Un testimoni tomba davant la jutgessa de la DANA l’informe d’un alt càrrec de Mazón que va rebaixar el seu paper en el control del Poio

El director general de Medi Natural i Animal de la Generalitat, Luis Gomis Ferraz, encara amb mal peu la seua declaració com a testimoni davant la jutgessa instructora de la causa de la DANA. Gomis, de qui depenen els agents mediambientals, ha fet unes quantes bandades des del 29 d’octubre passat. Primer va explicar que va oferir els seus efectius per a mesurar el cabal sobre el terreny dels barrancs (el desbordament del Poio va causar la majoria de les defuncions) i després va matisar i va endossar la responsabilitat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Per contra, un testimoni especialitzat en la normativa sobre emergències i protecció civil ha tombat la seua versió.

El matí mateix del dia de la DANA, el director general va reconéixer en una nota interna (revelada el 25 de novembre per elDiario.es) que el control dels cabals de barrancs com la rambla de Poio també era competència de la Generalitat, a pesar que el Govern de Mazón està ja quasi huit mesos tractant de responsabilitzar en exclusiva la CHX. L’alt càrrec va remetre a l’abril a la jutgessa instructora un primer informe que incloïa la comunicació interna que li va enviar minuts després al secretari autonòmic i director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències llavors, Emilio Argüeso, actualment investigat en la causa, amb l’oferiment dels agents mediambientals perquè vigilaren el cabal dels barrancs, sense haver obtingut resposta. No obstant això, en un segon informe enviat a la magistrada el 8 de maig passat, Luis Gomis va rebaixar notablement el paper del seu departament en la vigilància dels cabals i va afirmar que la Generalitat era la “sisena alternativa” per a aquesta competència en concret, i va assignar el paper principal a la CHX. Entre el primer i el segon informe, es va produir un fet important: la jutgessa havia decidit citar-lo a declarar com a testimoni.

No obstant això, la tesi de l’últim informe del director general ha sigut matisada de pla per J. V. T., el cap del Servei de Planificació del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat, que ha declarat divendres com a testimoni. “No és així”, ha afirmat en referència a l’últim informe de Luis Gomis, vinculat en el passat al Consell Valencià de Caça com a president de l’Associació de Propietaris Rurals i Titulars de Terrenys Cinegètics per a la Gestió Forestal i Conservació del Medi Ambient.

La jutgessa instructora, segons fonts coneixedores de la testifical, ha preguntat específicament al testimoni per la tesi del segon informe de Luis Gomis, segons la qual els agents mediambientals estarien en una mena de sisé lloc en un pretés rànquing per al control dels cabals.

El Pla Especial d’Inundacions enumera els organismes que participen en el seguiment dels cabals i inclou tant la CHX i els municipis com a “serveis d’intervenció desplegats en el territori, especialment” als agents mediambientals, la Guàrdia Civil, Bombers forestals de la Generalitat, Policia autonòmica, brigades forestals de la Diputació i fins i tot les comunitats de regants.

Encara que, tal com ha especificat el testimoni, la CHJ compta amb sensors i “capacitat d'interpretació” de les dades que emeten. D'altra banda, ha al·ludit a la metàfora de les “nines russes” per a explicar que el Pla d'Inundacions de la Generalitat inclou a totes les administracions, des de l'autonòmica, que dirigeix l'emergència, fins a l'estatal i la de l'Estat per a vigilar els barrancs.

El testimoni ha afirmat: “Tots ells són recursos que van tots en el mateix pack”. “Els agents mediambientals, igual que els Bombers forestals, es poden mobilitzar perquè facen seguiment”, ha dit.

La “principal fallada” de la gestió de la catàstrofe

En definitiva, els agents mediambientals no van ser mobilitzats, malgrat l’oferiment de l’alt càrrec a Emilio Argüeso. D’altra banda, els efectius del Consorci Provincial de Bombers que mesuraven el cabal del barranc de Poio en punts clau com Torrent, Picanya o Paiporta van ser retirats a partir de les 14.30. L’excap del consorci, José Miguel Basset, va explicar en la comissió d’estudi de la DANA de la Diputació de València que els Bombers es van retirar perquè es feia l’hora de dinar. Després de la seua polèmica declaració, va demanar disculpes.

Els bombers que mesuraven el cabal fins i tot van fer públic el tiquet del dinar que s’havien comprat per a poder continuar mesurant el cabal. L’informe del Consorci Provincial de Bombers remés a la comissió d’investigació de la DANA en les Corts Valencianes, que ni tan sols al·ludeix als rescats del dia de la tragèdia, defuig la retirada dels seus efectius del barranc de Poio, tal com ha informat aquest diari. Basset és un dels testimonis de la causa pendents de data per a declarar.

La jutgessa instructora, per part seua, ha posat en el punt de mira de les seues perquisicions la retirada dels efectius: en una interlocutòria del 18 de juny passat va demanar a la Conselleria d’Emergències, que dirigeix Juan Carlos Valderrama, informació sobre la mobilització dels Bombers. Al consorci, li va sol·licitar les dades del nombre de rescats efectuats abans que es donara l’ordre de retirada.

La magistrada va prendre la decisió l’endemà que una testimoni –M.R.M., cap del Servei d’Emergències– revelara que l’ordre d’enviar els Bombers a mesurar el cabal va quedar registrada en el CoordCom, la ‘caixa negra’ operativa, a les 12.48. A més, un altre testimoni que va declarar a continuació (el 19 de juny) va confirmar que en el Centre d’Emergències no es van assabentar que els Bombers havien sigut retirats a partir de les 14.30 (una ordre que apareix en el CoordCom).

Emilio Argüeso, ex-secretari autonòmic d’Emergències imputat en la causa juntament amb l’exconsellera Salomé Pradas, va afirmar en la seua declaració que la decisió de desmobilitzar els efectius que mesuraven el cabal de la rambla de Poio va ser la “principal fallada” de la gestió de la catàstrofe.