Tres expresidents valencians, els tres amb altres faenes o responsabilitats institucionals, fan ús de l’oficina autonòmica, els assessors i els conductors de la Generalitat Valenciana. Francisco Camps, Alberto Fabra i Ximo Puig mantenen les prerrogatives a què poden acollir-se per haver sigut presidents autonòmics, regulades en l’estatut dels expresidents. Entre els tres, sumen huit treballadors a compte de la Generalitat Valenciana.
L’estatut d’expresidents garanteix que els exmandataris puguen atendre les seues necessitats de presència social “d’acord amb la dignitat i el decor de les altes funcions exercides”. Per a fer-ho, poden disposar d’una oficina, dos assessors, un xofer i la Generalitat disposarà el manteniment d’aquests espais. És una manera que continuen fent aportacions al sector públic encara acabat el seu mandat, com una mena de consellers.
La Generalitat no detalla el cost del lloguer de les oficines, les tres en carrers cèntrics de València, ni concreta en l’organigrama les retribucions dels assistents, que tenen categoria de personal eventual, però el reglament de personal de Presidència sí que mostra les seues funcions. L’oficina de suport als expresidents, que depén del departament que dirigeix Carlos Mazón, té actualment en actiu cinc assessors i tres conductors. Francisco Camps té un xofer i una assessora, Alberto Fabra, dos assessors i un conductor, i Ximo Puig, dos assessors i un xofer.
El primer expresident a acollir-se a les prerrogatives va ser José Luis Olivas, encara que ho va fer en un termini tan curt com el seu mandat. Entre el 2003 i el 2004 va generar un cost de 51.000 euros per tindre un assessor i un xofer, que va deixar en ratificar-se la seua condemna d’un any i mig de presó per un delicte contra la Hisenda Pública.
El segon, i el més longeu, va ser Francisco Camps, que el 2011 va deixar la presidència del Consell en ser imputat en un cas en què ha quedat absolt. L’exmandatari té des de llavors –i ja van tretze anys– una oficina a la seua disposició en què treballa la mateixa secretària que va tindre com a responsable autonòmic i manté també al seu conductor habitual, segons consta en l’organigrama de la Generalitat Valenciana. Camps treballa com a advocat en un despatx i ara està fent actes de promoció del seu llibre i festejant la seua absolució amb membres del PP, sense ocultar la seua intenció de tornar a la política.
El tercer va ser Alberto Fabra, que es va acollir a aquestes disposicions el 2015 i encara les manté, malgrat que en les dues últimes legislatures ha sigut senador i diputat en el Congrés. Fabra també ha mantingut el seu personal de confiança, saltant de Presidència de la Generalitat a l’oficina d’expresident.
L’últim a incorporar-se a aquestes funcions és Ximo Puig, que també té dos assessors i un conductor, persones del seu cercle estret que ja l’assessoraven com a cap del Consell. L’expresident socialista, que també ha tingut una etapa breu com a senador, és actualment ambaixador d’Espanya davant l’OCDE a París, on resideix, amb un salari estimat de 150.000 euros per la seua tasca diplomàtica. Puig vol fer de la seua oficina un espai per a la trobada política, organitzant fòrums i debats que aborden els reptes de la Comunitat Valenciana.
El 2018, quan el grup parlamentari Podem va voler canviar la llei, va denunciar que, des del 2003 i fins llavors, el cost de mantindre les oficines d’expresidents va ascendir a un milió d’euros, dels quals 700.000 s’havien destinat només a Francisco Camps –entre el 2011 i el 2018–. La xifra partia d’una resposta parlamentària de la Conselleria d’Hisenda, que també indicava que José Luis Olivas, que es va acollir a l’estatut entre el 2003 i el 2004 va generar una despesa a la Generalitat de 51.000 euros. En la mateixa resposta s’indicava que Alberto Fabra en tres anys –entre el 2015 i el 2018– va generar una despesa de 244.000 euros.