L’Ajuntament de València va acordar divendres passat 3 de febrer iniciar els tràmits per a dur a terme una modificació puntual de les normes urbanístiques del pla especial de protecció (PEP) de Ciutat Vella que impedirà que en aquest espai hi haja nous habitatges de lloguer turístic ocasional.
La decisió es va adoptar després de la sentència que elimina diverses restriccions imposades per l’Ajuntament a aquesta mena d’allotjaments arran de la denúncia interposada per la patronal d’apartaments turístics. Contra aquesta sentència, el consistori ha presentat recurs de cassació i en l’informe municipal sobre aquest es justifica la necessitat de controlar l’habitatge d’ús turístic en els resultats de l’estudi ReviTUR (document complet al final de la informació), elaborat per l’associació Exceltur (Aliança per a l’Excel·lència Turística) que aconsegueix quantificar els efectes que la problemàtica de la proliferació dels habitatges d’ús turístic (Hut) genera en unes determinades ciutats i destinacions turístiques del territori espanyol, entre les quals València, des de l’any 2010 fins a l’actualitat.
Aquest estudi ha comptat en la seua elaboració amb el suport de Barcelona (84.299 places en Hut el 2019), Madrid (77.466), Màlaga (33.761), València (31.084), Sevilla (30.826) i Sant Sebastià (7.362), les places en habitatges turístics de les quals representen el 73,3% del total en ciutats espanyoles.
En el cas de València, el 61% de les places estan en zones turístiques i entre aquestes qualifica d’“alarmant” el cas de Ciutat Vella, ja que en el barri del Mercat la xifra arriba a 50,3 habitatges turístics per cada 100 habitants; en la Seu ascendeix a 39,2; en el barri de Sant Francesc a 27,8; i en el Carme a 27,3. Aquestes xifres d’habitatges turístics cal afegir-les a la resta de les places turístiques existents en aquest àmbit corresponents a usos hotelers (hotels, hostals, pensions, etc.). Només a Ciutat Vella hi havia el 2019 un total 5.331 habitatges d’ús turístic registrats mentre que en les plataformes es comercialitzaven 5.996 habitatges i 2.366 habitacions.
Segons l’informe, a les ciutats analitzades des del 2010 fins al 2019 les places en habitatges per a allotjar turistes van créixer a un ritme del 105% de mitjana acumulada, per l’augment del 2,3% que va experimentar la resta de l’oferta turística reglada.
Des de l’inici de la pandèmia i a conseqüència de la forta caiguda dels viatges per les restriccions a la mobilitat i la prolongada duració dels seus efectes, juntament amb l’efecte desincentivador de la normativa urbanística d’algunes de les ciutats esmentades, el nombre d’Hut actius en les principals ciutats espanyoles es va reduir de manera notable (un -31,4% del 2021 al 2019, cosa que suposa 113.500 places turístiques menys en Hut).
L’evolució positiva de la demanda turística des de la primavera d’aquest 2022 i les bones perspectives per als pròxims mesos estan generant un incentiu per al retorn d’un alt volum d’habitatges al mercat turístic: “Aquesta recuperació notable de la demanda turística està tornant a generar una diferència notable entre les rendibilitats del lloguer turístic dels habitatges i el seu ús per al lloguer de llarga estada a residents”, diu el document.
Un dels motius que explica l’auge del lloguer turístic davant del residencial, cosa que al seu torn implica un augment general dels preus, és la rendibilitat més alta. Segons el document, el juny de l’any 2022, els ingressos mensuals obtinguts pel lloguer turístic d’un habitatge tipus per a 4 persones (la majoritària entre les propostes de les plataformes i les més demanades en el lloguer) se situava en 2.674 euros al mes (32.093 euros a l’any) de mitjana en les 20 principals ciutats espanyoles, segons les dades de l’scraping d’AirDNA i les dades subministrades directament per Airbnb en el seu web explotades per al projecte ReviTUR. Es tracta d’una quantitat un 253% superior a l’ingrés mitjà de 1.056 euros (12.672 euros a l’any) obtingut del lloguer de llarga estada d’un apartament similar de 80 metres quadrats de superfície en aquestes mateixes ciutats. En el cas de València, el diferencial de rendibilitat és del 351%.
De fet, el començament de la ràpida tornada del lloguer turístic als nivells prepandèmics s’evidencia ja en el tercer trimestre del 2022, amb un augment del 33,8% de places en Hut en les principals ciutats espanyoles respecte de l’últim trimestre del 2021. En tan sols tres trimestres, l’oferta d’Hut s’ha incrementat en 73.894 places. Aquesta senda de retorn es produeix en totes les ciutats i destaca el fort volum de places que reobrin a Madrid (15.688 més que en el quart trimestre del 2019), a Barcelona (10.336), València (7.932) i Màlaga (5.983).
Una de les conseqüències d’aquest fenomen és la reducció de l’oferta d’habitatges de lloguer residencial de llarga estada, cosa que també contribueix a l’augment dels preus. Els barris de València més afectats per la pèrdua d’oferta de lloguer residencial són els del centre històric. Així doncs, en el Mercat el 18,3% de l’habitatge ja és lloguer turístic, en la Seu el 12,7% i en el Carme el 9,8%.
Els preus de venda d’habitatges en les zones turístiques de les 6 ciutats ReviTUR s’ha elevat des del 2010 un 9,1% coincidint amb l’augment de la pressió dels Hut, mentre en la resta de la ciutat l’increment s’ha limitat al 0,5%.
Així doncs, el 77% dels veïns i veïnes dels barris més afectats per presència d’apartaments turístics manifesten que els Hut han encarit l’accés a l’habitatge i un 68,4% que, a més, han encarit la vida en el barri, i un 52,2% que, a conseqüència d’això, han acabat expulsant els residents del barri.
En aquesta línia, el Tribunal Suprem s’ha pronunciat recentment per donar la raó a l’Ajuntament de Palma i avala d’aquesta manera que el consistori puga prohibir en tota la ciutat els lloguers turístics en habitatges plurifamiliars: “Es qüestiona l’Ajuntament recurrent si és proporcionat que tota la ciutat puga arribar a ser un allotjament turístic. Això sembla desprendre’s de la sentència. I aquesta conclusió no pot ser compartida ni confirmada per aquest tribunal”, diu la decisió.