Fa exactament tres dècades, l’11 d’abril de 1993, el jove antifeixista de 18 anys Guillem Agulló va morir apunyalat pel neonazi Pedro Cuevas Silvestre a Montanejos (l’Alt Millars). L’assassinat i el polèmic judici, celebrat dos anys després, van convertir la figura de Guillem Agulló en un símbol del moviment antifeixista valencià, que cada any celebra en la seua localitat natal de Burjassot actes reivindicatius per denunciar l’auge de l’extrema dreta.
“Som una generació absolutament marcada pel crim de Guillem”, explica el periodista Miquel Ramos, autor d’Antifascistas. Así se combatió a la extrema derecha española desde los años 90 (Capitán Swing, 2022). “Ho sentim com si haguérem pogut ser qualsevol de nosaltres i ens ha acompanyat durant tots aquests anys, no sols pel trauma que va significar en aquell moment, sinó per tot el que va suposar adonar-se que estàvem absolutament en soledat”, postil·la Ramos, un dels especialistes més grans en la investigació dels moviments d’ultradreta.
L’autor del crim va complir a penes quatre anys de presó, per haver-se descartat el mòbil polític, i anys més tard va formar part de llistes electorals de grupuscles d’extrema dreta. El 2005 va ser detingut en el marc de l’Operació Pánzer, un operatiu de la Guàrdia Civil contra un grup neonazi (el Frente Antisistema) que comptava fins i tot amb armament de guerra.
Encara que tots els implicats van ser exonerats per haver anul·lat el Tribunal Suprem les escoltes policials que van propiciar la investigació, es va confirmar la pertinença de Pedro Cuevas als grups més radicals de la ultradreta. En les escoltes telefòniques, Cuevas presumia de dedicar-se a caceres de “moros” i “porcs”. “M’emporte un punxó. Faré bua (…). Cal donar-los bé. Deixar-los marejats”, deia Pedro Cuevas, que el 2007 també va formar part de les llistes electorals del partit neonazi Alianza Nacional a la localitat valenciana de Xiva.
Pedro Cuevas “es va convertir en un mite de l’entorn neonazi, perquè li va eixir molt barat matar un antifeixista”, assenyala Miquel Ramos. “Haver mort a algú, en el moviment neonazi, era un galó o una medalla”, afig el periodista.
Tota una generació de joves va viure l’assassinat de Guillem Agulló, actiu militant independentista, com un atac als moviments socials valencians. “L’assassinat d’un dels nostres veïns va ser colpidor”, recorda en una conversa telefònica amb elDiario.es Teresa Jordán, del col·lectiu Ca Bassot de Burjassot, poques hores abans de la tradicional manifestació que cada any recorre la localitat en homenatge al jove antifeixista assassinat. La localitat compta amb un ampli teixit associatiu, en què la família Agulló ha sigut històricament molt activa.
El judici, celebrat en l’Audiència Provincial de Castelló el 1995, va impulsar noves mobilitzacions contra l’extrema dreta i la violència que exercia als carrers, malgrat la por. No menys impactant va ser la sentència del crim. “El judici va ser un mer formalisme, no es va acceptar en cap moment que allò va ser un assassinat polític, tothom teníem molt clar que era una pantomima”, afig.
Per part seua, Pedro Cuevas “es va sentir tan absolutament impune que va tindre la cara de presentar-se a les eleccions per un partit neonazi després fins i tot d’haver sigut detingut en l’Operació Pánzer i haver-se-li trobat armes i tota mena de parafernàlia nazi, tot i que al judici de Guillem va anar amb el cap cot dient que ell era un pobre xaval de barri, que no era neonazi”, recorda Ramos.
La família del jove antifeixista, militant dels col·lectius Sharp i Maulets, ha patit pintades i amenaces telefòniques des de llavors. “Cada any, quan arriba l’11 d’abril, encara apareixen pintades, tot i que es nota que el feixisme és ací”, lamenta Teresa Jordán. Miquel Ramos també al·ludeix a la “campanya de criminalització mediàtica i judicial brutal” que va patir la víctima.
Enguany es compleixen tres dècades del crim i la ‘Comissió 30 anys amb Guillem’, formada per 16 col·lectius i associacions, organitza multitud d’activitats com ara taules redones o actes d’homenatge. En la manifestació celebrada dimarts, coincidint amb l’aniversari, centenars de persones han desfilat per Burjassot corejant lemes antifeixistes, com ‘Guillem Agulló, ni oblit ni perdó’.
Malgrat la fustigació, els actes d’homenatge no han parat en les últimes tres dècades, convertint la figura de Guillem Agulló en un símbol del moviment antifeixista fins i tot per a les generacions més joves que ni tan sols havien nascut quan es va produir el crim. “Probablement, més de la meitat de la gent que es manifeste a Burjassot no havia nascut, però els seus pares i mares sí”, reflexiona Jordán.
Un premi, una pel·lícula i multitud de murals
El record de l’assassinat de Guillem Agulló va arribar fins i tot al parlament autonòmic, que el 2016 va aprovar una declaració institucional com a “acte de reparació històrica” a la família del jove, segons va dir el president de les Corts Valencianes, Enric Morera. Cada any, la cambra autonòmica lliura el Premi Guillem Agulló dedicat “a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi”.
A més, la pel·lícula La mort de Guillem, dirigida per Carlos Marqués-Marcet, també es va convertir en una de les fites en format cinematogràfic del record del jove antifeixista assassinat fa tres dècades. No obstant això, la memòria de Guillem Agulló també ha romàs en els murals de moltes localitats valencianes, que han plasmat el rostre del jove assassinat per denunciar el crim de l’extrema dreta.
En el marc de les activitats per l’aniversari, Ca Bassot ha organitzat una exposició de fotografies de murals en homenatge al jove antifeixista. “Ens han arribat 56 imatges”, diu Teresa Jordán.
“El que volien aconseguir amb Guillem no ho van aconseguir, hui representa aquest consens democràtic antifeixista que hi ha al País Valencià i més enllà travessat per la brutalitat i el trauma d’un assassinat”, conclou Miquel Ramos.