El Tribunal Suprem dicta 16 sentències que avalen el pla de protecció del litoral valencià que Mazón pretén liquidar

El bipartit valencià del PP i Vox, presidit per Carlos Mazón, pretén revisar l’instrument creat per l’executiu anterior del Pacte del Botànic per a protegir els escassos espais litorals que encara resisteixen al formigó. El Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) suposa l’última barrera legislativa per a evitar set plans urbanístics situats en la costa valenciana que sumen 18.000 habitatges en localitats com Cullera, Gandia o Oriola, entre altres. No obstant això, el Govern de Mazón pretén fer-lo compatible “amb l’arribada d’inversions”.

El pla va ser recorregut per una llarga llista de constructores i la secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va tombar la norma al·legant que no incorporava estudis economicofinancers ni informes d’impacte de gènere, família, infància i adolescència.

La sentència va ser recorreguda per l’Advocacia de la Generalitat, durant l’anterior legislatura progressista, davant el Tribunal Suprem (TS). Encara que ja hi havia pronunciaments anteriors favorables al pla per part de l’alt tribunal, entre el 19 de juliol passat i el 4 de setembre, la secció cinquena de la Sala Contenciosa del TS ha dictat un total de 16 sentències, quasi idèntiques, que avalen el Pativel i anul·la la sentència del TSJCV. El ponent de totes les sentències d’aquesta última tanda ha sigut Carlos Lesmes, expresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre el 2013 i el 2022.

Els recursos de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana argumentava que la sentència del TSJCV va reconéixer “expressament” que no és preceptiu l’estudi de sostenibilitat econòmica que sí que s’exigeix als plans d’ordenació urbanística. Així doncs, la doctrina adduïda per l’alt tribunal autonòmic és “clarament inaplicable”, a la vista d’una sentència del TS “de característiques molt similars a les del Pativel” i referida al Pla d’Ordenació del Litoral de Galícia.

A més, els recursos també sostenien que el Pativel “sí que conté una memòria econòmica” i que l’Administració autonòmica es va pronunciar sobre l’impacte de gènere del projecte normatiu, encara que l’informe no resultava preceptiu, perquè la norma que introduïa la seua necessitat va entrar en vigor un any després de l’inici del procediment per a l’aprovació del pla de protecció del litoral.

“Confon la sentència impugnada la necessitat inqüestionable que totes les polítiques públiques, incloent-hi la política territorial, tinguen en compte la transversalitat de la igualtat efectiva entre dones i homes amb la necessitat que tots i cadascun dels projectes normatius que formule l’Administració tinguen un impacte concret en aquest àmbit”, indica el lletrat de la Generalitat Valenciana.

Distinció “fonamental” entre ordenació territorial i urbanisme

El ponent de les sentències del TS argüeix que “ordenació territorial i urbanisme són conceptes pròxims i relacionats, però diferenciables”, segons sengles definicions del Diccionario Panhispánico del Español Jurídico. Mentre que els plans d’ordenació territorial estableixen les directrius generals, els d’acció territorial es limiten a “criteris generals d’ordenació”, sense que comporte “de manera directa i immediata” la transformació del sòl. “Aquesta distinció conceptual resulta fonamental”, destaca el magistrat.

En definitiva, la secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV va aplicar “a un pla d’ordenació territorial com el Pativel un règim jurídic propi d’un pla urbanístic”. És més, segons la memòria econòmica, les possibles responsabilitats patrimonials per canvis en la classificació dels sòls inclosos en el Pativel “són nul·les”.

A més, les sentències també consideren que en el cas del Pativel ni tan sols “caldria exigir” l’informe de sostenibilitat econòmica i retrauen als constructors que es limiten a “denunciar genèricament” les preteses llacunes de la norma.

L’eventualitat que el pla poguera produir un impacte desfavorable en el gènere, família, infància o adolescència resulta una “possibilitat més remota” o “menys probable” que si es tractara de l’aprovació d’un pla urbanístic d’àmbit territorial inferior. El TS també avala l’avaluació ambiental i territorial estratègica, el contingut de la qual és “suficient i adequat”.

El ramell de sentències anul·la les parts dispositives del TSJ-CV i acorda retrotraure les actuacions perquè la Sala Contenciosa Administrativa de l’alt tribunal autonòmic dicte un nou pronunciament en la línia de les conclusions del TS.