Nascut a Madrid l’any 1963 i afiliat a CCOO des del 1988, Arturo León va esdevenir el secretari general de CCOO PV dijous passat després d’imposar-se a Jaume Mayor en l’XI Congrés del sindicat celebrat aquesta setmana a València. León relleva en el càrrec Paco Molina, el qual a última hora anunciava per sorpresa que no optaria a la reelecció després de huit anys en el càrrec pel fet de no haver aconseguit tirar endavant una única candidatura.
Prové de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris, de la qual ha estat el secretari general fins la setmana passada. Es va iniciar en el món del treball en l’hostaleria i en una empresa de vendes per catàleg. Posteriorment va accedir mitjançant concurs oposició com a personal estatutari de la Conselleria de Sanitat en diferents categories. Actualment és tècnic en prevenció de riscos laborals de la Unitat Perifèrica de Prevenció de l’Hospital General Universitari d’Alacant i membre del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana.
Abans que res, enhorabona. Per cert, qui va ser la primera persona que el va felicitar?
Vaig conéixer el resultat del recompte estant amb companyes i companys dedicats a l’organització del Congrés, posteriorment en la proclamació vaig ser felicitat pel gros de les persones que hi van participar. Després ja em van arribar molts missatges de correu electrònic i de WhatsApp, entre els quals, el del president de la Generalitat.
La decisió de Paco Molina de no presentar-se a la reelecció, el va agafar per sorpresa, ho sabia, s’ho imaginava…?
No podia imaginar-m’ho. Realment va ser una sorpresa per a tot el sindicat.
Finalment, no ha pogut haver-hi un acord per a presentar una única candidatura, per què?
Crec que les motivacions que han impedit l’acord les coneixeran les persones que encapçalaven la candidatura alternativa. Jo només puc dir que per part de Paco Molina es va tenir una voluntat d’integració inequívoca i es va fer una proposta generosa, m’hauria agradat que s’haguera acceptat.
S’ha imposat per un marge important a Jaume Mayor, ara què? La presentació de dues opcions significa que el sindicat està dividit?
CCOO PV és una organització complexa i plural que debat sense complexos, expressa els seus distints posicionaments, fins i tot amb vehemència, però que té una cultura democràtica inqüestionable. Les diferències de criteri les viu amb naturalitat, perquè són positives per al sindicat.
Vosté anava inicialment en la llista de Paco Molina, per la qual cosa s’ha dit que vosté era el candidat ‘oficialista’ o continuista… és així?
Entenc que d’alguna manera se’ns ha d’identificar, però ni em considere “oficialista” ni la llista alternativa és tan crítica, almenys les diferències no s’han expressat en les decisions adoptades en els òrgans de direcció. Enfrontem un gran repte per als pròxims quatre anys, preservarem les coses que s’han fet bé i n’introduirem unes altres de noves en la gestió, en les formes i en l’actitud.
I com valora la tasca del seu predecessor?
Paco Molina és una gran persona que ha sabut representar eficaçment CCOO PV i mantenir el rumb d’un vaixell que ha hagut de navegar durant aquests anys per aigües turbulentes.
Quins són els reptes que es planteja amb vista al futur? I les primeres mesures que pensa prendre?
La defensa de les persones està en l’ADN de CCOO PV, però volem fer més visible si és possible el patiment de les 420.710 persones que no tenen faena, les que fins i tot, encara que en tenen, són pobres, les que no poden pagar la llum, l’aigua o la lletra de sa casa, la joventut que no pot accedir al mercat de treball o que ho fa en condicions precàries, els falsos autònoms, els que són obligats a treballar sense donar-los d’alta en la Seguretat Social, les persones grans que no tenen recursos o tenen pensions mínimes, les dones que continuen lluitant per la igualtat real de drets, les persones LGTBI que pateixen discriminacions, les migrants. Per totes elles la nostra acció està i estarà orientada a l’assoliment d’un sistema de protecció social que done cobertura a les necessitats.
