El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ha revocat la condemna al sindicat CGT a assumir les costes en el judici a l’excap dels funcionaris en l’època del PP que va passar les respostes d’un examen a una amiga de Vox. El sindicat va exercir com a acusació particular en el cas d’Ana Brugger, ex-directora general de Funció Pública en el Govern valencià, acusada de passar el 2018 una resposta d’un examen d’oposició a una amiga, María Gonzálvez, assessora de Vox en les Corts Valencianes i que també figurava com a acusada i ha sigut absolta.
La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia aprofita l’escrit per a plantejar els seus dubtes sobre les acusacions i l’actuació posterior, i retrau a les parts que no hi recorregueren en contra. L’acusació particular, exercida per la CGT, va denunciar un delicte de falsificació documental, mentre que la Fiscalia va formular el seu escrit de conclusions provisionals entenent els fets com a constitutius d’un delicte d’activitats prohibides a funcionaris públics i d’abús en l’exercici de les seues funcions. El tribunal de l’Audiència Provincial va considerar que els fets no s’ajustaven a aquests tipus delictius. L’Audiència Provincial sí que va considerar que és un fet provat que l’ex-alt càrrec i funcionària, aprofitant que estava a l’aula vigilant el desenvolupament de la prova, va consultar en el mòbil i va escriure unes dades esquematitzades en uns fulls, que va donar a la seua coneguda, però, per la presentació com a guió, l’ús d’abreviatures i lletra precipitada, aquesta informació no estava destinada a ser presentada com a resposta d’una opositora a l’examen.
En el document a què ha tingut accés elDiario.es el TSJ també veu indicis de delicte, però apunta que “no caldrà aprofundir en aquesta qüestió, perquè no ha sigut objecte de recurs”. “Si la Sra. Brugger va tindre coneixement d’aquestes [les preguntes] tot just ser lliurades als opositors, va ser precisament per la seua condició de funcionària publica encarregada de la vigilància de l’examen, en definitiva va fer ús d’una informació privilegia. Posició privilegiada que a més li va permetre, a diferència del que ocorre amb la resta dels opositors, servir-se del seu telèfon mòbil per a, a través d’Internet, esbrinar les respostes de l’examen, i va elaborar seguidament un quadre resum que va donar a la seua amiga, amb la clara finalitat que aquesta obtinguera l’avantatge econòmic que suposa aconseguir un lloc de treball en l’Administració pública. No obstant això, no caldrà aprofundir en aquesta qüestió, perquè no ha sigut objecte de recurs. Però fa veure que el procés no era infundat del tot, allunyant-nos de la idea de ”pena de banc“ al fet que al·ludeix la nostra jurisprudència”, indica la resolució.
“No neguem que la qualificació jurídica dels fets es presenta difícil, encara que realment després de la instrucció duta a terme resulta clara la incorrecció de la qualificació per la qual opta l’acusació popular”, expressa el tribunal en l’escrit.
La secció sindical al·lega que no hi va recórrer per falta de fons i interpreta a partir de l’escrit que hauria prosperat el recurs si l’haguera interposat el ministeri fiscal. “La maniobra per a nosaltres és clara: ni fer ni deixar fer per salvar el corrupte, i la CGT se la va intimidar amb la condemna en costes perquè no recorreguera sobre el fons de l’assumpte”, assegura el sindicat en un comunicat.
La CGT, que celebra haver guanyat el recurs i evitar el pagament de les costes, considera aquesta resolució una mostra de les fallades del sistema judicial espanyol. “La corrupció sistèmica com a explicació de les decisions injustes que estan adoptant-se pels òrgans del sistema judicial en casos greus i clars de corrupció. La inoperància induïda, la desídia orquestrada, la legislació a mesura per a salvar al corrupte, la falta d’assignació de recursos intencionada i, en general, les greus irregularitats en el funcionament de l’Administració de justícia ens porta a l’absència de condemnes en casos de corrupció que considerem inadmissible”, conclou el sindicat.