La representació de quatre persones subsaharianes saltant la tanca de les mascletades de l’Ajuntament de València, una de les parts de la falla municipal, ha generat malestar entre els col·lectius afrodescendents de la ciutat. Entitats com Uhuru i Resistència Migrant Dissident s’han mostrat molt crítiques amb l’ús dels migrants com a figura d’“espectacularització” i consideren que l’obra d’Escif, que pretén denunciar el racisme institucionalitzat, “no serveix per a conscienciar gens”, sinó que fa un ús “estereotipat” d’un trajecte migratori.
El monument faller tracta d’“assenyalar el racisme estructural d’una societat i un país que criminalitza l’arribada de migrants sense qüestionar-se els motius que els porten a prendre la dramàtica decisió d’abandonar el seu lloc d’origen”, segons explica l’artista valencià, que s’ha disculpat a través d’un comunicat. Escif detalla que el monument “Dos coloms, una branca, mostra dos coloms enfrontats per una branca d’olivera i aborda amb ironia la contradicció que comporta fer una guerra en nom de la pau. Acompanyant la figura principal es disposen 9 escenes que, d’una manera o una altra, assenyalen algunes de les contradiccions que ens assoten com a societat. Una tortuga ninja atrapada en un plàstic dels quals subjecten les llandes de refrescos; dos homes prehistòrics intentant fer foc amb un telèfon mòbil; o uns migrants saltant la tanca de la mascletà”.
En concret, sobre aquesta representació, Escif detalla: “El protagonisme no versa sobre les figures dels migrants, que per si soles no construeixen una narrativa. És la tanca i, sobretot, el que passa darrere seu el que ens convida a entendre que aquestes persones arrisquen la vida fugint d’una tragèdia de què, directament o indirectament, som totes responsables. Els focs i les explosions de la mascletà que tots mirem amb entusiasme, bé podrien representar una de les guerres que obliga a desplaçar-se diàriament milers de persones. És ací on l’espectacle es converteix en crítica social”.
Els col·lectius denuncien que és una acció “insensata, insensible i ridícula” que no sols busca “infravalorar el que suposa un trajecte migratori tan perillós com el que es mostra”, sinó que a més “està ple d’estereotips, prejudici i fetitxisme”. “Estem fartes que s’espectacularitze amb els nostres cossos i es tapen/maquillen qüestions com el racisme, l’externalització de fronteres que crea l’Europa Fortalesa. Això no és ”divertit“ ni serveix per a conscienciar gens. Això és resultat de la necropolítica i exigim que aquesta part de la falla es retire al més prompte possible”, recalca el comunicat d’Uhuru. Les entitats conclouen amb una crítica a la “tokenització” de “les vides negres i racialitzades”.
Elvira Swartch, col·laboradora del col·lectiu Afroféminas, explica el ‘tokenisme’ com “la pràctica de fer alguna cosa (com contractar o col·locar en un lloc visible una persona no blanca) només per evitar crítiques i fer l’efecte que totes les persones estan sent tractades de manera justa”. Fabiana Parra, doctora en Filosofia per la Universitat Nacional de la Plata, ho defineix com “una expressió que s’utilitza per a referir a la inclusió simbòlica que consisteix a fer petites –i superficials– concessions a grups minoritaris per evitar acusacions de prejudici i discriminació, i per a generar una ficció d’igualtat o diversitat”. Així doncs, la crítica versa sobre un ús de les vides migrants com a representació simbòlica purament cosmètica. “Entenc que la meua intenció darrere de l’escena no justifica l’impacte negatiu que haja pogut tindre i demane per això disculpes als col·lectius afectats”, ha respost Escif, que advoca per repensar la crítica en les falles.