Així mateix, treballarem per la recuperació de drets en la negociació col·lectiva. Els que tenen un sou que els permet tenir una vida digna no han de sentir que és un privilegi. Aspirem a una societat en què les persones tinguen ocupacions motivadores amb condicions dignes.
Al cap de 50 anys, quin és l’estat de salut de CCOO PV?
CCOO PV ha contribuït a l’arribada de la democràcia, al desenvolupament de les llibertats públiques, els drets socials i laborals, a la descentralització de l’Estat i a l’autogovern al País Valencià. Per tant, té una història d’esforç i d’èxits. En l’actualitat, a pesar que la crisi també ens ha afectat, continuem sent la primera força sindical i la primera organització social d’aquest País.
I del sindicalisme al País Valencià?
El sindicalisme continua estant representat molt majoritàriament per CCOO i UGT, les treballadores i els treballadors continuen depositant la seua confiança en opcions sindicals fiables. Els homes i les dones de CCOO PV són l’opció preferent en les eleccions sindicals.
La funció dels sindicats, hui en dia, dista molt de la de fa dues dècades? Quines diferències hi ha entre els problemes i les necessitats que té un treballador en l’actualitat amb els tenia fa dues dècades o tres?
El mercat de treball ha experimentat canvis molt substancials en aquestes dècades. Les polítiques neoliberals, la globalització de l’economia, la descentralització de la producció i la crisi econòmica i financera patida, han anat conformant noves realitats en el mercat laboral. S’ha estés l’ocupació precària i uns nivells de desocupació inacceptables.
A més, la desregulació, la individualització de les relacions i les reformes laborals dificulten la nostra funció. Hem iniciat el camí per a adaptar-nos i haurem d’aprofundir per a ser més útils a les persones treballadores i a la societat. No obstant això, la nostra missió continua estant vigent: organitzar les treballadores i treballadors per a lluitar pels drets laborals i socials, amb l’objectiu d’aconseguir una societat més justa.
Quin diagnòstic fa de l’estat del teixit industrial valencià? I la patronal valenciana?
La indústria valenciana ha de guanyar pes en el conjunt de l’economia. La recerca, el desenvolupament i la innovació són estratègics per al canvi del model de producció i l’Agència de la Innovació està cridada a fer-hi un paper fonamental. La crisi ens ha ensenyat que on hi ha més indústria s’aguanta millor en els temps de crisi.
La patronal ha d’adonar-se que, si no comença a repercutir la recuperació de les empreses en les seues plantilles, no eixirem “amb justícia” d’aquesta crisi. Cal garantir que els salaris recuperen poder adquisitiu.
I de la Comunitat Valenciana?
El canvi de Govern ha ajudat a anar superant la negativa imatge que es projectava en l’Estat i fora de les nostres fronteres. Les valencianes i valencians hem d’aprendre a caminar de la mà cap a una societat més pròspera i més justa. Som una gran comunitat i n’hem d’estar orgullosos.
Com valoraria les polítiques del Govern valencià?
Els problemes econòmics heretats llasten l’acció de govern. Compartim les grans línies d’actuació, no obstant això, esperem més eficàcia en la implementació de les polítiques públiques. És fonamental que el Consell estimule el diàleg i l’acord amb els agents econòmics i socials d’una manera sincera, donant participació des de la construcció de les propostes. Esperem que es materialitzen alguns compromisos concrets, com la incorporació de les clàusules socials a la contractació pública, entre altres.
Finalment, quina és la seua valoració dels pressupostos generals de l’Estat? Què es pot fer per a revertir aquesta situació?
Els pressupostos generals de l’Estat no recullen per al nostre territori el nivell d’inversió que hi correspon. El Govern del Partit Popular, deliberadament, vol penalitzar el del Botànic a través de totes les valencianes i valencians. Es requereix, per tant, una resposta conjunta de la societat valenciana i de les seues institucions.