“Hem encarregat un estudi tècnic per a determinar l’estat real dels edificis de les Casetes Rosa a partir del qual decidirem els que rehabilitem i els que derroquem, ja que sabem que alguns estan en condicions molt roïnes i que no hi ha possibilitat de rehabilitar”.
La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà Sostenible, Sandra Gómez, va explicar dimecres la situació en la presentació del “full de ruta” per a dur a terme la regeneració urbanística i social del bloc de cases conegut com les Casetes Rosa, del barri de la Malva-rosa. De l’estudi encarregat per Urbanisme s’han extret una sèrie de conclusions amb què s’ha confeccionat un full de ruta de les accions que s’han de dur a terme a curt i mitjà termini “per assolir l’objectiu de regenerar i sanejar una zona que hui dia genera problemes importants de convivència veïnal”, va indicar Gómez.
El pla “s’ha inspirat en altres projectes similars que s’han dut a terme en altres ciutats d’Espanya” va explicar la responsable d’Urbanisme “i en l’estudi propi d’aquesta zona, que ens ha portat a establir el nostre propi full de ruta per a les Casetes Rosa”. Segons Gómez “l’estudi explica com s’ha d’abordar aquesta problemàtica des d’un punt de vista urbanístic, arquitectònic i social, posteriorment l’empresa municipal Aumsa determinarà les accions concretes que s’han de dur a terme”.
Aquest full de ruta naix d’un estudi detallat des de diversos punts de vista. En primer lloc es va analitzar “a peu de carrer” la zona, la seua dotació, l’urbanisme i la seua problemàtica social; en segon lloc s’han estudiat altres casos similars com el barri d’El Puche a Almeria, el barri del 29 de Octubre, a Valladolid, el de Santa Adela de Granada i el barri de la Mina, a Barcelona; en tercer lloc s’ha consultat amb experts que ja han actuat en situacions similars; i en quart i últim lloc s’ha fet una jornada de reflexió i diàleg amb els veïns de la Malva-rosa, per saber de primera mà els seus interessos.
El resultat d’aquesta anàlisi és un full de ruta que proposa una sèrie d’accions a curt termini com la coordinació entre les diferents administracions públiques, especialment la Generalitat Valenciana. També proposa un estudi arquitectònic i tècnic “que determinarà quines són les zones han de demolir-se i quines es poden rehabilitar, així com aportar alternatives per al futur”. S’haurà de determinar “què substituirà les Casetes Rosa, si volem habitatge públic, dotacions municipals, zones verdes, una plaça, estacionaments o qualsevol altra cosa”, va dir la regidora.
Finalment, Gómez va afirmar que l’estudi determina que totes aquestes actuacions “han d’estar integrades amb plans complementaris de drogodependència, d’acció social, d’absentisme social, formació o ocupació, però sobretot d’un pla de reallotjament de totes les persones que es vegen afectades pels enderrocaments, especialment les famílies més vulnerables”.
La vicealcaldessa va incidir en la idea que “ja estem treballant en aquest full de ruta i estem treballant amb Aumsa per veure què farem amb cadascun dels habitatges i esperem que el pla s’execute com més ràpidament millor”. Un full de ruta que en paraules de la responsable d’Urbanisme “servirà per a sanejar la zona i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes, posant fi als problemes de drogodependència que hi ha en aquesta zona”.
Aquests habitatges originàriament estaven destinats a gent amb pocs recursos. En produir-se la riuada del 1957 van ser ocupats per persones les cases de les quals havien quedat afectades. Posteriorment, la zona va experimentar un procés de transformació i degradació urbanística i social durant la segona meitat del segle XX, amb el problema afegit de tràfic i venda de drogues. Tal com va recordar Gómez, aquest va ser el motiu pel qual el 1991 amb la socialista Clementina Ródenas en l’alcaldia es van fer les primeres intervencions de demolició per intentar erradicar aquest problema, uns enderrocaments paralitzats amb l’arribada del PP al Govern municipal.