“La Comissió de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana considera que, els quatre nous mercats de venda no sedentària de venda directa de producte agroalimentari (...) és conforme als principis de necessitat i eficàcia. En este sentit, la seua creació, a més de la persecució de les finalitats i objectius de sostenibilitat que inspiren la intervenció normativa, suposa un incentiu per a la competència tant pel costat de l'oferta, en augmentar el nombre d'operadors als quals el consumidor pot dirigir-se per a l'adquisició dels productes agroalimentaris en general i, en la modalitat de venda directa, en particular; com pel costat de la demanda, a causa del potencial increment de la demanda que suposa la celebració periòdica de mercats de venda no sedentària, ara també respecte als productes agroalimentaris de venda directa”.
La Comissió de Defensa de la Competència, organisme de la Generalitat Valenciana, es pronuncia així en un informe emés recentment en relació a la legalitat, des del punt de vista de la competència, dels mercats ambulants de fruites i verdures de quilòmetre zero que l'anterior executiu municipal capitanejat per l'exalcalde de Compromís Joan Ribó va habilitar a Castellar, Malilla, Benimaclet i al costat del Mercat Colón de València.
Aquest va ser un dels aspectes més criticats per l'oposició del PP i de Vox, ara en el Govern municipal, la qual cosa va motivar que poc abans de les passades eleccions el Consistori d'esquerres sol·licitara l'esmentat document que garantira que els llocs compleixen amb tots els requisits legals.
L'informe, avançat per València Plaza i al qual ha tingut accés elDiario.es, afig que “la normativa d'ordenació dels quatre nous mercats de venda no sedentària de venda directa de producte agroalimentari, en particular, pel que respecta als criteris de priorització de sol·licituds (...) resulta conforme amb el principi de proporcionalitat, ja que permet una concurrència efectiva per aquestes autoritzacions per part dels diferents interessats, sense que la configuració d'aquests criteris supose la creació de barreres artificials (reglamentàries en este cas) d'entrada al mercat, resultant a més aquests criteris i les categories que els integren, conformes amb els principis i objectius de sostenibilitat que motiven la intervenció normativa”.
Actualment, funcionen quatre d'estos mercats amb un total d'entre 15 i 20 llocs que obrin de manera simultània els dissabtes al poble de Castellar-Oliveral, en els barris de Benimaclet i Malilla i el quart, el que més polèmica va generar en el seu moment en el moment en el que es va anunciar, el situat cada dimarts en una de les zones de València amb major poder adquisitiu, al costat del Mercat de Colón, que manca d'esta mena d'oferta perquè en la seua gran majoria alberga locals hostalers, excepte una fruiteria, una pescateria, una carnisseria i una xarcuteria situats en el soterrani.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, va anunciar als pocs dies de guanyar les eleccions que desmantellaria els anomenats Mercats de l'Horta en vincular-los a la 'Tira de Comptar' i va justificar la seua eliminació en què realitzen una suposada “competència deslleial als mercats tradicionals, a persones que paguen el seu cànon, els seus impostos i una important quantitat de diners, sent allí legalment”, la qual cosa ara desmenteix l'esmentat informe.
Després de l'anunci, les associacions veïnals dels barris afectats, en concret les de Malilla, Benimaclet i Castellar-Oliveral, van criticar la decisió en recordar que no compten amb mercats municipals de proximitat, una manca que en part venien a suplir estos Mercats de l'Horta.
El mes de juliol passat, l'alcaldessa va obrir la porta a mantindre els llocs en els barris de l'extraradi en els quals no hi ha mercats municipals de proximitat: “El que hem fet és deixar sense efecte una resolució que des del primer moment no estava consensuada amb els mercats municipals ni amb el sector. És veritat que Castellar, per exemple, no té un mercat municipal, però sí un mercat ambulant. Es pot parlar que a l'entorn d'eixe mercat ambulant podem incorporar mercat de fruites i verdures, és una possible solució. Jo m'he limitat a derogar una resolució que no estava consensuada amb els mercats municipals i que generava conflicte especialment en un d'ells”, va dir llavors en al·lusió al de Colón.
Malgrat aquestes declaracions, un portaveu dels Mercats de l'Horta ha explicat a elDiario.es que es va obrir un expedient per a cancel·lar els quatre mercats i que en el seu moment van presentar al·legacions: “Vam proposar portar el del Mercat de Colón a Campanar després de consensuar-lo amb l'associació de veïns d'este barri, però no ens han contestat. Ara s'ha de tancar l'expedient i ha de passar pel consell local de comerç i pel ple”.