“L’educació és l’única eina; educar en igualtat i respecte”. I, per tant, en l’educació se centrarà el pacte valencià contra la violència masclista. Encara que ha tardat uns quants mesos més del que s’havia previst, aquest dilluns s’ha presentat l’acord subscrit per 63 entitats i impulsat pel Govern valencià.
Un manual de 293 punts que compromet les administracions públiques de tres àmbits (autonòmic, provincial i local), universitats, agents de justícia, sindicats i entitats feministes a lluitar de manera conjunta contra la violència masclista. Contra les dones i contra els homes, perquè, a ells, “els limita amb rols impossibles d’assumir per a ser feliços”, ha recordat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra.
L’acord s’estructura en cinc eixos: garantir una societat lliure i segura contra la violència de gènere; feminitzar la societat; coordinar el treball en xarxa per a atendre les dones víctimes de violència masclista i els seus fills i filles; la sociabilització perquè aquest tipus de violència siga concebut com un conflicte polític; i la dotació d’un pressupost estable per a poder desenvolupar i implementar els objectius consensuats. Per a aquesta última part, la Conselleria d’Igualtat augmentarà el pressupost de 9 a 12 milions d’euros, a què s’ha de sumar l’aportació del Govern central –el compromís és de 1.000 milions en cinc anys– i el que cada conselleria estime per mitjà de les unitats d’igualtat respectives.
Una de les apostes principals del pacte és que les universitats incorporaran en els graus i els postgraus formació específica en matèria de gènere, amb incidència especial en les carreres que tinguen implicació directa en l’atenció a les víctimes. Així mateix, estableix que les víctimes de violència de gènere tindran la mateixa consideració que les víctimes del terrorisme i des d’Habitatge s’impulsarà un pla d’habitatge públic assistit per a dones víctimes de violència amb diversitat funcional.
L’educació, però, no s’ha d’entendre com una activitat exclusiva de les aules. El pacte treballa en “Un canvi de paradigma que ha de fonamentar-se en una escola coeducativa, en uns mitjans de comunicació responsables amb perspectiva de gènere, uns usos de temps coresponsables i un nou espai públic que permeta el desenvolupament de relacions saludables, crítiques i lliures”. Per això, estén la formació a agents de seguretat, als responsables dels serveis jurídics, a l’activitat dels mitjans de comunicació –Àpunt, en el llibre d’estil, treballa la perspectiva de gènere i aspira a ser un referent per a la resta– i a la cultura. Com ha destacat Oltra, els centres museístics i culturals es comprometen a treballar en una programació paritària, que respecte els criteris d’equitat i fomente el coneixement de les dones creadores. “Allò que no es veu, no existeix”.