El doble malson dels migrants sense regularitzar víctimes de la DANA: perdre-ho tot i tindre por de demanar ajuda
“Tenen por de ser deportades perquè veuen que hi ha un desplegament policial molt rellevant. Són els veïns els que els porten aliments i aigua. És una realitat que sempre els ha passat, però que ara es veu agreujada per la DANA”. Parla Andrea Sixto, presidenta de Metges del Món Comunitat Valenciana. Aquest col·lectiu tan vulnerable es troba en una posició de desassossec constant: “Es veuen obligats a deambular a la recerca de refugi, sovint en barris amb una forta presència policial i militar. Prefereixen no eixir o exposar-se públicament. Ens preocupa profundament el seu benestar, ja que no sabem amb certesa com sobreviuen ni com gestionen les seues necessitats bàsiques”, confessa.
Els migrants sense regularitzar que han patit la DANA intenten defugir qualsevol tràmit amb les administracions, perquè tenen por del seu futur, tal com conta Sixto, i assegura que diverses persones els han traslladat que les forces de seguretat buscaven a perfils racialitzats pels actes de pillatge en el centre comercial de Bonaire.
Des de fa més de 30 anys, l'organisme internacional s'ha responsabilitzat d'assistir a col·lectius més vulnerables, com les persones sense llar, les que es troben en situació irregular i les dones en situació de prostitució i d'explotació sexual: “Som 140 voluntaris i voluntàries, la majoria amb un perfil sociosanitari. Hem estat realitzant un seguiment de les persones amb les quals ja treballem per a detectar les seues necessitats en relació amb la catàstrofe, especialment sobre els subministraments bàsics, salut física i salut mental”.
A més, expliquen que la “coordinació amb altres entitats del tercer sector” suposa un treball de xarxa necessari: “Hem activat els ressorts de col·laboració a partir de la vèrtper a compartir problemàtiques comunes. I amb Farmamundi igual, en aquest cas, per a detectar algun mena de necessitat relacionat amb els fàrmacs”. A això, afig que en solitari seria impossible avançar en qüestions d’aquest calibre.
Boutaina El Hadri, vicepresidenta de Casa Marroc, gerent en JoveSólides i vicepresidenta del Consell Valencià d'Immigració, explica a elDiario.es que en un primer moment, des de l'associació marroquina, van decidir enfocar-se en tasques urgents com la neteja de les vivendes inundades o la distribució de menjar i aigua potable. Ara, amb l'equip de voluntàries, s'encarreguen de preparar plats calents i donar productes de neteja i higiene; i mantes i roba per a cobrir les necessitats més bàsiques. Si és el cas, des de Casa Marroc el menjar que manipulen és totalment halal perquè “moltes de les famílies” no poden proveir-se dels aliments que es repartixen, ja que la majoria inclouen carn de porc o no “complixen amb els requisits” permesos en la religió.
“Moltes persones desconeixen aquesta realitat. La comunitat musulmana s’enfronta a una gran dificultat, perquè la major part de les carnisseries d’aquestes zones s’han fet malbé. A València també experimentem una escassetat del subministrament”, manifesta El Hadri.
Desconeixement sobre drets fonamentals
La barrera d'informació és un dels principals problemes als quals ha de fer front la comunitat migrant. Senten desemparament o desconeixement sobre els drets als quals poden accedir. Un d'ells és l'accés a la salut universal i moltes vegades són les pròpies organitzacions els qui fan d'altaveu per a traslladar-los eixes dades: “Això es deu a una falta de mecanismes clars o una atenció específica per a ells”, compten la portaveu de l'ONG.
Després d’aquest primer mur, l’Administració, representada a gran escala per l’empadronament, suposaria un pes més en el seu desenvolupament com un ciutadà més del territori. Simbolitza una porta d’entrada a la resta dels àmbits socials, entre els quals està la targeta sanitària: “Ja era un tema complicat abans de la DANA, però ara es dificulta, perquè els recursos han d’arribar també a aquestes persones que també necessiten mantindre el seu benestar. Des de les institucions han de fer una atenció especial a això”.
Altres vèrtexs que també destaquen des de Metges del Món és la possible falta de xarxa de suport familiar o social o la barrera idiomàtica o cultural que poden experimentar les persones migrants, cosa que els impedeix compartir les seues mancances: “Els fa anar-se’n per on han vingut sense res, perquè ningú comprén el seu idioma”.
Condicions precàries
Abans de la devastació per la gran riuada, molts nuclis familiars ja vivien en condicions baixes, en barris situats en la perifèria i emmarcats en zones de classe obrera. Ara, desenes d’aquests afectats han hagut de presenciar com els seus estris personals quedaven inutilitzables, i fins i tot, n’hi ha que han hagut d’afrontar una pèrdua familiar.
“Si abans ja tenien una situació de vivenda precària, les condicions en les quals viuen ara són molt pitjors. Ens han arribat alguns casos que han pogut allotjar-se en llocs habilitats com a pavellons o albergs”, assenyala Sixto.
La preocupació per la desaparició de persones sense regularitzar és crítica. Des de les associacions en què opera El Hadri exploren a hores d’ara iniciatives per a “col·laborar amb altres entitats i xarxes de suport per a facilitar la identificació i la localització de persones sense regularitzar” sense que supose un perjudici legal. “La prioritat ha de ser salvaguardar el seu confort i assegurar el seu accés a l’ajuda necessària”, aclareix.
A més, denuncia que, durant la primera setmana del desastre natural, els mitjans no incloïen en les seues agendes les persones migrants o racialitzades, eclipsant “la diversitat real de la societat” en l’imaginari col·lectiu.
La ultradreta incita l'odi
Per a més inri, ni en el pitjor escenari ha deixat la ultradreta d'atiar l'odi. Ha passat més d'una setmana de la riuada i comptes en X, canals de Telegram i tot tipus de mitjans afins s'han encarregat de difondre faules amb una única finalitat: crear pànic entre la població i manipular l'opinió pública per a criminalitzar a un col·lectiu perseguit sempre amb arguments racistes i xenòfobs.
“Cal promoure una cultura de la denúncia per a afrontar les faules, alguna cosa que encara falta dins del nostre col·lectiu. Les entitats ens encarreguem de desmentir estos rumors. Solem compartir històries de les persones migrants per a visibilitzar-les”, manifesta El Hadri.
En línia similar, la portaveu d’aquestes organitzacions insisteix que tota la societat té l’obligació de frenar aquesta mena de delictes d’odi que estigmatitzen un grup de la població en concret i que “agreugen encara més la vulnerabilitat en què ja es troben”. “En moments de crisis, la solidaritat ha de prevaldre sobre el rebuig, i per això intentem publicar testimoniatges de persones afectades per la DANA, així com les persones que han fet costat a la gent mitjançant donacions, faenes de neteja o altres tasques per a conscienciar i promoure l’empatia i la col·laboració”, destaca.
L'atribució de robatoris amb frases com “sempre són els mateixos” o “són els seus costums”; o “els privilegis que els atorga el Govern de Sánchez enfront dels espanyols” són algunes de les desinformacions que inunden les xarxes i que es propaguen amb facilitat, desviant l'atenció dels estralls que ha provocat la DANA en centenars éssers humans. Regularitzats o no.
0