El setembre del 2019, una DANA va destrossar la comarca del Baix Segura, al sud de la Comunitat Valenciana. La tempesta va deixar sis víctimes mortals, 4.000 persones evacuades i 678 rescatats, huitanta carreteres tallades i danys econòmics mai vistos fins a la data. El desastre va provocar una reflexió en el govern autonòmic presidit pel socialista Ximo Puig en coalició amb Compromís i Unides Podem sobre la coordinació de les emergències en la comunitat autònoma.
El setembre de l’any següent, en el debat de política general, el president va anunciar la creació d’una unitat valenciana d’emergències, que va comparar amb l’UME (unitat militar d’emergències), un cos que estaria dotat d’un miler d’efectius, “professionals dotats de la versatilitat pròpia dels bombers forestals, un cos primordial en la pandèmia”. Puig va dir: “Necessitem un instrument que accelere la resposta davant una crisi de gran magnitud”.
La Unitat Valenciana d’Emergències es va crear per decret el 22 de febrer de 2023, quatre mesos abans de les eleccions autonòmiques. Es definia com “una unitat de gestió de caràcter operatiu i de coordinació de la Generalitat a través de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències”, dependent de la Conselleria de Justícia. La seua finalitat era “la intervenció i la col·laboració en qualsevol lloc de la Comunitat Valenciana o en suport a altres comunitats autònomes juntament amb les institucions de l’Estat i les administracions públiques, en els supòsits de risc greu, catàstrofe o altres necessitats públiques”, amb autonomia per a obrar.
Es tractava d’un organisme de coordinació dels efectius de bombers dels consorcis provincials i emergències davant la previsió de catàstrofes, conten fonts de l’anterior executiu. El cos especial estava en fase embrionària, però ja comptava amb pressupost, instal·lacions i estava gestionant-se la compra d’equipament. Unia bombers i forestals per a “millorar la resposta coordinada en situació d’emergència”, expliquen aquestes fonts, amb èmfasi especial en els incendis forestals i els fenòmens meteorològics. Tenia funcionament autònom dins del marc de la gestió d’emergències. Després de 40 anys, en el Consell consideraven que calia modificar la resposta de la Generalitat Valenciana.
L’agència estava en fase incipient quan es va produir el canvi de govern, dotada amb un pressupost de 9 milions d’euros per al seu desenvolupament aquell any. De manera directa, comptava amb Unitats de Bombers Forestals (UBF), autobombes forestals i unitats helitransportades de bombers forestals, a més d’altres recursos de coordinació operativa i logística.
La VE va ser el primer organisme públic que va eliminar l’executiu del PP i Vox presidit per Carlos Mazón, que el va considerar una despesa supèrflua, en línia amb el pla d’aprimament administratiu del president popular. Alguns sindicats de bombers –la Plataforma de Bomberes i Bombers del País Valencià–, argumentaven que la unitat “duplicava” la faena dels consorcis. Les fonts de l’executiu anterior defensen que era un organisme de coordinació.
La consellera de Justícia que va impulsar la derogació, Elisa Núñez, de Vox, va prometre aportar “estabilitat, professionalització i solucions audaces que revertisquen la situació penosa i endiablada que ha deixat el Botànic en matèria d’emergències” i va considerar que el cos era una duplicitat que afegia “més complexitat a la gestió de les emergències a la Comunitat Valenciana”. El partit d’extrema dreta va considerar que el cos “no ajudava a redefinir aquest model, sinó a empitjorar-lo i a complicar-lo encara més i només suposava aprofundir en la descoordinació i en el desastre”. El president de la Generalitat ha defensat dimecres que “només era un organisme fictici més, amb zero bombers més, zero mitjans materials més i zero eficiència”, davant les crítiques per haver-lo eliminat.