El president del Govern, Pedro Sánchez, va afirmar dimarts passat 5 de novembre en anunciar un paquet d’ajudes als damnificats per la DANA a València que “el canvi climàtic mata. Hem d’adaptar-nos a aquesta realitat”.
L’afirmació no és gratuïta, ve avalada per informes científics des de fa anys. Sense anar més lluny, l’any 2007, el Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) va llançar el seu informe de situació que deia –entre moltes conclusions– que s’esperava “un risc més alt de defuncions i de lesions per ofegament a causa de les crescudes”. “L’alteració de la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems, sumada a l’augment del nivell de la mar, tindran previsiblement efectes extremadament adversos sobre els sistemes naturals i humans”, destacava el document.
No obstant això, per al Govern valencià que presideix Carlos Mazón tot allò relacionat amb les emergències i el canvi climàtic sempre ha sigut secundari. De fet, després de pactar amb Vox, va cedir al partit negacionista d’extrema dreta la Conselleria de Justícia, de la qual depenen la gestió de les grans catàstrofes naturals.
A més d’aplicar-li una retallada pressupostària de 15 milions en els comptes d’aquest exercici, l’executiu autonòmic de Mazón va tardar a penes quatre mesos a desfer-se de la Unitat Valenciana d’Emergències (VE), un organisme heretat del Govern anterior del Pacte del Botànic i encarregat de garantir la ràpida intervenció en qualsevol lloc del territori en cas d’emergències d’origen meteorològic o sísmic, extinció d’incendis forestals i sismes submarins.
Però no és l’únic organisme amb competències en actuacions relacionades amb el canvi climàtic i, per extensió, amb catàstrofes naturals que Mazón, ja sense Vox en el Consell, té previst liquidar, ja que va incloure en l’avantprojecte de llei d’acompanyament dels pressupostos autonòmics per al 2025 l’eliminació de l’Agència Valenciana del Canvi Climàtic.
Impulsada pel Govern del Botànic amb Mireia Mollà (Compromís) com a consellera d’Emergència Climàtica, té com a objectiu actuar com a eina per a coordinar i executar els plans per a revertir el canvi climàtic i lluitar contra la descarbonització en les institucions públiques, l’empresariat i el conjunt de la societat.
A més, havia de proposar i avaluar les polítiques climàtiques i dels plans d’acció sectorials en l’àmbit de mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com analitzar periòdicament l’evolució de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i els mercats de carboni; la vulnerabilitat dels recursos i els sistemes naturals, els sectors econòmics i els territoris als impactes del canvi climàtic i avaluarà el grau d’implantació de les polítiques en matèria de canvi climàtic.
En la seua creació, al final de la legislatura passada, tant PP com Cs i Vox van coincidir a rebutjar aquest nou òrgan pel fet de considerar que suposaria “un altre quiosquet” a què el Consell destinaria quasi quatre milions d’euros anuals per a crear una vintena de llocs de treball.
Una llei de transició ecològica més laxa
La Llei 6/2022, del 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana és una altra de les que més canvis experimentarà en virtut de la llei d’acompanyament i no precisament per a augmentar els objectius previstos en matèria de reducció d’emissions. Per exemple, se suprimeixen i es buiden els continguts dels articles referits al Comité de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana i també s’elimina l’Assemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima.
En matèria d’emissions, mentre amb l’actual normativa s’estableix un objectiu de reducció almenys del 40% amb vista a l’any 2030, amb la modificació introduïda s’estableix que “per a l’any 2030, almenys, la reducció prevista d’acord amb els objectius vinculants i fixats en el marc nacional de referència i la Unió Europea”.