Si amb la ‘primavera valenciana’ milers d’estudiants es van manifestar durant una setmana pels carrers de València contra les destralades a l’educació pública del Consell del PP, amb l’esquerra governant a la Comunitat Valenciana han estat les escoles concertades, agrupades en la plataforma Mesa per l’Educació en Llibertat, les que han eixit al carrer amb el suport del PP i de Ciutadans. Unes protestes inacabades –dijous que ve han convocat una altra concentració–- en què critiquen l’“atac” a la concertada i a “la llibertat d’elecció” de l’executiu valencià. Però, de veritat hi ha motius per a protestar?
Dels 2.796 centres educatius que hi ha a la Comunitat Valenciana, 1.700 són públics i 429 són concertats, segons dades del curs 2015-2016. Amb 781.228 alumnes en la temporada escolar que ja acaba, només un 27,43% estudien en un col·legi o institut concertat. Segons dades del ministeri d’Educació per al curs 2012-2013 –la Conselleria no ha facilitat les dades a temps per a la publicació d’aquest article–, aquests centres van consumir 629 milions d’euros, un 15,3% del total de la despesa en educació de la Generalitat Valenciana.
La xarxa concertada va estar protegida durant els governs del PP. Un informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, l’òrgan oficial encarregat d’auditar els comptes, reptava els col·legis concertats perquè cobraven als pares de manera indeguda diversos conceptes com el material escolar o els uniformes, perquè els exigia quotes obligatòries per a finançar de manera encoberta aquests centres o perquè se’ls deia que les compres de l’instrumental escolar es feren en uns establiments determinats.
L’informe, a més, revelava l’existència d’alliberats sindicals que haurien cobrat dels diners de la Conselleria destinats a les nòmines dels professors sense fer tasques docents. Aquests haurien acomplit tasques com a alliberats sindicals per a dues organitzacions de caràcter catòlic: la Federació de Religiosos de l’Ensenyament (FERE) i la Federació de Centres de l’Ensenyament Valencià (Feceval). Aquests pagaments valorats en total en gairebé 2 milions d’euros estan ara sota la lupa dels tribunals.
Segons l’actual conseller d’Educació, Vicent Marzà (Compromís), el model d’elecció de col·legi del districte únic que va implantar el PP provocava que “foren els centres els que triaren les famílies, i no les famílies els centres”. I això comportava fractures socials: “Un 40% de l’alumnat de l’educació pública correspon a famílies amb risc de pobresa, mentre que en la concertada aquest nivell baixa al 9,5%”, va denunciar Marzà en el parlament valencià.
Amb l’educació pública tremolant per la proliferació de centres en barracons i les més de 400 unitats eliminades des del curs 2012-2013, el bipartit format per PSPV-PSOE i Compromís ha canviat les prioritats, reforçant la pública i imposant els mateixos criteris per a tots els centres sostinguts amb fons del contribuent, siguen públics o concertats. I per això, s’ha prohibit a la concertada cobrar les quotes obligatòries i s’ha eliminat el districte únic. És a dir, els privilegis que tenien aquests centres.
“El final de la barra lliure de la concertada”, en paraules de Marzà, va impulsar la creació d’una plataforma en defensa de la concertada: la Mesa per l’Educació en Llibertat, integrada pel PP i per sindicats i patronals d’escoles i col·legis concertats i privats. Les denúncies amb l’eliminació del districte únic d’atac a “la llibertat d’elecció” i d’“asfixiar” els centres per la prohibició de les quotes han estat una constant. I tot, quan els mòduls (els diners que rep cada col·legi concertat) són dels més alts d’Espanya. El cost a la Comunitat Valenciana de cada unitat és de 60.683 euros, mentre que a les illes Balears el preu es queda en 38.000 euros, segons les dades que va expressar Marzà en una compareixença en les Corts Valencianes.
Però l’arranjament escolar ha acabat encenent els ànims de la concertada. S’han eliminat 36 unitats de la concertada, encara que se n’han creat 33 de noves. Amb això, el balanç net és de només 3 unitats perdudes, i s’han recuperat totes les públiques tancades. El pròxim temor de la concertada és la renovació dels concerts en batxillerat, ja que caduquen el 2017. I més encara quan des del departament de Marzà han recordat que es tracta d’una etapa postobligatòria que no tenen per què finançar.
Amb una estratègia d’igualar els criteris de tots els centres sostinguts amb fons públics, la premissa que la concertada està per a on no pot arribar la pública, i no al revés com va preconitzar el PP; i amb la intenció de reconstruir l’educació pública valenciana, les manifestacions de la concertada sembla que són preventives, d’evitar perdre els seus privilegis amb l’arribada de l’esquerra al govern valencià.