Una “proporció raonable” i un equilibri del temps lectiu i del seu repartiment entre les assignatures troncals de l’educació infantil i primària, prenent en consideració el context socioeducatiu i “demolingüístic” de cada població, amb la finalitat de garantir que tot l’alumnat assolisca la competència en comunicació lingüística en valencià i en castellà. És el criteri que ha fixat la secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) en cinc sentències sobre els projectes lingüístics de sengles centres educatius que havien sigut recorreguts per alguns pares d’alumnes.
Els magistrats han confirmat les resolucions de la Generalitat Valenciana que aprovaven els projectes lingüístics dels centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Villar Palasí de València i Vicenta Ruso de Santa Pola, mentre que han declarat nul·les les del Joaquín Muñoz de Torís i del Beata Inés de Benigànim. En un cinqué procediment, la secció quarta ha validat el repartiment curricular entre les dues llengües en un centre escolar concertat d’Elda, encara que ha estimat parcialment el recurs, perquè no s’han adoptat mesures per a l’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge d’idiomes o d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
Les cinc sentències descarten, tal com argumentaven els recurrents, que hi haja una discriminació cap al castellà en el sistema educatiu valencià. En totes les seues resolucions, la Sala Contenciosa del TSJ-CV rebutja que l’actuació administrativa haja vulnerat el dret fonamental dels pares a triar lliurement l’educació per als seus fills, infringisca la Llei orgànica d’educació (LOE) o es base en articles d’un decret autonòmic derogats amb anterioritat per la mateixa secció de l’alt tribunal autonòmic. A més, recorden els magistrats, la Constitució no preveu el dret dels pares “a triar la llengua de preferència en el centre docent públic d’elecció”.
En definitiva, les sentències pretenen específicament “enjudiciar si el pla lingüístic aprovat” en els cinc centres educatius “s’ajusta a l’ordenament jurídic o no”. La llei del plurilingüisme aprovada pel Govern valencià deixa en mans de cada centre la distribució entre valencià, castellà i anglés tenint en compte els usos lingüístics d’alumnes, pares i docents i després de l’aprovació per majoria qualificada del Consell Escolar en un procés participatiu basat en criteris pedagògics. La norma pretén assegurar que, com a mínim, un 25% de la docència en tots els nivells i programes s’impartisca en valencià per a l’aprenentatge correcte de la llengua cooficial.
CEIP Joaquín Muñoz de Torís
El projecte lingüístic per al curs 2018-2019 autoritzat en el CEIP Joaquín Muñoz de Torís, l’únic en la localitat, atorgava un 64% de la docència en infantil en valencià, un 26% en castellà i un 11% en anglés. En primària, el 56% era en valencià, el 28% en castellà i el 16% en anglés. Va ser aprovat pel Consell Escolar per majoria qualificada de dos terços.
En les enquestes dutes a terme, es ressenya que el seu quasi mig centenar d’educadors majoritàriament dominen el valencià “entre la seua llengua materna vehicular” mentre que entre els pares o tutors de l’alumnat, un 28% dominen el castellà, un 45% el valencià i un 27% totes dues llengües. No obstant això, per al TSJ-CV, “no queda justificada la raonabilitat que, en un context com el descrit –els alumnes es desenvolupen en àmbits familiars amb predomini de l’ús del valencià sobre el castellà–, el projecte lingüístic autoritzat per la Direcció General de Política Educativa preveja un percentatge d’una de les dues llengües vehiculares (valencià) del doble que l’altra en educació primària i més del doble en educació infantil”.
A més, en aquest centre la sentència tomba el projecte lingüístic perquè “es determina l’ensenyament de les matèries troncals –a banda de llengua castellana i literatura– en una sola de les dues llengües vehiculares”. Així doncs, no queda justificada “la proporcionalitat de la docència en cadascuna de les dues llengües oficials” i en primària “es passa per alt la condició d’impartir en castellà una assignatura troncal per arribar, almenys, al 25%”.
CEIP Beata Inés de Benigànim
En el cas del CEIP de Benigànim, el programa lingüístic impugnat per un pare preveia per a educació infantil un 65% de valencià, un 25% de castellà i un 10% d’anglés mentre que en primària, el 53% de la docència era en valencià, el 32% en castellà i el 15% en anglés. Aquest cas crida l’atenció a causa del fort predomini del valencià entre pares, tutors i alumnes. L’alumnat té un percentatge del 98% del valencià oral i del 92% escrit (davant d’un 100% del castellà oral i un 92% de l’escrit). Entre els pares i tutors els resultats eren molt similars.
