València té encara amb opcions per a ser seu del Mundial de Futbol del 2030. Són remotes, però n’hi ha una lleugera possibilitat, cosa que no és poc, tenint en compte que divendres al matí es va arribar a donar per descartada, encara que no oficialment. Va ser al migdia que va transcendir que el València CF havia comunicat in extremis a la Federació Espanyola de Futbol (FEF) que estava disposat a firmar el contracte de la FIFA, sempre que aclarira certs aspectes sobre els costos a assumir pels clubs, aspectes pels quals tampoc han signat encara el Reial Madrid, el FC Barcelona, l’Athletic i l’Atlètic de Madrid.
Diverses fonts consultades per aquest diari van confirmar la recepció del comunicat del club valencianista, just en el moment en què estaven reunits a Agadir (el Marroc) representants de Portugal, el Marroc i Espanya per a tractar precisament el tema de les seus. En aquesta reunió s’hauria plantejat la possibilitat que Espanya, en compte de les 11 seus previstes, poguera tindre’n 12 o fins i tot 13, una opció que no afectaria la resta dels països, ja que Portugal continuaria amb les tres previstes i el Marroc, amb sis.
Fonts del Consell Superior d’Esports han explicat a elDiario.es que el vistiplau dels altres dos països que conformen la candidatura és el requisit que ha posat la FIFA per a acceptar que Espanya tinga una o dos seus de més. Encara que no s’han volgut referir a València com a tal, aquesta opció s’ha plantejat després del comunicat remés pel club valencianista a la Federació, per la qual cosa quasi amb total seguretat, si ho accepten Portugal i el Marroc, València i pot ser que Vigo seguirien amb opcions, almenys fins a juliol, en què la FIFA examinarà al detall el projecte i serà qui decidisca si finalment totes les ciutats i els estadis que presenten Espanya, el Marroc i Portugal es converteixen en seus. Després tot ha de ser ratificat per un congrés extraordinari de la FIFA que se celebrarà el mes de desembre.
Per part d’Espanya, les 11 que estan confirmades són el Camp Nou, l’Stage Front Stadium de l’Espanyol, San Mamés, Reale Arena, Santiago Bernabeu, La Cartoixa, Metropolità, La Romareda, La Rosaleda, Gran Canària i Riazor, amb la incògnita del nou Mestalla, que seria la número 12.
Si no hi posen entrebancs el Marroc i Portugal, València disposaria de quasi un mes per a arribar a un acord polític, principalment entre el PP i Vox, socis en l’Ajuntament, per a desbloquejar el nou estadi. El club, dirigit pel màxim accionista, Peter Lim, demanava l’obtenció de la llicència d’obres en primera instància per a signar el document esmentat, amb un compromís que s’aprovaren les fitxes urbanístiques, és a dir, l’edificabilitat terciària i residencial que li atorgava la caducada actuació territorial estratègica (ATE) necessària per a finançar part de les obres.
El PP i Vox havien d’acordar les garanties a aportar el club a canvi de disposar d’aquests aprofitaments. No obstant això, un any després d’accedir al Govern municipal, amb Vox dins des d’octubre, no hi ha hagut enteniment, com es va posar de manifest divendres perquè no s’ha tractat l’assumpte en el ple.
Encara que al començament de setmana l’acord per a sol·licitar garanties equivalents al cost total de les obres semblava qüestió d’hores, a mesura que ha anat avançant la setmana les postures s’han anat allunyant per la disparitat de criteris quant a les garanties a exigir al València CF, amb el seu màxim accionista Peter Lim al capdavant, per a poder recuperar l’edificabilitat del terciari de l’avinguda de les Corts Valencianes (40.000 metres quadrats) i del residencial (75.000 metres quadrats) i terciari (15.000 metres quadrats) de la parcel·la de l’avinguda d’Aragó.