicacions sobre el canvi de la factura.
El gerent al·ludit, que també va declarar com a testimoni en la causa, va endossar la responsabilitat dels canvis de facturació al ‘tresorer en l’ombra’ José María Cataluña. Si bé estava desvinculat formalment dels càrrecs orgànics del PSPV des del 2004, quan assumeix la vicepresidència de Bancaixa, Cataluña era una mena de ‘tresorer B’, segons va explicar Martínez.
Un altre testimoni, responsable de l’empresa Cronosport, va assegurar davant la jutgessa que “és habitual” que, una vegada feta la comanda, el client “sol·licite que es facture a diferents empreses”. A pesar que no recordava si va rebre indicacions en aquest sentit des del PSPV, va assegurar que José María Cataluña era la persona amb qui “mantenia relació comercial pel que fa al PSOE”.
El “recaptador” del PSPV
La Fiscalia Anticorrupció, en un escrit a què ha tingut accés elDiario.es, sosté que la documentació intervinguda per l’UCO en l’habitatge de Cataluña “evidencia” que seguia “al capdavant del finançament” del PSPV, fins i tot després d’abandonar formalment aquest negociat. El càrrec en Bancaixa, postil·la l’escrit, seria “purament cosmètic” i el paper real seria el de “financer” o “recaptador”.
El ministeri públic també atribueix a Cataluña el “control” sobre les adjudicacions públiques que apareixen en les anotacions, “determinant les comissions i els percentatges que les empreses adjudicatàries havien de satisfer”, afig el ministeri públic.
La instrucció del cas Erial vincula els pagaments en B a les campanyes socialistes del 2007 i del 2008 amb les obres del nou traçat del Xúquer-Vinalopó i amb un projecte urbanístic a Xixona (Alacant).