La tornada a la rutina de les famílies dels desapareguts a la DANA: “Sents impotència, no hi pots fer res”

Vint dies després de les riuades que van provocar la mort de 218 persones, encara hi ha 13 desapareguts. Els seus familiars i amics fa dos setmanes que conviveixen amb la incertesa. Samuel Ruiz (28 anys) ha optat per tornar a la feina. El seu pare, Francisco (64 anys), va ser arrossegat per l'aigua aquella vesprada del 29 d'octubre. Els dos néts van presenciar l'escena. Francesc anava conduint pel municipi de Montserrat, en veure com l'aigua aconseguia més altura, va intentar salvar-los. Els va col·locar al sostre del vehicle i quan ell va intentar pujar, se'l va emportar el corrent.

Samuel i la seva família han estat buscant Francisco des de llavors. Han esgotat tots els recursos al seu abast: gestions burocràtiques, difusió als mitjans de comunicació i batudes veïnals. Ara, mentre intenten reprendre la rutina, viuen amb la inquietud de quan rebran aquesta trucada que els ofereix informació sobre el parador de Francisco.

Durant els primers dies, veïns del municipi de Montserrat van realitzar batudes al costat de Saray, la germana de Samuel. Van revisar tots els terrenys a què van poder accedir, però el fang, els sòls inundats i els terrers relliscosos els van impedir avançar i realitzar correctament aquesta missió. “Ací, com a civil, no pots actuar”, assegura Samuel.

La Unitat Militar d'Emergències i els bombers van ser els primers que van aparèixer per la zona. Durant aquesta primera setmana d'operatiu, Samuel no va anar a treballar. Tot i això, conscient que, en aquesta fase, localitzar el seu pare depèn d'equips especialitzats en emergències i que ell ja no pot fer gaire més, ha començat a reincorporar-se a la seva rutina.

“T'has d'incorporar a treballar, perquè si no, estàs pendent tota l'estona de les notícies, de les xarxes socials i, al final, no aconsegueixes evadir-te de la situació”, explica. I afegeix: “Arriba un punt on sents impotència, tu no hi pots fer res perquè ja s'ha fet [tot]”.

A Cheste, el municipi també s'ha bolcat a buscar Elisabet Gil (38 anys), viatjava amb la seva mare en un Ford Focus el dia de la DANA i es dirigien a l'hotel la Carreta, segons va explicar la tia de la desapareguda a L'Hora de TVE. L'alcalde José Morel explica que hi han passat efectius de la UME, bombers, Guàrdia Civil, policies locals, i els últims a sumar-se a l'operatiu han estat els Topos Asteques, un grup de rescat procedent de Mèxic. El punt de partida en aquesta cerca va ser una localització que ella havia enviat a través del telèfon mòbil.

Els dispositius de cerca s'estan estenent per terra i per aigua. Per això, 42 bussejadors militars estan treballant tant en garatges i aparcaments, com en espais naturals com els de l'Albufera o la Gola del Pujol Nou. Per la seva banda, els especialistes de la UME han arribat a fer immersions en canonades i zones amb un accés complex. En aquestes missions, es valen de vehicles autònoms que els ajuden a detectar objectes submarins.

Alexia també ha passat per l'angoixa de buscar un familiar durant dies. Si escau, va ser dilluns 11 quan els va arribar la trucada que els va permetre descansar mentalment, tal com reconeix ella mateixa, encara que el final haja estat “el pitjor”. El cos de Luciano (58 anys), el seu oncle, va ser identificat fa una setmana. Havia desaparegut a Catarroja el dia de les riuades.

La seva família va estar tretze dies sense conèixer el parador de Luciano. Unes setmanes que per a aquesta noia han estat les pitjors de la seva vida. Relata que aquesta experiència ha estat un horror, que el seu cap es va passar cada dia donant voltes i preguntant-se què li hauria passat al seu oncle des que els barrancs es van desbordar. Al principi, els primers dies, ella i la seva família tenien l'esperança que aparegués amb vida, a poc a poc aquesta expectativa va anar desapareixent.

En aquells dies, l'Ajuntament de Catarroja es va posar en contacte amb la dona de Luciano per transmetre-li la informació que anaven tenint de l'operatiu de cerca. Els anaven explicant com avançaven els treballs de la UME a la zona. A la família d'Alexia li hagués agradat tenir contacte més directe amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat que s'encarregaven de la recerca, però són conscients de les dificultats i la magnitud de la catàstrofe.

Necessitats de les famílies

Per als familiars de desapareguts cal comptar amb informació sobre les feines que s'estan realitzant per trobar els seus éssers estimats. Així ho corrobora la psicòloga experta en Emergències i Catàstrofes Sara Laguna Bonilla, que explica que és important aportar-los aquestes dades. Amb l'objectiu de reduir el seu desgast emocional i físic, aquests afectats per la riuada també han de “cobrir les necessitats bàsiques” i donar-se espai per a l'evasió, no estar en tot moment bolcat a la recerca.

“La incertesa és el nostre pitjor enemic”, explica Laguna Bonilla, que sosté que els psicòlegs d'emergències són ara mateix necessaris a les zones afectades per la DANA perquè tenen la formació necessària per saber com actuar. En el cas dels desapareguts, considera que els professionals ja han de començar a treballar amb els seus familiars per evitar en el futur “dols patològics”, sobretot, en aquells casos en què no s'arribe a trobar el cos.

La troballa dels cadàvers, afirma la psicòloga, facilita el procés de comiat. “El duel ja està iniciat, apareix en el moment que comença la crisi, ja siga amb la pèrdua d'una casa, d'un familiar o d'un comerç”, indica.

“És molt important destacar que la major part de la població tindrà cert malestar i dificultat per reincorporar-se al seu dia a dia, però no tothom ha de desenvolupar un trastorn psicològic posterior. Al voltant del 70%-80% no ho patirà”, assenyala.

En aquests 20 dies Samuel ha rebut suport psicològic i se sent abrigallat, tot i que mostra el seu descontent amb la gestió inicial de les denúncies de desapareguts. “Va ser molt lamentable”, ressenya. Va telefonar a un número que va habilitar la Generalitat i només els van demanar el nom del desaparegut, res més. Ni la roba que portava l'última vegada que van veure Francesc ni la ubicació on es trobava l'última que va ser vist pels seus néts. Van ser Samuel i la seva família els que es van encarregar de buscar el telèfon de la Guàrdia Civil que sí que els va fer una entrevista per facilitar la identificació del cos. Tampoc no es mostra satisfet per la informació obtinguda a través de canals directes de l'administració.

Mentre espera la trucada que confirme la identificació del seu pare, aquest jove reflexiona sobre les mesures que es podrien haver pres perquè el 29 d'octubre Francesc no haguera agafat el cotxe a les sis de la vesprada per conduir per un parany mortal. “Si hagueren anunciat l'alerta abans, el meu pare es podia haver salvat”, conclou Samuel.