Un 85% dels universitaris valencians no han consumit mai prostitució. Es tracta d’una dada positiva que en desprén una altra de molt preocupant: un 3,98% sí que ho fa i, a més, “de manera regular”. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi elaborat per les unitats d’igualtat de les universitats públiques valencianes (Universitat d’Alacant, Universitat de València, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universitat Jaume I de Castelló i Universitat Politècnica de València) després d’haver-ho preguntat a 3.000 estudiants.
La suma d’aquest gairebé 4%, juntament amb el 2,73% dels enquestats que assegura que sí que ha anat a prostíbuls “de manera excepcional” per a celebrar comiats de solter o esdeveniments semblants, més l’1,48% dels preguntats que afirmen que han consumit aquest servei “unes quantes vegades al llarg de la seua vida”, llança un total d’una mica més del 8% dels universitaris que han estat en contacte amb treballadores del sexe.
El professor de la Universitat de València, Joan Sanfélix, encarregat de l’informe presentat en el I Congrés Internacional sobre Masculinitats i Igualtat organitzat per la Universitat Miguel Hernández (UMH) avança que es tracta d’un estudi d’exploració, això és, “un primer acostament” a una enquesta en línia que demanarà fases successives en què caldrà aprofundir amb mètodes quantitatius o qualitatius.
Una de les hipòtesis de partida de la investigació era que, com que es tracta d’un estrat amb un nivell formatiu superior, els enquestats “podien tindre una relació més estreta o haver assumit el discurs de la igualtat”, hipòtesi que els resultats fets públics ara “consoliden parcialment”, assevera Sanfélix.
D'aquesta forma es desprén com a conclusió que un 50% dels estudiants reconeixen que per ser homes estan en una “posició avantatjosa en la societat” respecte a les dones. “Però també hi ha resultats cridaners”, insisteix aquest membre del Grup d'Investigació Eculge (Economia, Cultura i Gènere) que està darrere d'aquest Congrés Internacional. Així, per exemple, “un 23% considera que ja hem aconseguit la igualtat entre els dos sexes”, explica. L'altre 27% dels consultats no aporta dades més falaguer; responen que “la societat els discrimina per ser homes”.
Aquesta última xifra, assenyala aquest docent, pot tindre relació “amb els discursos circulants, i que són bastant permeables, sobre les denúncies falses de violència de gènere, els comentaris que la llei de violència de gènere és injusta amb els homes o les reivindicacions sobre la custòdia compartida dels fills”.
Precisament sobre violència masclista també es pregunta en aquesta enquesta pionera i els resultats se situen en una línia semblant. Un 55%, és a dir, més de la meitat dels universitaris valencians, reconeixen que la violència de gènere “és un dels problemes principals que tenim i que cal invertir més recursos per a erradicar-la”.
No obstant això, un 23% diuen que la violència masclista “és minoritària” i, a més, asseguren que hi ha altres violències, com les de les dones als homes, “que també són importants i que no es denuncien públicament”. La resta dels enquestats “es mantenen neutrals” pel que fa a aquesta classe de violència. “No la considera un dels problemes més urgents de la societat”, comenta l’autor.
Pornografia
La directora d’aquest congrés, Anastasia Téllez, ja va advertir en una entrevista amb aquest mitjà “que el porno en línia està torpedinant qualsevol avanç en la sexualitat i en les relacions amoroses”. Referent a això, en l’informe s’ha preguntat l’edat a què van començar els universitaris de sexe masculí a consumir porno; el resultat ha sigut, de mitjana, els 15 anys.
Una pornografia que ha variat des de la irrupció d’Internet, indicava Téllez: “Ara la pornografia és més dura que la que consumien els nostres avis o àvies a través del cinema o de revistes com Playboy, que denigra les dones, les cosifica molt més, fins i tot promocionant violacions en grup”. Així mateix, la investigació indica que el 46,5% dels enquestats responen que consumeixen porno “unes quantes vegades per setmana” i un 26%, “tres o quatre vegades al mes”.
Ideologia
Una de les variables que s’establiran en aquest estudi d’exploració que s’espera publicar al juny és sobre les conclusions extretes després de l’encreuament de dades per ideologia. De moment, Joan Sanfélix anticipa –esperant poder fer-les– que un 9% dels enquestats se situen en posicions pròpies de l’extrema dreta, fet que podria portar a la conclusió que ja va utilitzar en una conferència a la Universitat Jaume I de Castelló, on es va comprovar la correlació entre la posició d’una dreta extrema “amb valors contraris a la igualtat”.