Amb l’objectiu d’avançar al màxim cap a l’equitat fiscal, els tècnics d’Hisenda de l’Ajuntament de València treballen en l’elaboració d’una llista d’immobles de diferents confessions religioses, la majoria de l’Església, pels quals se’ls pretén girar el rebut de l’impost sobre béns immobles (IBI) pel fet d’haver detectat que s’hi desenvolupen activitats econòmiques amb finalitats lucratives, que a més suposen competència cap a altres entitats que sí que abonen el tribut.
Una de les sorpreses que s’han trobat en aquesta tasca està localitzada en l’encreuament de l’avinguda de Guillem de Castro amb el carrer de Balmes, vies de les més cèntriques de la ciutat i, per tant, amb un alt valor cadastral.
Allí se situa el convent de l’Encarnació de les Carmelites Calçades que data de l’any 1502. Per la seua condició d’edifici de culte i residencial de les monges, està exempt del pagament de l’IBI. No obstant això, lloga els seus baixos a cinc empreses i una part important de l’immoble (baix més plantes) al Quart Youth Hostel.
Aquest és un dels casos que analitzen els tècnics municipals com a susceptibles d’abonar l’IBI corresponent als baixos i la part llogada per l’establiment hostaler, ja que obtenen una rendibilitat ben clara per les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen i que a més suposen una competència cap a empreses del mateix sector.
Sobre aquest tema, l’Arquebisbat de València ha argumentat que els ingressos dels lloguers es destinen a la restauració de l’edifici, tant interior com exterior, “cosa que al final queda per a la ciutat” i a fer en el mateix immoble activitats benèfiques com ara cursos per a persones desfavorides.
No és l’únic exemple que s’han trobat d’immobles exempts de l’IBI en què es desenvolupen activitats lucratives. Els tècnics han localitzat uns quants immobles de la Universitat Catòlica situats al carrer de la Corona, al carrer de Quevedo, i entre Guillem de Castro i el passeig de la Petxina. Un altre situat entre els números 14 i 18 de Jordi Joan amb cinc plantes de pàrquing subterrani està pendent de confirmació pel Cadastre, ja que apareix a nom d’una parròquia.
En la mateixa situació està l’hospital Casa de la Salut, que ocupa una illa sencera en Manuel Candela, amb titularitat de les religioses de Santa Anna. Per aquest immoble jaurien de pagar uns 196.000 euros l’any d’IBI. El recinte sanitari va facturar l’any passat 32 milions d’euros.
Un altre cas s’ha localitzat el carrer del Pare d’Orfes, on se situa l’immoble ocupat per l’escola d’idiomes titularitat del col·legi Gran Associació de la Beneficència.
Tant els centres educatius com el centre sanitari són de titularitat eclesiàstica, tenen finalitats lucratives i fan la competència a altres entitats públiques i privades. Malgrat tot, fins ara han estat exempts d’abonar l’IBI.
Des de la Delegació d’Hisenda sempre han justificat la iniciativa de remetre’ls el rebut en el fet que segons unes quantes sentències de la Unió Europea, l’exempció de tributs a activitats econòmiques lucratives sotmeses al mercat de la lliure competència podria considerar-se una ajuda il·legal.
Fonts municipals han explicat que estan recaptant tota la informació de la titularitat dels immobles per començar a girar rebuts, si és possible l’any que ve, però en qualsevol cas al llarg d’aquest mandat.
Les mateixes fonts han insistit que quedaran exemptes del pagament els habitatges propietat de l’Església i d’altres confessions legalitzades, sempre que tinguen un ús residencial i que no s’utilitzen amb finalitats lucratives, així com els edificis dedicats al culte i a finalitats socials (locals de Càritas), en acollir-se a l’acord de l’any 1979 amb la Santa Seu i a la llei d’entitats sense finalitats lucratives.
Per aquest motiu, la via més senzilla per a poder fer efectiu el cobrament seria una modificació legal que depén del Govern central: “Esperem que el nou executiu després de la pròxima cita electoral modifique la Llei de mecenatge i l’adapte a les resolucions dels tribunals de la UE”, ha afirmat l’edil d’Hisenda, Ramón Vilar.
Com ja va informar aquest mitjà, les arques municipals deixen d’ingressar cada any 5 milions d’euros, ja que el consistori comptabilitza 1.682 immobles exempts de l’IBI per ser propietat de confessions religioses o d’altres entitats sense ànim de lucre.
Altres immobles que estan exempts del tribut són el de la Fundació Bancaixa, que pels seus diferents locals hauria d’abonar 127.000 euros; el de Fira València, pel qual l’entitat s’estalvia 719.000 euros; l’Ateneu Mercantil, que per l’edifici de la plaça de l’Ajuntament hauria de pagar 105.700 euros; o l’Institut Valencià d’Oncologia, que deixa d’abonar 65.600 euros.