Per a la secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV no queda justificat el “percentatge d’una de les dues llengües vehiculares (valencià)” supose “quasi el doble que l’altra en educació primària i més del doble en educació infantil”. Igual que en el centre de Torís, la sentència considera que el pla lingüístic “passa per alt la condició d’impartir en castellà una assignatura troncal” per arribar almenys al 25%.
Centre Sagrada Família d’Elda
La sentència sobre el programa lingüístic del centre privat Sagrada Família d’Elda, el titular del qual és el Patronat de la Fundació Mediterrània per a l’Educació, estima parcialment el recurs interposat per dos pares, encara que no pel repartiment del pes de cada llengua. En educació infantil, el 26% de la docència és en valencià, el 64% en castellà i el 12% en anglés, mentre que en primària el valencià es manté en un 26%, el castellà es redueix al 50% i l’anglés augmenta fins al 24%.
Aquest centre, defensen els dos pares, “es va quedar sense concert de Batxillerat per iniciativa del conseller [d’Educació] Vicent Marzà. No obstant això, la sentència del TSJ-CV recorda que el fet que el centre no tinga concertada l’educació secundària ”no significa que deixe de ser (...) sostingut amb fons públics“ i, a més, el pla lingüístic recorregut es refereix exclusivament als cicles d’infantil i primària.
La sentència estima, això sí, que el pla lingüístic “no recull cens ni tractament especial per als alumnes amb dificultats particulars en l’aprenentatge d’idiomes, com tampoc el tractament especial dels alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià”. Només en aquest “punt omissiu” es declara contrari a dret el pla lingüístic.
CEIP Villar Palasí de València
El programa lingüístic del Villar Palasí de València preveia en educació infantil un 40% de la docència en valencià, un 50% en castellà i un 10% en anglés. En primària, el valencià augmentava fins al 40%, l’anglés fins al 15% i el castellà es reduïa al 40%. Ni la proposta del Consell Escolar ni l’alternativa d’algunes mares va obtindre la majoria qualificada de dos terços.
L’enquesta sobre ús de les llengües per part dels pares va llançar que el 93% usaven el castellà, a més d’un 46% l’anglés i un 29% també el valencià. Així doncs, en aquest cas, la sentència del TSJ-CV afirma que es tracta d’un pla lingüístic que “des de primer de primària fins a sisé preveu hores lectives d’assignatures troncals en cadascuna de les dues llengües oficials i vehiculares”, per la qual cosa desestima el recurs.
CEIP Vicenta Ruso de Santa Pola
El pla lingüístic aprovat per al CEIP Vicenta Ruso de Santa Pola preveia en educació infantil un 46% de valencià, un 45% de castellà i un 11% d’anglés. Mentre que en primària, el valencià retrocedia fins al 43%, el castellà baixava al 42% i l’anglés augmentava fins al 17%. La proposta tampoc va aconseguir la majoria qualificada de dos terços en la votació del Consell Escolar.
L’enquestes de coneixement de llengües entre pares i alumnes dona uns resultats molt similars: un 8% del valencià, un 74% del castellà i un 11% l’anglés, a més d’un 7% altres llengües. Per això, la sentència rebutja la pretensió de tombar el pla pel fet d’haver-hi una “proporció raonable de la llengua castellana i la llengua cooficial”.
El projecte lingüístic, considera la sentència del TSJ-CV, “ni en educació infantil ni en primària inclou en valencià un 50% ni un 25% en anglés, i deixa en percentatges pràcticament iguals el temps lectiu de cadascuna de les dues llengües vehiculares”. Així doncs, la secció quarta recorda el “predomini lingüístic valencià” a Santa Pola i destaca que el pla reflecteix “les característiques lingüístiques del centre”.
La conselleria: “avalen la legalitat de la Llei de Plurilingüisme”
Fonts de la Conselleria d'Educació assenyalen que les sentències avalen la legalitat de la Llei de Plurilingüisme i no eleven qüestió d'inconstitucionalitat sobre la norma, tal com sol·licitaven els recurrents. “A més, en les sentències s'explicita que aquesta llei no vulnera ni discrimina els drets lingüístics de les famílies i ni de l'alumnat”, agreguen les mateixes fonts.
El sistema educatiu valencià compta amb 1.338 centres educatius d'Infantil i Primària amb Projecte Lingüístic propi i el tribunal només ha estimat dos casos (un 0,1% del total).
Les sentencia no són ferms i el departament que dirigeix Vicent Marzà ja ha anunciat que l'Advocacia de la Generalitat les recorrerà per a aportar “tots els arguments i fonaments necessaris que resolguen justificadament els dubtes procedimentals i pedagògics manifestades pel tribunal”.