“Realment no hi havia un ionqui dels diners, sinó una epidèmia de ionquis”, va clamar el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, en la seua intervenció parlamentària de la setmana passada. El cap del govern autonòmic va usar l’expressió popularitzada per Marcos Benavent, imputat estrela del cas Imelsa, en referència a l’empresa Vaersa, arran d’una pregunta del portaveu de Compromís, Fran Ferri, sobre l’últim dels escàndols que s’hi van esdevenir: l’ús pels seus directius, en l’època del PP, de targetes de crèdit per a “lucre personal”, segons la mateixa Intervenció de la Generalitat.
Aquesta empresa no va ser l’única, però sí la més gran i la que s’ha guanyat més sentències que posen en evidència el seu funcionament tan irregular. Mitjançant l’ús de societats del sector públic empresarial de la Generalitat, els governs valencians del PP van organitzar una mena d’“Administració paral·lela”. Unes quantes sentències judicials han determinat des del 2014 que Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus, SA (Vaersa), una entitat semblant a l’estatal Tragsa i que s’ha vist immersa en diversos casos de corrupció, va incórrer en “cessió il·legal de treballadors” a conselleries amb competències en agricultura, medi ambient i urbanisme.
Com va alertar la mateixa Intervenció General de la Generalitat ja en l’època d’Alberto Fabra de president, personal de Vaersa va exercir durant anys, en les mateixes dependències oficials, tasques exclusives de funcionaris en matèries com la redacció d’informes urbanístics, les autoritzacions ambientals i altres documents i dictàmens que han d’estar subjectes a la imparcialitat i objectivitat que se suposa als tècnics amb plaça específica en l’Administració pública.
Això es va fer a través dels anomenats “encàrrecs de gestió”, que els governs dels temps de Francisco Camps, singularment, van utilitzar per a conformar autèntiques “conselleries paral·leles”. Va ocórrer amb la construcció de col·legis, que es va derivar a l’empresa Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat, SA (Ciegsa), investigada actualment en el cas Taula perquè, pretesament, es van cobrar comissions il·legals en les obres que va promoure. També amb l’anomenada Agència Valenciana de Prestacions Socials, SA (Avapsa), que va gestionar l’avaluació de sol·licituds per a l’aplicació de la Llei de dependència, amb una falta d’agilitat que a la Comunitat Valenciana va acumular un retard considerable. I va ocórrer amb Vaersa.
La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, que dirigeix actualment Vicent Marzà, fa esforços importants per a recompondre la seua estructura administrativa per a la construcció de col·legis, desmantellada en gran manera com a contrapartida a l’encàrrec d’aqueixa funció a Ciegsa. La vicepresidenta del Govern valencià i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, ha engegat un procés per a dotar de manera suficient el sistema de tramitació de les ajudes a la dependència, els avaluadors de la qual vol situar a les mans dels ajuntaments, com més prop millor dels beneficiaris, mentre desmunta l’estructura d’Avapsa. De la seua banda, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, que dirigeix Elena Cebrián, ha heretat una situació en què hi ha quasi tant de personal en la “conselleria paral·lela” com en la genuïna.
Empresa enorme davant de conselleria raquítica
Vaersa, que també s’ha accidentat judicialment a l’hora d’emprendre expedients de regulació d’ocupació, té en aquests moments encara uns 1.200 treballadors, segons dades del departament. En contrast, la Conselleria té 1.650 empleats públics, fet que suposa només el 81,1% de la seua plantilla. Aqueix 19% de vacants en la seua estructura (384 llocs) la situa com el departament amb la proporció més alta de places sense cobrir en la delmada Administració valenciana. “És un problema greu, perquè es tracta d’una proporció molt alta per a una conselleria menuda”, assenyalen fonts del departament.
Revertir la situació no serà fàcil, però el govern del Pacte del Botànic (que van signar el PSPV-PSOE, Compromís i Podem, encara que aquesta última formació es limita al suport parlamentari) pretén tornar múscul a l’Administració autonòmica.
De Gürtel a les targetes, passant per la visita del papa
Mentrestant, encara es ventilen en els tribunals els excessos del sistema que va implantar el PP. Vaersa té l’honor tan dubtós de ser el primer departament amb què va contractar la trama Gürtel a València, amb Rafael Blasco, hui a la presó per un frau en les ajudes de cooperació i que anys després va ser titular de la cartera de Solidaritat i Ciutadania. Per això, uns quants antics responsables de l’empresa figuren entre els imputats en la peça de Gürtel que investiga els contractes menors de la Generalitat amb la trama.
En una altra peça de Gürtel, la de la visita del papa Benet XVI a València el 2006, també hi ha una ramificació en Vaersa, empresa en què la policia va trobar el 2015 proves de la desviació de diners (més de mig milió d’euros) des de la fundació que va organitzar aquell esdeveniment, en un cas pel qual està imputat Juan Cotino, en aquell moment conseller d’Agricultura i, doncs, responsable de Vaersa.
Per si això no fóra prou, l’exdirector de Vaersa Felipe Espinosa Bolaño va ser condemnat al juliol del 2016 a 8 i 10 mesos d’inhabilitació, respectivament, per la compra irregular de 67 tot terrenys, alguns dels quals de gamma alta, i el pagament de sobresous a directius entre els anys 2007 i 2011 sense l’autorització del Consell. En ambdós casos, l’exdirector va acordar amb la Fiscalia la conformitat, és a dir, es va declarar culpable.
La investigació sobre irregularitats en Vaersa, no obstant això, està oberta, entre altres coses pel pagament pretesament irregular de serveis d’assessoria a un despatx d’advocats. Tot just haver arribat a la Generalitat, el nou govern del Botànic va formular denúncia davant de la fiscalia, des de la nova direcció de Vaersa, contra el que n’havia estat director general. Un jutjat de València es va fer càrrec de l’assumpte i la Generalitat es va personar com a perjudicada en la causa.
En el marc d’aqueixa investigació judicial, un informe de la Intervenció General de la Generalitat ha revelat que directius de Vaersa, com l’exdirector ja condemnat, van usar entre el 2006 i el 2015 targetes de crèdit de l’entitat per a traure quantitats de diners en efectiu per valor de més de 45.000, en operacions en caixers automàtics fetes majoritàriament en caps de setmana. Del total de despeses d’aqueixes targetes, 138.525 euros, l’informe destaca, per exemple, que 12.000 euros es van pagar en un mateix restaurant per 89 àpats, 65 dels quals en dissabte o diumenge. La Intervenció conclou que aquestes actuacions “suposen un lucre personal dels subjectes que van dur a terme aquestes conductes en perjudici de l’entitat en què prestaven serveis i haurien de donar lloc a l’exigència de responsabilitat en la via corresponent, i poden, fins i tot, ser constitutives d’actuacions penals”.
Així s’ha obert l’últim episodi en el desastre de la gran conselleria paral·lela, el d’unes targetes “black”, que, encara que no foren opaques, sí que es van usar per a fins diferents a què estaven destinades.